Ernest Lluch, el referent oportú

L'Ernest Lluch ha estat sempre motiu d'inspiració pels socialistes catalans, però ara, amb el partit navegant dificultosament en la tempesta desfermada pel procés sobiranista, el seu referent resulta més oportú que mai per a la direcció del partit, sent com era Lluch partidari del diàleg, del consens i de buscar unitats. Cada any en aquestes dates, en complir-se anys de l'assassinat del polític i economista a mans d'ETA el 2000, el socialisme català es reunia a Maià de Montcal (el poble de la Garrotxa on està enterrat) per recordar-lo i, de passada, fer un exercici de reafirmació col·lectiva. He dit “es reunia”, en passat, perquè ahir, en el catorzè aniversari d'aquella tràgica desaparició, els polítics en actiu socialistes reunits a Maià eren els de la família oficial, els que defensen les sigles PSC: el primer secretari, Miquel Iceta, i el seu predecessor, Pere Navarro; Juli Fernández (primer secretari a la demarcació de Girona), Sílvia Paneque (alcaldable a Girona), el dirigent garrotxí Albert Bramon, el portaveu de l'Ajuntament d'Olot, Josep Guix... No vam veure-hi gent que n'era assídua com Marina Geli o Pia Bosch, socialistes que han abandonat el barco del PSC per aventurar-se en altres projectes. I això que molt probablement el sentiment que desperta Lluch deu ser de les poques coses que encara uneixen les diferents faccions del socialisme català. No va faltar-hi la nombrosa representació d'amics, familiars i expolítics socialistes que ja no estan en actiu: Joaquim Nadal o l'exalcalde d'Olot Lluís Sacrest. El discurs més esperat era el d'Iceta, és clar, que s'estrenava en aquesta concentració en qualitat de primer secretari. No obstant això, el missatge més diàfan el va llençar Josep Guix, presentador de l'acte. Conscient que no hi ha res millor que una comparació per fer entendre una idea, Guix va recórrer a la manera com s'organitzen les aus migratòries per guanyar velocitat: mentre estan agrupades, tot va com una seda, però la que trenca la formació nota la força de l'aire i ha de tornar al grup. I si alguna té un problema, algunes companyes de viatge l'esperen i l'ajuden en el retorn. “Aquests són moments especialment difícils i, per tant, penso que nosaltres, com a formació política, cal que actuem més junts que mai”, va concloure l'últim cap de llista del PSC a OLot. El primer secretari de la demarcació, Juli Fernández, va insistir en la metàfora i hi va incorporar el “diàleg, anar junts i pactar” de l'ideari de Lluch per mirar de reconduir la situació, tant a nivell de relacions Catalunya-Estat espanyol com en el si de la família socialista.

Miquel Iceta també va posar de model per a sortir de l'escenari actual el diàleg que sempre reclamava l'exministre i, de manera subtil, va alinear aquest amb al posicionament oficial de l'actual PSC: va descartar que es pogués saber què pensaria del que està passant ara, però va deixar anar l'interès de Lluch per l'etimologia del mot “federal” i que havia descobert que el 1706 ja s'havia usat per definir el lligam entre Catalunya i la monarquia hispana.