Veterania versus renovació
EL VENDRELL · Nou candidatures confirmades i moltes cares noves en uns comicis on els dos partits que històricament es reparteixen l'alcaldia fan una aposta molt diferent: el PSC confia en un històric mentre que CiU jubila Jané i estrena candidata
El context socioeconòmic que emmarca la capital del Baix Penedès no és precisament la millor carta de presentació per afrontar uns comicis municipals. Dades reals constaten que la crisi econòmica els ha tocat de ple i els índexs d'atur -sobretot els de la població jove- superen la mitja catalana i es situen al capdavant del trist rànquing dels municipis amb més desocupats del país. D'aquesta realitat se n'ha fet múltiples interpretacions, algunes de les quals han aconseguit contaminar altres percentatges, com els dels índexs de població immigrant, que tot i estar dins la mitjana, s'han fet percebre com a molt superiors per donar ales a partits d'orientació xenòfoba, com Plataforma per Catalunya, que des que va entrar en escena el 2003 no ha parat de créixer convertint-se en la tercera força municipal. Aquí cal sumar-hi també la pèssima situació de les arques públiques, amb un endeutament que hipoteca la gestió.
El panorama no dista molt del de fa quatre anys, quan els resultats electorals van ser gairebé calcats als del 2007, amb la mateixa correlació de forces. Aquesta vegada la diferència la posen els caps de llista, la majoria renovats. El PSC és dels pocs que confia amb un candidat històric. Martí Carnicer, que ja va encapçalar la primera candidatura socialista democràtica, es converteix en l'aspirant més veterà. L'avala la seva dilatada experiència política i arriba a les eleccions ocupant una alcaldia que aquest mandat ha compartit amb CiU, després d' un pacte a quatre bandes que incloïa ERC i, en un primer moment, el PP.
Amb vuit competidors directes i en un moment en què el partit que representa està en hores baixes, Carnicer ha oficialitzat un acord amb un moviment progressista independent amb qui presenta un projecte que té com a prioritats “la lluita contra l'atur i les desigualtats”. S'atribueix el mèrit d'haver contribuït a reduir el deute municipal i a l'espera de saber què passarà el 24-M Carnicer no tanca cap porta a repetir la fórmula emprada aquest mandat: “Es necessita estabilitat de govern per ser eficaços i eficients”.
Des dels comicis del 1991 la diferència de vots entre PSC i CiU ha estat mínima i els dos partits s'han anat alternant l'alcaldia en funció de resultats. Aquesta vegada, però, l'històric convergent Benet Jané desapareix del mapa polític i CiU aposta per una cara totalment nova. Eva Serramià, coneixedora de l'entramat municipal per la seva feina com a interventora municipal, s'estrena com a política i com a cap de llista. Diu que no es moment de veure altra escenari que el de la victòria i, en aquest sentit, Serramià descarta un govern d'unitat i aposta per una manera de fer que “faci que el Vendrell recuperi el paper que li pertoca com a tercera ciutat més gran del Camp de Tarragona”.
Darrera l'històric duel entre CiU i PSC hi ha la candidatura d'Armengol. PxC aspira a ser la força més votada, tornant a jugar amb la carta de la por i prometent acabar amb la societat “multicultural” i “multiconflictiva”. Ara amplia programa i parla també d'erradicar amb la corrupció. El Partit Popular aposta per Elisabet Rodríguez, número tres a les llistes del 2011 i que va entrar a l'ajuntament després de la renúncia del cap de llista per motius personals. Rodríguez ven “transformació profunda” i “transparència” per intentar retenir la confiança dels mateixos votants de fa quatre anys i mantenir regidors. Per la seva part ERC, el darrer partit amb representació, aspira a com a mínim doblar el nombre de vots i per aconseguir-ho aposta per un militant de tota la vida, Josep Marrasé. El que ha estat president local d'ERC durant els darrers quatre anys es desentén de la gestió feta pel fins ara representant del partit, el músic Jimmy Piñol, i promet “capgirar-ho tot” per “arrencar i potenciar un ajuntament que fa anys que està aturat”.
Tot i que diametralment oposats pel que fa a idearis, els quatre aspirants a entrar a l'ajuntament representen la regeneració democràtica i tots prometen transparència. Rubén Suan -que fa quatre anys liderava la llista de la CUP- sota el paraigua de Som Poble aspira a tenir representació per poder “trencar la decadència actual” i generar “alternativa”. Des d'ICV Duque també fa referència a la “democratització de les institucions” i el “compromís ètic amb el ciutadà”. La candidata de Ciutadans, per la seva part, parla de “canvi sensat” i des de Si Se Puede Òscar Blasco pretén recollir el vot dels més desafavorits, centrant programa en les ajudes socials.