Per la democràcia real
Alguns municipis petits mantenen una fórmula on és l'assemblea oberta de veïns la que pren les decisions sobre la gestió del consistori
La població de la Conca de Barberà reuneix cada tres mesos els veïns majors d'edat empadronats per acordar des del pressupost municipal fins a les ordenances o propostes d'inversions
Núria Albà és la primera persona en arribar cada matí a l'Ajuntament de Senan, un petit municipi de 52 habitants de la Conca de Barberà. De fet, és la primera i l'única. Tret dels dimecres, que té el suport d'una administrativa, l'alcaldessa gestiona el correu, les tramitacions del dia a dia, i encara destina una estona a fer l'anàlisi de l'aigua que arriba a les cases.
Senan és un dels pocs municipis catalans que encara es regeix pel model del Consell Obert, una figura prevista a la legislació per als municipis de menys de 100 habitants, en què és l'assemblea de veïns la que pren les decisions sobre la gestió municipal. Aquest sistema era generalitzat per als petits pobles fins al 2007, quan es va produir un canvi a la legislació i molts es van acollir al funcionament habitual basat en les sessions plenàries amb un alcalde i un parell de regidors.
“Nosaltres vàrem preferir continuar amb el sistema del Consell Obert perquè ens va semblar que prendre les decisions del poble només tres persones era massa tancat”, explica l'alcaldessa de Senan.
Els municipis amb el règim del Consell Obert trien un batlle, el dia de les eleccions municipals, que nomena dos vocals de suport. Amb una periodicitat mínima de tres mesos, aquests convoquen els veïns perquè decideixin sobre les qüestions que afecten el municipi, tot i que algunes vegades les reunions es fan més sovint perquè es tracten afers que s'han de resoldre en un termini de temps acotat.
“L'avantatge és que ens trobem davant un model de democràcia real”, explica Albà, perquè “quan el govern presenta els projecte als veïns són ells els qui decideixen si tiren endavant”. També reconeix moments “incòmodes”, com el fet que a mà alçada s'hagin de prendre decisions com ara sancionar un convilatà per una acció urbanística no prou correcta. “Però la gent pren consciència del funcionament d'un Ajuntament”, afegeix. D'aquesta manera, com faria una família, es decideix quines són les inversions prioritàries o “si per la festa major hem de deixar de contractar un grup de música perquè hi ha hagut una avaria en un servei”.
Sigui com sigui, al marge dels mecanismes que estableix la legislació, les convocatòries tenen una molt bona acollida i de 37 veïns amb dret de vot no hi ha assemblea que baixi de la vintena d'assistents. Unes cites que recorda la mateixa alcaldessa a través d'un grup de Whatsapp o de missatges SMS als mòbils dels seus veïns, a més de la pàgina web de l'Ajuntament. Nogensmenys, Senan va ser un dels primers municipis de la Conca de Barberà de disposar d'un punt TIC.
Poc pes de les sigles
Les sigles polítiques tenen poc pes als municipis amb Consell Obert, ja que, generalment, acostuma a haver-hi una sola candidatura a l'alcaldia. Un exemple són les eleccions de l'any 2003, en què el candidat a alcalde ho va fer sota les sigles de CiU i va obtenir els 20 vots emesos vàlids. El PSC i el PP, que també presentaven candidatura, no van aconseguir cap vot.
Quan el llavors alcalde de CiU va anunciar que no es tornava a presentar, el 2007, Núria Albà va sondejar l'opinió dels veïns abans de comprometre's i finalment ho va fer sota les sigles d'Independents vinculades a Entesa del Progrés Municipal. Amb elles ha revalidat en dues ocasions l'alcaldia. No es presentarà el mes de maig per raons personals i la futura candidata, Carme Ferrer, té tots els números de ser escollida, tot i que encara no se sap oficialment sota quin partit.
La proximitat del Consell Obert és gratificant, explica Albà, “encara que un diumenge a la nit rebis la trucada d'un veí que no veu la tele”. Ara tenen el suport d'un secretari habilitat pagat per la Diputació perquè l'Estat vigila de prop als ajuntaments membres de l'Associació de Municipis per la Independència.