PROJECCIÓ
“Ens ha tocat refer un dèficit històric per tal d'ubicar Calella en el mapa de les oportunitats”
CRISI
“Ens ha ensenyat, als alcaldes actuals, que gestionar la dificultat és un gran màster”
FUTUR
“Volem modificar
el pla urbanístic per disposar de més
sòl industrial per captar inversió”
Encapçalarà la llista de CiU per tercer cop convençuda que s'ha fet molta feina per endreçar Calella i que la seva formació ha de continuar liderant el camí perquè la ciutat ocupi un lloc destacat en el mapa.
No ha tingut majoria suficient per governar en solitari, però sembla que tampoc li ha calgut.
Una bona manera de demostrar el tarannà de la nostra formació és precisament aquesta: treballar per assolir el màxim consens. Pensi que el 87% del que s'ha aprovat per ple s'ha fet per unanimitat. I ha estat un mandat amb temes bàsics de ciutat, com ara la contractació d'una nova gestió de la brossa, de l'aigua i de l'enllumenat. Les portes han estat ben obertes des del començament.
Faci'm una llista de projectes que s'han portat a terme.
Ha estat una obra de govern molt bona, malgrat el context d'una crisi com la que encara vivim. Ho defenso perquè, malgrat que les administracions han hagut de reduir les aportacions a Calella, hem estrenat un camp de gespa artificial a la platja, hem encaminat la construcció de l'escola Salicrú a la fàbrica Llobet, hem inaugurat l'Escola Oficial d'Idiomes, hem estrenat 200 places noves d'aparcament, hem impulsat el nou triatló Ironman, posarem en marxa el Museu del Turisme, i estrenarem una estació nàutica, entre d'altres. A més, és el govern dels últims quinze anys que més ha invertit en política social.
Calella és eminentment turística, però el seu govern busca noves fonts de finançament. Per què?
Mai no s'han de posar tots els ous a la mateixa cistella per més bones gallines que es tinguin. Volem apostar per una Calella atractiva per invertir en àmbits com ara la salut i l'esport. Hem impulsat el centre comercial a cel obert, perquè creiem que és la millor botiga del Maresme i treballem en un pla d'internacionalització per a la ciutat a la recerca de nous inversors.
Quin paper ha tingut el seu
càrrec de senadora?
Si una cosa ens ha ensenyat el moment actual, és que el nostre món és el món, i per tant com més ben connectats estiguem, millor. Les connexions tant amb l'Estat com amb Europa ben segur que ajuden la ciutat.
Què ha estat la pedra a la sabata d'aquest mandat?
Ens hauria agradat obtenir més inversió privada, però també és cert que ens ha tocat refer un dèficit històric i posar les condicions idònies per tal d'ubicar Calella en el mapa de les oportunitats.
S'ha sentit l'oposició a favor
o en contra?
Depèn dels grups. Hi ha hagut una oposició responsable i col·laboradora del PSC i el PP, i una altra de vinculada a la cultura del no a càrrec d'ERC. Amb els socialistes, alhora, compartim el relat de ciutat.
Per tant, l'aproximació feta en l'àmbit del Parlament entre CiU i ERC no tindrà traducció a Calella?
Només serà possible si les actituds canvien. En aquest últim ple ERC ha dit que volia col·laborar. Vull confiar que no es tracta només d'una estratègia de cara a les municipals.
Cap força quedaria ‘a priori' fora d'un hipotètic pacte?
Ningú no hauria de quedar fora si allò que aporta ho fa en benefici de la ciutat. Ara, jo interpreto la ciutat en clau nacional i difícilment podria compartir un projecte amb formacions que no entenguin el país de la mateixa manera.
Es preveu un mandat més fraccionat. Serà més difícil de governar?
No ho crec. Afrontar aquesta crisi ens ha ensenyat, als alcaldes actuals, que gestionar la dificultat, tant econòmica com emocional, és un gran màster.
Què quedarà per fer si encapçala un segon mandat?
En especial, una modificació del pla urbanístic que ens permeti disposar de més sòl industrial per donar sortida a noves captacions d'inversió privada.