El PSC, al punt de mira

Les eleccions municipals del
24 de maig posaran a prova la capacitat d'atracció de vot personal de l'alcalde socialista de Granollers, Josep Mayoral, en un context molt advers per al PSC. El seu repte és mantenir la majoria absoluta de tretze regidors.

A Granollers, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha pogut evitar l'impacte de la crisi del partit que ha colpejat altres agrupacions. Mayoral, que per primer cop feia un pas endavant en el PSC quan va entrar a l'executiva nacional de Pere Navarro, en què va arribar a ser secretari de política municipal l'any 2013 en substitució de Manuel Bustos, es va mostrar crític amb la posició oficial del partit respecte del procés tot i que sense alinear-se mai amb els sectors més crítics. De fet, Convergència i Unió (CiU) i Esquerra (ERC) l'han sotmès a un intens assetjament en forma de mocions als plens que demanaven un posicionament més clar a favor del 9-N i perquè Granollers s'adherís a l'Associació de Municipis per la Independència, cosa que no van aconseguir.

El PSC, a vegades amb l'abstenció, sí que ha propiciat l'aprovació d'algunes mocions sobiranistes. Els socialistes no han tingut gaire desgast local, malgrat les acusacions de poca transparència i poca participació que li ha llançat l'oposició i alguns afers com la mala situació econòmica de la societat municipal Granollers Promocions, creada per promocionar habitatge públic, però que, arran de la crisi immobiliària, ha hagut de rebre una injecció de capital del mateix ajuntament per sanejar-se.

La segona força, CiU, que només té sis regidors en una ciutat on la federació guanya les eleccions al Parlament, ha apostat per un relleu amb Àlex Sastre, de només 31 anys, amb la intenció de trencar la tendència a la baixa des del 1999. Sastre juga la carta que Granollers tingui un paper en el suport al procés català. Per això no dubta a fer una apel·lació al vot en clau nacional i no només local.

El tercer partit a l'Ajuntament, el Partit Popular (PP), ha patit dues crisis. La primera, la renúncia sobtada de la portaveu i exdiputada al Parlament, Àngels Olano, que l'any 2012 va deixar el partit i després va donar suport a Artur Mas en les eleccions al Parlament. La seva sortida va obrir més endavant una segona crisi interna al PP de Granollers, en què la direcció provincial va elegir com a candidat José Maria Moya, que havia estat candidat a Canovelles, en contra de l'opinió de bona part de la militància.

Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) tornen a anar junts a les eleccions i amb el mateix candidat, Josep Casasnovas, però ho fan després d'un procés polèmic que va estar a punt d'acabar amb ruptura quan EUiA es va apuntar als primers moviments per crear la Crida per Granollers, una confluència on també hi havia la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), persones de Procés Constituent i de moviments socials alternatius. ICV no va apostar pel projecte. EUiA ho va fer tot i que després se'n va desmarcar per diferències amb la CUP sobre política catalana. Llavors, EUiA va iniciar un procés d'aproximació a Podem, amb qui van arribar a fer una llista conjunta per presentar-se com a agrupació d'electors. Diferències internes van fer descarrilar també aquest projecte.

Podem ha estat, precisament, la gran decepció preelectoral de Granollers. El seu projecte d'agrupació d'electors ha fracassat en no poder aconseguir sumar les 1.500 firmes que li calien. En va recollir només un miler.

ERC torna a presentar el mateix candidat, Pep Mur, elegit en un procés pioner consistent en unes eleccions primàries en què podia participar tota la ciutadania i al qual es presentaven dos candidats. Mur i Mariona Serra van disputar la candidatura en un procés en què van participar prop de 500 persones. Mur va guanyar amb un 63% i després ha inclòs Serra en el número 4 de la llista.

La darrera llista que s'ha anunciat és la de la Crida per Granollers-CUP, que presentarà Maria Oliver, professora de l'institut de Bigues i Riells. I Ciutadans (C's) assegura que tindrà llista, però no decidirà els noms fins dilluns.

A Granollers els grans reptes del mandat seran la reurbanització de la plaça Barangé, donar un impuls al vell projecte de cobriment del ferrocarril i la construcció del nou hospital en el solar on hi havia la Policlínica, que va tancar ara fa deu anys. Fa poc que es va fer públic un primer projecte, això sí, amb unes dimensions més reduïdes del que es planificava el 2008, en el darrer tripartit d'esquerres. Segons va avançar el Departament de Salut, el nou equipament disposarà de quatre sales de cirurgia major ambulatòria, per tant sense ingrés, i equips mèdics d'atenció domiciliària. També preveu que la nova Policlínica centralitzi el servei d'atenció a la salut sexual i reproductiva del territori, actualment dispers.