Llarg viacrucis judicial

El president Alberto Fabra es va sentir alleujat quan fa uns dies el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià va suspendre el judici del cas Fitur, la tercera i única de les sis peces de la branca valenciana de Gürtel que es jutjarà a València. El tribunal va atendre les peticions de les defenses per estudiar nova documentació i va dictaminar que el judici es reprendrà l'11 de juny. La decisió de la sala ha evitat a Fabra veure declarar com a acusades –en plena campanya electoral– les exconselleres de Turisme Angélica Such i Milagrosa Martínez, que també va ser presidenta de les Corts i es manté com a alcaldessa de Novelda pel PP, tot i que ha sigut expulsada del partit. Totes dues seuen al banc dels acusats juntament amb altres exalts càrrecs de la Generalitat i els principals capitosts de la trama Gürtel per haver afavorit les seues empreses en l'organització dels estands valencians de la Fira de Turisme. El de Fitur estava previst que cloguera una legislatura que per a Fabra va començar amb una altra causa més mediàtica i també relacionada amb la trama: el judici dels vestits, durant el qual el seu antecessor Francisco Camps va seure al banc dels acusats i finalment va ser declarat no culpable.

I és que aquests quatre anys s'han convertit per a Fabra i per al PP valencià en un autèntic calvari judicial. Tots els escàndols relacionats amb la corrupció que van esclatar en els últims anys de l'executiu de Camps han arribat als tribunals aquesta legislatura i han deixat una sèrie de condemnats il·lustres. El primer de tots, l'expresident de la Diputació de Castelló. La defensa de Carlos Fabra va aconseguir dilatar durant més d'una dècada el cas Naranjax, però el 2013 l'Audiència de Castelló va considerar provat que va cometre quatre delictes contra la hisenda pública i el va condemnar a quatre anys de presó, una sentència que va ser ratificada pel Tribunal Suprem. Fabra compleix actualment condemna a Madrid, perquè el govern d'aquell que el va qualificar com a “ciutadà exemplar” li va denegar l'última possibilitat per eludir la presó: l'indult.

No ha sigut, però, l'únic popular que ha entrat a la presó. L'exalcalde de Torrevella Pedro Hernández Mateo, condemnat a tres anys de presó i multes pels delictes de falsedat documental i delictes continuats de prevaricació, compleix la seua pena a la presó de Campos del Río (Múrcia). Des del grup parlamentari popular es va promoure la recollida de firmes per sol·licitar-ne l'indult, que tampoc no va arribar.

Precisament com a portaveu del grup parlamentari popular va començar la legislatura Rafael Blasco, l'home que ha sigut conseller amb tots els governs de la Generalitat Valenciana i que va haver de passar al grup de no adscrits. El maig del 2014, el TSJ valencià li va imposar huit anys de presó i vint d'inhabilitació pel cas Cooperació perquè el considera autor de delictes continuats de malversació de diner públic, tràfic d'influències, prevaricació administrativa i falsedat de documentació oficial. Blasco va cometre fraus en les concessions i desviament de subvencions a entitats que treballaven en projectes de cooperació quan ell era conseller de Solidaritat amb Francisco Camps. Ha eludit la presó provisional pagant una fiança de 200.000 euros mentre es resol el recurs que ha presentat al Tribunal Suprem i que s'ha de resoldre d'aquí a un mes escàs.

La difusa línia roja

El president del Consell, conscient de l'erosió que la imatge de corrupció provocava en el partit, va traçar una línia roja que en nombroses ocasions ha quedat difusa. Aquesta mesura, que obliga els càrrecs públics imputats per corrupció a apartar-se de les seues responsabilitats, li ha donat prou maldecaps precisament a les Corts, on ha arribat a trobar-se amb una dotzena de diputats investigats per la justícia. El sector fidel a l'expresident Camps no ha amagat la seua disconformitat amb aquest “cordó sanitari”. Així, diputats com ara Ricardo Costa –absolt en la causa dels vestits i novament imputat per Gürtel– ha resistit fins a última hora en el seu escó. També ho va fer l'expresident de les Corts Juan Cotino, investigat en relació amb la visita del papa a València. I la inexplicable resistència de la doblement imputada Sonia Castedo, que, tot i abandonar el seu escó a les Corts, va mantenir el càrrec d'alcaldessa d'Alacant fins al desembre passat i en aquesta qualitat va rebre Mariano Rajoy i el rei en una visita a la ciutat.

La legislatura s'acaba, però no la història judicial del PP, que encara ha de veure com alguns càrrecs són jutjats per causes com ara Gürtel, Brugal, Nóos, Emarsa i Valmor, en què torna a aparèixer l'expresident Camps.