Una data simbòlica

Si una cosa ha demostrat el president de la Generalitat, Artur Mas, és el seu gust per acompanyar el discurs polític de gestos simbòlics. A l'hora de decidir la data de les eleccions anticipades no ha fet cap excepció. Just abans de revelar la data, ahir va recalcar que aquesta havia estat una decisió estrictament personal. Ell mateix va relatar el simbolisme del 27 de setembre: farà un any exacte de la signatura del decret de convocatòria de la consulta sobiranista, un decret que després seria impugnat pel Tribunal Constitucional.

Aquesta data era un dels escenaris d'avançament electoral que menys agradaven els partits i les organitzacions civils sobiranistes, que fins al moment sempre havien parlat de la necessitat d'eleccions al març, abans de les municipals. Tanmateix, el que sí que havia avisat Mas és que si per aquestes eleccions amb caràcter plebiscitari no hi havia acord per a una llista única de l'independentisme, com ell havia proposat, preferia que les eleccions fossin després de l'Onze de Setembre. Això és el que acabarà passant, una situació inèdita des de la restauració de la democràcia. Des del 1980, a Catalunya mai s'havien celebrat unes eleccions autonòmiques el mes de setembre; és a dir, tan enganxades al final de les vacances.

Es dóna la curiosa circumstància que les autonòmiques catalanes de la dècada dels 80 i fins a les del 1992 es van celebrar sempre a la primavera. La tendència va canviar el 1995, quan van passar a fer-se totes a la tardor. Així va ser fins a les últimes, el 2012. Les autonòmiques celebrades més al començament de la tardor van ser el 17 d'octubre del 1999, en què Pasqual Maragall (PSC) va guanyar en vots Jordi Pujol (CiU), que va batre'l, però, en nombre d'escons.

Les eleccions plebiscitàries anunciades per Mas –segurament l'avançament electoral proclamat amb més antelació– fan preveure un estiu i un inici de tardor de vertigen, amb una Diada que serà forçosament atípica: la vigília de l'Onze de Setembre començarà la campanya electoral, després que el 3 d'agost Mas firmi el decret de convocatòria de les eleccions. En situar aquestes plebiscitàries al setembre, ja se sabrà la sacsejada que hagi pogut haver-hi en les eleccions municipals. Uns comicis per als quals CiU i ERC en certa manera es blinden amb el compromís de traslladar l'acord nacional a les corporacions locals. Una mena de pacte de fidelitat. El període de sessions de la desena legislatura del Parlament català s'acabarà, doncs, el 31 de juliol, amb gairebé tres anys de mandat. Ara CiU i ERC tindran set mesos per tirar endavant la carpeta de prioritats anunciada ahir per Mas.

Un dels dubtes, però, que ofereix la data del 27 de setembre és la possibilitat que la contesa autonòmica resulti “espanyolitzada” per la proximitat de les eleccions al Congrés dels Diputats, que seran al novembre o al desembre. Per alguns, l'albirament d'una possible sacsejada en l'escaquer espanyol podria esquitxar el debat català. De fet, aquest era un dels recels que, en el seu moment, havia expressat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que ahir, després de l'acord amb CiU, en va minimitzar l'impacte.