Què caldria canviar i com?

Han aflorat les contradiccions d'un sistema basat en la doble moral, es diuen unes coses i practiquen altres. Alguns gestors s'han aprofitat, afortunadament la corrupció i el nepotisme han generat malestar i una justa indignació, emergint-ne eines polítiques, i persones, que volen representar-la. La política oficial és sinònim de vilesa, ve al cas recordar com J. Lluís Aranguren fa temps apuntava la “moral no es pot eliminar, puix qui no compta amb ella comet una manca de sentit realista, puix l'apel·lació moral representa, o pot representar un paper polític decisiu...La moral és, en moltes ocasions, una eficaç arma política”(Ética y Política.1985). Com hem vist tenia raó.

Certament, no tots son iguals, hi ha polítics i partits que han lluitat contra els abusos i la corrupció, al nostre país, tant Compromís com Esquerra Unida ens situen en eixa trajectòria, ara, però, des de l'altiplà Podemos intenta situar-se al cap de la regeneració i canvi, i sembla que te expectatives, almenys si fem cas a les enquestes. Allò que no tinc clar és l'èmfasi que es fa a les persones, es ve a plantejar que la substitució de la casta i l' arribada al govern del equip d' Iglesias ho resoldrà tot, així de simple. Caldria, al meu parer, parlar més dels canvis, com introduir-los, deixant a un segon pla les persones .

Com passar de ser opositors del sistema a gestors? Aquest és un gran repte , a més d' il·lusió i de retòrica la situació demana quelcom més: conèixer els mecanismes existents i els continguts, tindre clares les mesures polítiques i legislatives, eficàcia a la gestió, fixar nous controls per eradicar tota mena de corrupteles. No dubte de les bones intencions, o de la voluntat de canvi, ni de l'honestedat de les persones, sols invitaria a la gent a pensar menys amb les enquestes i més en les alternatives, les solucions no s'improvisen, la simple substitució dels governants no hi és suficient. Hi ha tota una llarga experiència històrica que mostra com guanyar unes eleccions és sol un pas, i que després governar comporta enfrontar-se amb realitats complexes i difícils, unint experiència i renovació.

Vull confiar en la lucidesa d' aquells que han fet d'oposició real, i la dels joves professors dirigents de Podemos —convertits en polítics—, uns i altres deuen tindre en compte les experiències històriques de governs d'esquerra; així, citaria una conclusió del britànic Ralf Miliband, politòleg que seguí de prop les experiències i fallides dels governs d'esquerra nascuts a la postguerra de 1945, quan afirmava que cap organització de l'esquerra pot afirmar que ella tota sola representa tots el moviments de pressió i protesta, per la qual cosa l' aliança de forces diferents, amb la negociació i compromisos corresponents, és una necessària condició la consolidació d'un nou ordre.

La resposta al “desordre existent” és dotar d'il·lusió i de continguts, és el moment de fer les dues coses.