Un candidat de Compromís per Silla amb molta nota

Jesús Escorihuela Castells, torna a formar part de la llista de Compromís per Silla. Tractant de resumir la seua vida, destaca com a home d'acció, educador i bon comunicador. La seua formació universitària (magisteri) li serví, fa temps, per a impulsar una de les activitats socials més interessants, com són els campaments d'estiu; i ara per a dirigir i presidir La Lírica, on impulsa activitats docents molt interessants (escola d'educands, cursos d'iniciació a la música, etc), a més de les activitats de les diverses seccions de bandes, d'orquestres i de corals.

Ha treballat com a periodista i col·laborador en mitjans de comunicació i fou director del butlletí d'informació municipal (BIM), de l'escola de ràdio i televisió i de mitjans de comunicació de l'Ajuntament de Silla i ha estat al capdavant del periòdic Punt i Seguit. Col·laborant amb la que fou bibliotecària de Silla, Xelo Carbonell, ha ocupat la secretaria de premsa i comunicació de l'Associació de Bibliotecaris Valencians.

D'entre les seues aficions destaquen la literatura, les biblioteques i les llibreries, l'escriptura, la comunicació i la música. Diu que “cal ser conscients que quan parlem projectem emocions, perquè la veu és una expressió que transporta competència, seguretat, afecte i sensibilitat”, i que “en la música està el gran espectacle que són les emocions i les sensacions”.        

Afirma que està convençut que tots els qui conformen la llista de Compromís tenen el suficient bagatge per assumir compromisos de gestió municipal. Està convençut que el treball de cada dia s'ha de fer bé, amb rigor, pensant en les persones, i sobretot estimant el que es fa i, si cal, deixant-se un poc la pell.

Bon observador de la realitat social, diu que lamenta que a Silla ens han faltat polítics més preparats i més operatius per a situar el poble a l'altura que es mereix, com els pobles del nostre voltant. Lamenta la poca atenció als parcs i jardins; la paralització de la Casa de la Cultura i del Multifuncional; la inexistència de sales d'audicions i de cinemes; l'abandó del mobiliari urbà i dels polígons. Però no sols té retrets per als polítics, perquè també lamenta el passotisme del veïnat. El resultat de tot plegat és que tenim “un poble trist, sense il·lusions ni aspiracions, amb un futur incert” i això és el que ell proposa de canviar.

Perquè Escorihuela és optimista, malgrat tot, i confia en el teixit social i associatiu del poble, que cal recolzar i impulsar. Creu que les veïnes i veïns tenim el dret a estar orgullosos del poble, a formar part d'una societat moderna, dinàmica i feliç. En aquest sentit afirma que els governants, han de donar solucions a les necessitats dels ciutadans i no limitar-se a fer promeses que després no s'acompleixen. Això és el que més li agradaria aportar al poble, des de l'acció política. En realitat és el que ell fa des dels llocs de responsabilitat que ha ocupat i ocupa, especialment ara des de la presidència de La Lírica.

La crisi-farsa-estafa que ens han volgut vendre és una gran mentida, diu, i hem de demostrar que es poden i es deuen obrir les portes de les institucions a la participació activa; afirma que “s'ha de governar amb netedat i transparència, perquè la ciutadania torne a confiar en la funció pública i en els seus governants”. La recepta que proposa és que cal aplicar bones pràctiques democràtiques, participatives i de transparència, perquè sols així es pot redreçar la situació. El futur l'hem de construir entre totes i tots i, com s'han perdut tants anys, el treball serà ardu, però interessant. És precisament aquesta reflexió que l'ha portat a presentar-se en la llista de Compromís.

Jesús Escorihuela ens confesa que no confia en absolut i en clau general en els actuals polítics i en els tecnòcrates tòtils de sempre, que han demostrat una insolvència més que estrepitosament decadent, i que apareixen sols cada quatre anys fent promeses que no condueixen més que al seu incompliment i al immobilisme. 

En clau més local, diu que vivim d'esquenes a l'horta, a l'agricultura i al medi ambient, perquè malgrat que Silla continua sent un poble agrícola, en realitat hem deixat el camp i els agricultors abandonats a la seua sort. I es pregunta, quina és la política agrícola municipal? Cap, com molt bé expliquen els llauradors del Consell Agrari.

Precisament també tenim els polígons industrials abandonats, sense un vertader pla estratègic que articule projectes de futur, malgrat tot el que hem presumit al llar d'aquests anys.

En definitiva, Escorihuela creu fermament que tot el redreçament que proposa el seu partit és cosa de tot el veïnat i confia que els electors, enguany, sabran a qui confiar els seus vots. Ell té tota la confiança en Compromís, en la llista que han confeccionat i en la qui l'encapçala, Raquel Sànchez.