Molta saba nova

El món polític de Solsona té la certesa que en les últimes eleccions municipals el factor emocional va interferir en els resultats. La sobtada mort, el 2010, de l'alcalde Xavier Jounou (ERC), als 50 anys, víctima d'un càncer, va deixar els solsonins en estat de xoc. El 2011, els republicans, encapçalats per David Rodríguez, es van alçar amb una majoria absoluta inesperada, i quasi van duplicar el nombre de regidors.

El 2015 és un altre any, amb una realitat ben diferent i amb un nou aparador polític. Les opcions i les cares s'han renovat pràcticament totes. D'entrada, una formació històrica, El Comú, ha decidit no presentar-se. El 2011 va tenir un daltabaix difícil de pair, ja que va quedar sense cap representant al consistori. De la nit al dia, El Comú va perdre els dos regidors que defensaven una alternativa d'esquerres.

Ara per ara, tampoc està gens clar que el PP pugui elaborar una llista. “Sempre tenim problemes per trobar gent, però aquest any és dramàtic. Ja ho veurem, però no tenim bones sensacions”, reconeix el president comarcal, José Luis Reboiro. Seria la primera vegada que el PP quedaria fora de joc en unes eleccions a Solsona. Pel poble circula que a última hora farà la seva proposta. Al cap i a la fi, Solsona és una capital de comarca.

De moment, els solsonins només tenen tres paperetes per triar. ERC, CiU i el PSC fa temps que van anunciar els caps de llista. Però aviat s'hi afegirà la CUP: demà dissabte (11.30 h), la formació presentarà la seva candidatura al bar El Casal, sota les sigles d'Alternativa per Solsona-CUP. Donarà a conèixer els components i “els principis bàsics i irrenunciables de com entenem que s'ha de fer política”. Fa setmanes que hi ha moviment d'assemblees obertes per dissenyar un programa consensuat. Demà mateix se'n celebrarà una altra per tractar el paper de les entitats, la cultura i el jovent en la política municipal.

ERC repeteix candidat, l'actual alcalde, David Rodríguez. Amb la convicció d'haver fet la feina “ben feta” en uns temps complicadíssims, Rodríguez pensa que és possible revalidar la majoria absoluta. El dirigent reincideix, però hi ha força novetats en el planter esquerrà. “La nostra candidatura combina gent amb experiència, bregada en el govern, i gent nova amb molta empenta”, explica. Una candidatura “de garantia” per no deixar morir projectes tot just iniciats, alguns dels quals em fan sentir molt orgullós de ser l'alcalde. Entre aquests, l'Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, amb la qual no només es volen subvertir els estralls de la crisi, sinó erigir “uns fonaments més sòlids perquè mai més, en un context advers, els solsonins quedin a la intempèrie econòmica”. Dins del seu pla pels pròxims quatre anys, Rodríguez vol tenir cura de “tots els barris” perquè tot Solsona “estigui endreçat”. Cada regidor estarà adscrit a un sector del poble.

Però la Solsona que s'imagina ERC no és la mateixa de CiU i el PSC, dues formacions que aterren en aquests comicis amb dos rostres nous i molt joves. Marc Barbens, de 23 anys, serà un dels polítics més tendres que irromp en les municipals catalanes. El seu repte és majúscul: recuperar per a CiU un dels seus feus històrics. El va perdre el 2007, encara que va guanyar les eleccions, cosa que no va succeir el 2011. Barbens és jove i està envoltat de joves per regenerar unes polítiques que, a parer seu, estan encotillades: “No ens podem permetre la fuga de cervells que patim.” La situació econòmica també centra part del seu programa. Proposa des de la creació d'una gran taula amb tot el sector per afrontar l'atur fins a una sèrie de mesures per rebaixar la pressió fiscal (com ara l'IBI, “un dels més elevats de tot l'Estat espanyol).

Yasmina Valderrama és un altre líder que s'estrena. Té 26 anys i una il·lusió desbordant per fer “política de carrer”. És realista: mantenir el regidor que va sortir de les votacions passades ja serà un èxit. En el seu programa, el valor d'allò públic agafa cos. Per exemple, eliminant les habitacions privades que poblen la segona planta del centre sanitari. O lluitant per construir una residència per a la gent gran. L'única que hi ha ara és privada.