El fiscal demana fins a vuit anys per als caps de Pretòria
La fiscalia anticorrupció sol·licita a més multes milionàries, que entre els onze imputats pugen a 93,7 milions
Prenafeta, Alavedra i Muñoz s'enfronten a una pena de sis anys i deu mesos de presó
Onze dies després que el jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz tanqués la instrucció del cas Pretòria i proposés enviar onze persones a judici, la fiscalia anticorrupció ha fet públiques les penes que sol·licita per als acusats, així com els delictes que els imputa. La pitjor part se l'emporten els dos exalts càrrecs de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, l'exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz i l'exdiputat del PSC Luis García, Luigi, considerat el cervell de la presumpta trama de corrupció urbanística desplegada a les ciutats de Santa Coloma, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres.
Prenafeta, Alavedra i Muñoz s'enfronten a una petició fiscal de sis anys i deu mesos de presó, més abundants multes. A Lluís Prenafeta, acusat dels delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals, li reclama 13,7 milions més el decomís dels guanys il·lícits, que pugen a 5,8 milions segons el ministeri fiscal. Alavedra, esquitxat pels mateixos delictes, s'enfronta a una multa de 10,3 milions més el decomís de 3,2 milions.
En el cas de l'exalcalde de Santa Coloma, la petició arriba als 4,1 milions, als quals cal afegir el decomís d'1,1 milions i d'un pis a Barcelona. Luis García, presumpte líder del grup, afronta la petició més elevada: vuit anys de presó, una multa de 22,6 milions i el decomís de 5,8 milions.
En total, el fiscal demana per als onze acusats d'operar en la trama 93,7 milions en multes i decomisos. Els acusa dels delictes de suborn, tràfic d'influències i blanqueig de capitals. Els altres acusats són l'exregidor colomenc Manuel Dobarco, els empresaris Josep Singla i Manuel Carrillo, tres presumptes testaferros (Manuel Valera, Philip McMahann i Gloria Torres) i Maria Lluïsa Mas, esposa de Prenafeta.
Com ja feia Ruz, el fiscal indica que entre els anys 2000 i 2009 es va establir una xarxa per influir en adjudicacions públiques. L'intermediari, en totes elles, era Luis García. A grans trets, segons l'escrit del fiscal, s'aconseguien les adjudicacions de terrenys que després eren requalificats per vendre'ls a un preu superior. A canvi, els processats rebien comissions que posteriorment ocultaven tant pel que fa a la seva titularitat com a l'origen suposadament delictiu dels guanys patrimonials. Després els desvinculaven de l'origen a través de “complexos entramats societaris i financers”.
Tot ensumant el judici
Els advocats dels onze acusats miren de cremar els últims cartutxos per evitar que els seus clients s'asseguin al banc dels acusats, però tot indica que els darrers recursos interposats tampoc no avançaran. Els advocats han anat esgrimint arguments per desmuntar la teoria conspiradora. En el cas del projecte Cúbics de Santa Coloma, per exemple, es recorda que no es pot manipular una adjudicació pública quan només s'hi va presentar una empresa –l'adjudicació va passar pel ple–, o que encara és l'hora que el jutge respongui a la petició de ratificació pericial d'un informe elaborat pel director del Centre d'Investigació en Política de Sòl i Valoracions de la UPC, Josep Roca, a instàncies de l'exarquitecte en cap de Santa Coloma i ja eximputat Lluís Falcón. Aquest document conclou que el projecte Cúbics no només no va irrogar cap perjudici econòmic a l'Ajuntament, sinó que, a més, la compradora va pagar un import superior al valor del sòl.