“Quan te'n vas, caus en cert oblit”

Durant el primer any d'aquest mandat tenia la sensació que el que feia no era prou útil. A l'oposició l'execució no depèn de tu, i el volum de feina i dedicació cau en picat. També canvia molt la relació amb els ciutadans. Quan ets al govern els ciutadans t'aturen pel carrer. I quan no hi ets caus en un cert oblit. Hi ha més distància amb la gent. Tens la sensació que hi ha hores del dia que no estàs fent prou.

Fa dos anys em vaig adonar que m'havia de començar a preocupar pel meu futur. L'Ajuntament se't menja tant de temps que no tens moments per preocupar-te de la teva vida. Però, a més, la participació política té conseqüències a l'hora de buscar feina. En primer lloc, perquè depèn d'on busquis feina la teva militància et pot passar factura. I en segon lloc perquè avui has d'estar molt al dia, i quan fa molt de temps que et dediques a la política quedes endarrerit. Crec que s'haurien de protegir les persones que passen pel consistori, tant des del punt de vista salarial com facilitant sortides laborals quan s'abandona l'Ajuntament.

Des del 2006 els càrrecs electes estem protegits per llei, però abans no teníem ni dret a l'atur. Però el tema important no és aquest. El que s'ha d'aconseguir és que no hi hagi obstacles perquè la gent entri en la política. Si algú està fix ara en una empresa privada, segur que es negarà a entrar en qualsevol partit. Això provoca que només la gent que té diners o que treballa en serveis públics i pot demanar una excedència s'hi pugui dedicar. Cada cop costa més fer llistes electorals. És difícil trobar gent que vulgui fer el pas. I no és bo per al nostre sistema democràtic, perquè estem perdent capacitat i talent.

Fa dos anys vaig posar en marxa una botiga familiar de productes de proximitat. Però coses de la vida, fa un any i mig em van fer una proposta laboral relacionada amb la política i fa uns mesos vaig traspassar la botiga.