Després del pacte

Quan es diu que les eleccions municipals no s'assemblen massa a la resta de convocatòries electorals hi ha una part de veritat. Si més no, un dels exemples d'aquesta singularitat municipal és el pacte de govern a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, després de les eleccions del 2011. Després de dues legislatures amb un tripartit amb alcalde socialista, governant amb CiU i ERC, la truita es va girar a favor de la candidatura d'ICV-EUiA, liderada per Jordi San José, gràcies a un pacte amb CiU. Era el típic pacte contra natura, però tant una banda com l'altra del matrimoni fan un balanç molt positiu de la legislatura.

L'alcalde, que es torna a presentar a la llista ecosocialista, explica que al 2011 la condició que va posar pel pacte va ser la tarifació social. “En aquell moment el PSC no va acceptar la condició, però sí CiU. I aquest ha estat el tema central de la legislatura, habitatge i tarifació social, i de nou, la política social tornar a ser la columna vertebral del programa”, explica San José. L'alcalde de la capital del Baix Llobregat remarca que per ell aquestes eleccions “són en clau molt de Sant Feliu i no pensant en el 27-S”.

És en aquest punt on els dos partits del govern podrien no entendre's després dels comicis. Rosa M. Martí (CiU), actual primera tinent d'alcalde, admet les coincidències amb ICV en l'aprofundiment de la tarifació social, habitatge, ocupació i cultura. Però en el marc de la situació política actual “apostem per la ciutat però també pel país”.

L'anterior alcaldessa de la vila i actual cap de l'oposició, Lourdes Borrell, alcaldable del PSC, assegura que si el seu partit governa un dels temes que afrontarà és l'augment del 9% de l'IBI del 2014, que el seu partit ha denunciat al Tribunal Superior de Justícia per il·legal. “Encara que no hi hagi resolució de la justícia, ens comprometem a retornar aquest 9% al llarg de la legislatura”, diu Borrell. L'altre tema que preocupa especialment a l'alcaldable socialista és fer subterrànies les vies del tren, així com la supressió de barreres arquitectòniques
de l'estació de Renfe.

Elisabet Ortega (PP), que es presenta per primer cop com a alcaldable, també vol baixar el tipus impositiu de l'IBI al mínim legal de 0,4% i dóna molta importància en el seu programa al manteniment dels carrers i a l'actuació contra l'incivisme i defensa especialment el paper del síndic de greuges municipal.

Oriol Bassa (ERC) es presenta també per primer cop com a alcaldable amb l'esperança que Esquerra retorni a l'Ajuntament santfeliuenc: “Cal aprofundir en la democratització de la ciutat, contrarestar els efectes de la crisi, lluitar contra l'atur i fer un Sant Feliu més sostenible.” Xavier Alegre, d'altra banda, alcaldable per Ciutadans, es proposa reduir la pressió fiscal de la ciutat amb l'IBI al 5,5% i la millora de serveis socials amb reduccions significatives en taxes com ara la teleassistència. També pretén garantir que totes les famílies puguin
arribar a finals de mes.

En les eleccions municipals d'enguany entren en disputa dues candidatures noves. Persones independents de Podem, Equo i Pirates s'han unit per crear Junts per Sant Feliu, que advoca sobretot per la democratització de l'Ajuntament, amb pressupostos participatius, una aturada de les concessions privades i una lluita real contra la desocupació i la precarització del treball. Encapçala la llista Luis Serrano. D'altra banda, un veterà del moviment veïnal, Silvestre Gilaberte, lidera la llista de Veïns per Sant Feliu, un grup de veïns que es declara desenganyat de la política tradicional, que aposta per un augment de les polítiques socials. A l'hora de tancar aquesta edició, encara no s'ha oficialitzat la candidatura.