El futur del sector del Pla

La urbanització de la Devesa del Pla ha estat el principal tema de debat polític del mandat que ara s'acaba entre els grups polítics de l'Ajuntament de Ripoll i ho continuarà essent en el que començarà amb el nou ajuntament sorgit de les urnes el maig vinent. De fet, la història de la tramitació urbanística d'aquest espai ocupat durant molts anys per la Preparació Textil, una fàbrica molt singular, ja ha estat plena de desencontres entre els partits amb representació al consistori. Va ser una de les primeres Àrees de Reserva de Sòl promogudes pel tripartit amb ERC i el PSC al govern de Ripoll. L'equip de govern que formaven aquests dos partits va acceptar una consulta popular sobre el nombre i la tipologia d'habitatges que s'hi preveien i la va perdre. L'ARE va passar a ser història i es va dissenyar un pla especial amb menys habitatges i més espai comercial i de serveis. Ja amb CiU al govern de Ripoll, se li va acabar de donar forma i es va encetar una polèmica que encara avui cueja. L'oposició ha retret a l'equip de Jordi Munell que ha fet el pla especial per facilitar la implantació d'una gran superfície comercial de Mercadona, cosa que facilitarà la construcció d'una mena de pavelló firal o d'espai firal cobert. CiU, en canvi, vol que a Ripoll hi passin coses constantment per crear activitat en tots els àmbits i fer venir gent a la vila. Per això, l'espai firal cobert ha de ser una de les prioritats de l'equip convergent, juntament amb fer avançar les obres d'urbanització del sector del Pla. Ara, caldrà veure qui situen al govern els electors a les properes eleccions municipals, cosa que serà determinant a l'hora de prioritzar el desenvolupament d'aquest pla especial. De fet, en la millora dels espais lliures que preveu, segurament tots els grups hi estaran d'acord.

L'altre gran cavall de batalla per al proper mandat serà la promoció del sòl industrial. Les naus de titularitat municipal que hi ha al sector de la Barricona, a la sortida de Ripoll en direcció cap a Sant Joan de les Abadesses, han de tenir finalment més activitat i ser ocupades per activitats econòmiques que remin a favor de la recuperació dels llocs de treball a la vila. L'impuls de la regularització del sòl industrial projectat al sector de la carretera de les Llosses, també motiu de polèmica en l'actual mandat entre el governi l'oposició, ha d'acabar de configurar l'entrada sud del municipi per la C-17 (Vic-Ripoll). Precisament, l'enllaç d'aquesta carretera amb el giratori de Cal Déu i l'impuls de la variant est, la del túnel de Sant Bartomeu, són temes clau que el nou govern sorgit de les urnes al maig es trobarà amb els papers més molls sobre la taula. Aquest enllaç entre la C-17 i la carretera de Sant Joan de les Abadesses ha de fer també de ronda de connexió entre els barris de l'est de la capital del Ripollès amb el centre i els altres barris de la vila. Té, doncs, també un caràcter de ronda urbana. El disseny de la variant nord, en canvi, costarà de desencallar. Fer-lo correspon al Ministeri de Foment i ha d'enllaçar la de Sant Bartomeu i la carretera de Sant Joan amb la continuació de la C-17 (ja Eix Pirinenc) ja a Campdevànol. Si en el cas de la variant est, hi pot haver un cert debat pel caràcter més o menys clar de ronda urbana que es pretén que tingui i, sobretot, per la solució de l'enllaç amb l'actual C-17, en el de la variant nord pot ser molt més polèmic. I és que es tracta de dissenyar l'anomenada “súper variant”, amb un túnel molt important entre Ripoll i Campdevànol. Aquí, el debat de si ha de ser o no una variant més tova permeable és encara més important.

Finalment, l'altre front de batalla serà al consistori mateix. Si les urnes donen cadira al ple a tots els partits que es presenten, pot ser molt cara la majoria absoluta i caldrà molta negociació política per fer avançar els projectes. I això no sembla fàcil si es té en compte que hi ha nous actors com la CUP, que repeteix llista la Plataforma per Catalunya, i que els resultats del PSC són tota una incògnita, tot i la coalició amb ICV, perquè, al Ripollès, és on es va produir la crisi més forta entre la militància quan Pere Navarro dirigia el partit.