L'empresari Josep Mayola nega haver obtingut un tracte de favor dels governs de la Generalitat

L'empresari que va posar en marxa l'abocador de Tivissa (Ribera d'Ebre), Josep Mayola, ha negat aquest dilluns al Parlament que Jordi Pujol Ferrusola facilités els tràmits per tirar endavant la instal·lació. L'administrador de Servitransfer ha assegurat durant la seva compareixença davant la comissió d'investigació antifrau que va obtenir la llicència ambiental abans que el fill de l'expresident de la Generalitat invertís diners al projecte.

Mayola està imputat pel Jutjat Central d'Instrucció número 5, juntament amb altres deu empresaris, per presumpte blanqueig de capitals, un delicte contra la hisenda pública i falsedat en document mercantil per la seva vinculació amb els negocis del fill gran de Jordi Pujol i Marta Ferrusola.

Els diputats li han preguntat bàsicament pels dos abocadors de la seva empresa, a Tivissa i a Cruïlles (Baix Empordà) i un altre projecte a Forallac (Baix Empordà). En el primer cas, tots els inversors, inclòs Mayola, hi van guanyar molts diners.

L'empresari ha explicat que els abocadors industrials són una activitat molt regulada i que la llicència s'obté bàsicament per criteris tècnics, sense que, segons ell, els polítics hi tinguin massa a dir. La llicència de Tivissa la van demanar l'any 2001 i la van obtenir el 2002, abans de conèixer Pujol Ferrusola. Tot i que ha dit no recordar les dates i no portar els papers que ho certifiquen, alguns diputats li han recordat que Pujol Ferrusola va entrar en la inversió de l'operació una setmana després d'obtenir la llicència.

Mayola ha assegurat que el fill de l'expresident mai ha estat soci ni accionista de la seva empresa, si bé és cert que aquest va aportar 700.000 euros per a l'abocador a través d'un fons de capital risc, cosa que li va reportar en poc temps un benefici de 4,3 milions d'euros, una xifra que l'empresari ha qualificat de “bona operació”. Pujol Ferrusola va marxar de la societat inversora dos anys després. Servitransfer segueix gestionant la instal·lació

L'empresari ha explicat que, al posar en marxa l'abocador de Tivissa, la seva societat va buscar finançament, i que al final va optar per obtenir-lo d'un fons de capital-risc, en el que figurava com a titular Jordi Pujol Ferrusola, a qui ha qualificat com de “finançador de risc”.

En aquest sentit, ha sostingut que si el fill gran de l'expresident s'hagués volgut amagar hauria fet la inversió a través d'alguna empresa de la qual no formés part directament. També ha dit que en cap cas va dubtar de la procedència legal dels diners de Pujol Ferrusola, ja que venien d'una sucursal del BBVA del centre de Barcelona.

Segons ell, totes les operacions efectuades per la seva societat “han estat declarades a Hisenda” i no han estat objecte de denúncia ni d'investigació judicial.

D'altra banda, també ha hagut de respondre preguntes sobre Forallac i Cruïlles. En tots dos casos, ha negat cap tipus d'irregularitat urbanística o financera i ha recordat que sempre s'han fet amb tots els permisos i llicències pertinents.

Segons ha explicat, els diners que va guanyar amb l'abocador els va invertir a Cruïlles, a l'abocador de Vacamorta, clausurat recentment per problemes urbanístics.

En aquest punt, ha assenyalat que en la instal·lació de Cruïlles ha perdut “milions d'euros” en restar tancada per decisió de la Generalitat, malgrat haver obtingut la llicència d'explotació.

A Forallac va invertir més de mig milió d'euros per construir una planta de selecció de residus industrials i, no obstant això, se li ha denegat la llicència des de 2001 fins avui, ha afegit.

Mayola ha rebutjat haver rebut “tractes de favor” dels governs de la Generalitat de CiU i del tripartit (PSC-ERC-ICV). Ha recordat que entre 2001 a 2012 la seva empresa es va presentar a dotze concursos per obtenir concessions de recollida d'escombraries, dels quals només va obtenir dos, i tots dos van ser renovacions. En canvi, ha admès, que des de 2013 fins ara s'ha presentat a nou concursos dels quals ha guanyat tres i només un d'ells és una renovació d'adjudicació.

A més, ha indicat que la seva empresa només obté poc més d'un 10% dels seus ingressos d'administracions públiques, i es dedica bàsicament a la gestió privada de residus industrials, des de la recollida i triatge fins al compostatge. Servitransfer, que té una plantilla de 15 treballadors, va facturar en serveis públics entre 2009 a 2015 per valor de 35.000 euros al mes, l'11% de tot el volum de negoci en un any.