L'hora dels adéus

Han estat a primera línia des de l'inici, i ara, tal com fixen els estatuts, s'enretiren. No només la presidenta, Carme Forcadell, s'acomiada en l'assemblea d'avui a Lleida. També ho fan els seus col·laboradors més propers, les cares més visibles de l'ANC en tres anys, que tots consideren una experiència vital única.

Un dels fundadors, Pere Pugès, ha estat “a la cuina”, en paraules seves, com a responsable de relacions polítiques, després d'una vasta militància sobiranista anterior: integrant de l'Assemblea de Catalunya als anys 70, del PSAN, de la Crida, del PSC, del moviment de consultes populars... “L'ANC no surt per generació espontània: van ser moltes hores de reunions fins a encertar la proposta, però a partir d'Arenys de Munt allò era una finestra d'oportunitat, i la gent que venia de les consultes s'acabava incorporant”, explica. Pugès creu que sense l'ANC “no seríem on som”, justament perquè respon a dinàmiques diferents de la confrontació política. “Fins que no es demostri una altra fórmula, els partits són imprescindibles, però treballo pensant que cal una organització millor”, subratlla. Per això, afirma que ara continuarà a l'ANC fent “projecte paral·lels”, i no es veu en cap llista. “Si les eleccions s'acaben fent de manera partidista, que s'estalviïn de dir-m'ho”, clou.

El vicepresident, Jaume Marfany, ha seguit una trajectòria semblant i, com Pugès, va ser un dels protagonistes el 2011 de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, embrió de l'ANC. “Hi ha hagut de tot aquests anys: moments de feina i de tensió, però en faig un balanç extraordinàriament positiu”, indica. En tot cas, el que més valora és el contacte amb la gent, els milers de persones “dedicades al 100% al país”. “Marxem perquè toca i la renovació ha de ser saludable, però ni de bon tros no en quedarem desvinculats”, avisa, i assegura que ni s'ha plantejat ni li han ofert entrar en política: “sempre he estat en moviments de base, i el màxim interès ara és que el procés acabi bé”.

Ferran Civit i Ignasi Termes, que ja han plegat del comitè permanent i han iniciat de facto el relleu, han estat les cares visibles de les històriques mobilitzacions de les Diades, com a responsables de Comunicació i d'Actes. “Al principi va ser un aterratge bastant heavy, a primers de juny ens organitzàvem i el 30 començava la Marxa per la Llibertat”, rememora Termes, que abans ja havia muntat actes en una pila d'entitats. “Llavors ningú coneixia l'ANC, encara no havia fet res i ni nosaltres sabíem què era, però a l'estiu ja vèiem que la cosa funcionava”, evoca. Ara nega que el procés es desinfli perquè “cada any en aquestes dates han dit el mateix”, si bé creu “més important que mai” que continuï la mobilització, que “és la manera d'eixamplar la base social, i ningú més ho pot fer”. Termes lloa que l'entitat s'hagi mantingut al marge dels partits, en què afirma que mai ha estat interessat tot i que l'han temptat. “No se'ns ha pogut penjar mai l'etiqueta d'un partit perquè mai hem fet el que un volia, i tothom ha entès que el que ha fet gran l'ANC és no decantar-se”, reflexiona. I ja avisa: “el pilar fonamental és la transversalitat, i si es toca, es desmuntarà.”

En el mateix sentit, Civit destaca que s'ha “muntat una estructura que no té cap altra organització política”. “Haurà estat l'experiència més bèstia de la meva vida, molta gent hauria pagat per viure-ho en primera persona, però no té preu.” Civit s'enorgulleix perquè “des de l'ANC hem canviat el país com un mitjó: abans la gent era espectadora i ara s'ha convertit en protagonista”. “S'ha demostrat que si anem tots junts i no ens piquem per coses secundàries, som capaços de coses impossibles”, referma. Si bé no descarta tornar a la política, en què ja havia estat a nivell municipal, continuarà a l'entitat i, com Termes, es posa a disposició per ajudar els seus substituts, que confia que culminaran el procés. Ara bé, veu que la feina de l'ANC ha d'anar més enllà, ja que “ha de generar independentistes però també ciutadans, perquè tothom se senti partícip de la nova república catalana”.