Herrera reivindica un pol d'esquerres pel dret a decidir

Catalunya es troba en una situació d'emergència. De tres emergències: social, democràtica i nacional. Aquesta és la diagnosi del coordinador nacional d'ICV, Joan Herrera, que ahir va omplir el Teatre del Raval de Barcelona amb motiu de la seva xerrada sobre l'escenari post 9-N. Segons va dir, ICV aspira a tenir una relació de tu a tu amb l'Estat, d'igual a igual. Però la llibertat nacional no serà possible fins que s'assoleixi la solució per a les altres dues emergències. Fidel a les tesis del partit en el sentit de no pronunciar-se sobre la independència de Catalunya, va assegurar que la formació defensa “el que té el suport de la majoria, que és el dret a decidir”. És a dir, la necessitat de les urnes perquè els catalans s'expressin.

Per tant, rebutja frontalment la possibilitat de les eleccions plebiscitàries que fan que CiU i ERC es barallin aquests dies. La seva és una aposta per unes eleccions que “serveixin per canviar-ho tot”. I, per fer-ho, cal una llista transversal d'esquerres. “Podem caminar junts en les tres emergències que té el país. I, si no ho fem ara, tot plegat es reduirà al conflicte entre Catalunya i Espanya”, considera. En aquest sentit, va recordar que a Barcelona s'impulsa la llista Guanyem –en la qual ICV participarà–, que a l'Estat espanyol s'acaba el bipartidisme i que hi ha qui considera que a Catalunya no cal canviar les coses. Per això, va llançar la proposta de crear “un gran pol d'esquerres” que trenqui amb l'imaginari que la situació actual es redueix únicament al problema Catalunya-Espanya. I hi pot entrar gent des de la CUP, Podem o Procés Constituent, va avançar. La proposta d'Herrera difereix de les propostes de CiU i ERC, sobretot per un matís notable: mentre que els altres dos aposten per la independència, ICV continua amb el dret a decidir com a eix fonamental. Pel coordinador nacional, hi ha alternatives que impliquen un nou contracte social amb noves bases perquè el país es decideixi des del carrer i no des dels despatxos. En aquest sentit, a banda de la consulta sobre la permanència a l'Estat, en proposa tres de noves: una sobre la renda garantida a la ciutadania, una altra sobre el lideratge públic en els serveis bàsics als ciutadans i una tercera sobre quin tipus de sanitat es vol, si liderada des del sector públic o des del negoci com fa CiU, segons ICV.

El format de l'acte era, de fet, el d'un diàleg entre Joan Herrera i representants d'agents socials. Van parlar amb el líder d'ICV l'activista del moviment veïnal Lluís Rabell, l'advocat Màrius Garcia, l'escriptora Najat El Hachmi i l'activista ecologista Cote Romero. També hi va intervenir el portaveu adjunt, Joan Mena.