Els pecats de la casta

Tic-tac, tic-tac... Podem ha volgut popularitzar l'onomatopeia del so d'un rellotge de pèndol per intentar posar nerviosos als del PP avisant-los que a partir d'avui mateix ja es troben en temps afegit per abandonar La Moncloa. Però més d'un dirigent de la formació de Pablo Iglesias sap que, fins a la batalla final per repartir-se els escons del Congrés, els dies se'ls poden fer molt llargs. “Falta molt per a les generals?”, es deu preguntar més d'un. Perquè des que les enquestes van començar a reflectir un ascens fora de tot pronòstic, el grup polític que va néixer ara fa un any per provar sort a les eleccions europees del 2014 ha començat a tastar el fel de les seves pròpies errades o d'altres d'impostades. Han comprovat com les gasten a les institucions de l'Estat espanyol que ells aspiren a ocupar. Des de Juan Carlos Monedero –considerat l'Alfonso Guerra de Podem, el gran cervell a l'ombra– fins a l'altre gran puntal del secretari general, Íñigo Errejón, passant per la companya sentimental d'Iglesias, la diputada d'IU Tania Sánchez, estan sent sotmesos a l'escrutini públic pels seus actes del passat. Tots ells han de digerir dia sí i dia també que la premsa associï el seu nom als pecats de la casta: tràfic d'influències, finançament irregular, frau fiscal, incompatibilitats o incompliments laborals... “Ens han declarat la guerra”, s'exclama Monedero, que argumenta que tot plegat és una invenció del PP i del PSOE i dels mitjans de comunicació. Fa quatre dies eren una colla d'arreplegats que feien la guitza a l'esquerra amb un discurs radical i populista. I als de Rajoy això els feia molta gràcia, fins que els en va deixar de fer, i ara han decidit passar al contraatac. Han descobert que una cosa és que es fereixin el PSOE, i l'altra, que vulguin matar-lo. I és que han arribat a la conclusió que, al final, la sang els escatxigarà. A partir d'ara, doncs, es tracta de visualitzar que Podem és un partit que ha deixat de ser verge pel que fa a la corrupció, el mal que avui en dia afecta amb més virulència el PP.

Format per un grup de joves universitaris amb un elevat grau de formació i una trajectòria professional aparentment impecable, aquestes són, precisament, les seves majors virtuts, i en aquest punt s'ha intentar buscar-los les pessigolles i determinar si, certament, no és or tot el que lluu. En el cas de Monedero, que sona per convertir-se en cap de cartell de la versió madrilenya de Guanyem, se l'ha volgut deixar en evidència per un currículum excessivament unflat. Si bé, al final, no sembla que hagi exagerat tant com els seus detractors han volgut fer veure. Però aquest no és el cas més sagnant que afecta un dels homes més poderosos de l'executiva. Els seus treballs per a diferents governs de Llatinoamèrica, pels quals va rebre un bon pessic, estan sent investigats per Hisenda per la fórmula emprada per cobrar-los, alhora que s'està comprovant si són compatibles amb el contracte d'exclusivitat que tenia amb una universitat de Madrid.

També la tasca de professor i investigador ha provocat un bon maldecap a Errejón. El pecat, en el seu cas, és el de cobrar sense anar a treballar, si bé ell es defensa argumentant que va ser molt complidor perquè les anàlisis, fetes des de la distància, es presentaven quan tocava. La universitat de Màlaga, en tot cas, insistia ahir que vol arribar al fons de l'assumpte.

Finalment, i de manera tangencial, Iglesias s'ha vist obligat a respondre per l'escàndol sobre les adjudicacions a dit per part d'un ajuntament madrileny a familiars de Sánchez, diputada d'IU d'aquesta comunitat. “Ataquen la Tania perquè és la meva companya i perquè s'ha enfrontat a la màfia madrilenya.” L'argumentari del líder de Podem no admet ni una possible ombra de responsabilitat en els delictes dels quals se l'acusa i que properament seran avaluats pel TSJM. Si la querella prospera, el futur polític de Sánchez, que s'albirava brillant –va guanyar les primàries d'IU a la comunitat–, es tallarà en sec. I, de retruc, pot empastifar la imatge d'Iglesias.