Rajoy, ‘cruzado' al Liceu

Una reial ordre de l'11 de març del 1801 va dictar que a tot l'Estat les òperes estrangeres havien de ser cantades en castellà i sempre per intèrprets espanyols. El decret va ser desobeït pel barceloní Teatre de la Santa Creu i a partir del 1848 també pel flamant Liceu, però a La Moncloa sembla pesar-li la història centralista del BOE i en cada Consell de Ministres envia senyals de fum seductor a través del bel canto. “Els catalans tenen tan o més dret que el senyor Mas a saber que aquest govern és govern de Catalunya, a saber el que aquest govern està fent per millorar la vida dels catalans i d'escoltar directament i sense intermediaris –perquè el senyor Mas acostuma a reinterpretar bastant a la seva manera el que Rajoy diu– quina és la nostra posició a Catalunya, el que hem fet i el que continuarem fent. I poso l'exemple d'avui: cinc milions d'euros per a un pla extraordinari per al Liceu per assegurar que la vida social i cultural de Catalunya continua sent puixant”, va argumentar ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, fent del teatre la metàfora de la seducció catalana, mentre negava cap pressió al fiscal per querellar-se.

El d'ahir, però, no és el primer cop que recorre al temple operístic com a fetitxe per acostar-se a Catalunya. El 24 d'octubre, en un altre moment àlgid al voltant del 9-N perquè Rajoy exigia l'informe al Consell d'Estat contra la votació, el ministre Wert anunciava amb pompositat un reial decret amb una subvenció “de caràcter extraordinari” del Ministeri d'Educació a la Fundació Gran Teatre del Liceu per al pla estratègic 2014-2017 de 4,1 milions.

A més de descobrir que subvenció i seducció rimen, Santamaría es vanta dels viatges. “Catalunya és la comunitat que més he visitat, no sempre ben rebuda per la Generalitat”, va etzibar. “Deixo a part el ministre de l'Interior, que acostuma a anar-hi els caps de setmana, va fer l'ullet al català Jorge Fernández Díaz. “A casa meva!”, li va dir Fernández Díaz per tallar-la en nom d'un govern que no entén per què Serafí Pitarra recreava la batalla teatral entre liceistes i cruzados si n'hi ha prou de ser cruzado del Liceu.