Obligats a pactar

Un ajuntament fragmentat en què, segurament, hauran de pactar més de dues o tres formacions polítiques per governar. Això és el que es preveu que passarà a partir del 24 de maig a Cerdanyola del Vallès, on de moment al consistori hi ha sis partits: el PSC i ICV, que governen amb un pacte, i CiU, el PP, ERC i Compromís. Tot i això, fins a vuit formacions es podrien aplegar en els plens municipals després de les eleccions del maig, en què també concorre el Partit dels Emprenedors, que encapçala Manuela Ortuño, una regidora no adscrita que va deixar les files del PP i que ara es presenta amb aquesta formació que vol reactivar l'economia de la ciutat a través dels emprenedors. A més, hi participarà per tercer cop Ciutadans, que fins ara no ha obtingut representació. La cap de llista serà Maria Valle. Aquest escenari tan complex fa que tots els partits no descartin arribar a acords per governar.

Els pactes són habituals en aquest municipi, on, des que es va restablir la democràcia, el PSC sempre ha estat la llista més votada i ha governat gairebé sempre, excepte del 2003 al 2009, quan l'alcaldia va ser liderada per Antoni Morral, d'ICV. En el primer cas (2003-2007) va fer un tripartit amb ERC i CiU. En el seu segon mandat, va governar només amb CiU, però a la meitat del període es va trencar el pacte amb els convergents, que finalment van arribar a un acord amb els socialistes perquè Carme Carmona assumís l'alcaldia. Els socialistes, però, tampoc han estat exempts de pactes. El primer alcalde cerdanyolenc, Celestino Sánchez, que va governar del 1979 al 1997, va tenir CiU com a soci al consistori en alguns mandats.

D'altra banda, un dels principals reptes de la localitat és la gestió dels abocadors. “A Cerdanyola ja tenim disset abocadors i no en volem cap més”, afirma el líder de CiU, Josep Grau. Carles Escolà, candidat de Compromís, és de la mateixa opinió que Grau, però hi afegeix: “No només cap abocador més, sinó descontaminació de Can Planes [un altre abocador] i la neteja de la resta.” Sobre aquest tema, Manuel Buenaño, del PP, creu que Cerdanyola ja ha complert amb el país i afirma que no volen més abocadors perquè ja tenen “prou problemes amb els que ha provocat l'abocador Elena i, de tota la vida, Can Planes”. Per la seva part, Helena Solà,d'ERC, assegura que l'abocador Elena està emetent gas metà i que l'Ajuntament hauria d'informar del que hi passa. Tot i això, Jordi Miró, d'Iniciativa, afirma: “L'Elena és un abocador controlat i Can Planes és un abocador en què s'ha de seguir apostant perquè se'n faci una restauració.” En aquest sentit, l'alcaldessa diu que el consistori, juntament amb l'Agència de Residus, “està fent de mitjancer perquè es recuperi el de Can Planes”. El ple municipal va aprovar recentment per unanimitat que es recuperi l'abocador de Can Fatjó dels Aurons amb runes netes. Per això, Miró va ressaltar que l'Ajuntament “ha de posar tots els mitjans perquè això sigui restaurat; és el que pot parlar i negociar amb l'empresa”.

Una de les altres preocupacions dels diferents alcaldables és com generar feina i combatre la pobresa. Al març l'atur es va situar en una mica més del 13%, i això propicia que hi hagi persones que no puguin pagar factures o la hipoteca.

Mentre que CiU aposta per generar feina a través dels emprenedors i els petits comerciants, Compromís considera que hi ha d'haver una ocupació pública i de qualitat. El PSC defensa que s'ha de generar un creixement econòmic a la ciutat per crear ocupació. Solà destaca que Cerdanyola “paga els impostos més alts de la comarca, al darrere de Rubí, alhora que hi ha una mancança de serveis socials”. També pensa que s'ha de reindustrialitzar el municipi. Iniciativa diu que Cerdanyola ha de caminar per aconseguir ser una ciutat de desnonaments zero i Buenaño, que s'ha de crear una borsa d'habitatge social i reduir l'IBI.