L'enfadosa llei electoral catalana

La llei electoral catalana esdevé com el riu Ter. Apareix i desapareix. (A Castella ho fa el Guadiana.) Aquest divendres al Parlament de Catalunya es reinicien els treballs. Fins ara els partits polítics catalans no han estat capaços durant tots aquests anys de democràcia de redactar una llei electoral pròpia.

La manca d'acord és una demostració que, a Catalunya, tants caps tants barrets. Dificultat d'acord en temes clau. Fa la sensació que cada partit polític voldria una llei electoral feta a mida.

En aquesta legislatura es descarta un cop més la llei electoral tot i que abans de les eleccions del 27-S hi haurà un intent per una llei de gestió electoral que bàsicament serviria per tirar endavant una junta electoral catalana per evitar el control de l'Estat. Per aquesta no caldria l'aprovació dels dos terços del Parlament. Res té a veure amb l'esperada llei electoral que faria possible –com a la majoria de comunitats– diferenciar Catalunya de la llei espanyola.

En els anteriors treballs de la llei electoral s'ha fet molt difícil visualitzar acords a l'hora de parlar de proporcions. Difícil entendre per exemple que el vot d'un ciutadà de Girona val més que un de Barcelona per aconseguir un escó. Era possible un acord més o menys compartit per totes les forces polítiques per tal que la futura llei electoral estigui inspirada en el model alemany. Aquest sistema consisteix en el fet que l'elector dipositi dues paperetes: una que serveixi per triar el diputat que vol que el representi per al seu districte i una altra amb la qual vota la llista d'un partit. A partir d'aquí comencen les discrepàncies sobre quin és el pes que ha de tenir cada vot en funció del territori.

Ara mateix no hi ha clima favorable per aprovar limitació de mandats, de càrrecs, proporcions, formats de campanyes electorals, etc. No hi ha acord per a una llei electoral que fins ara tampoc s'ha fet...