24-M
Eleccions al País Valencià
En perill d'exclusió
EUPV podria quedar fora de les Corts, tot i la bona feina d'oposició i de denúncia de la corrupció, si no convenç el seu electorat tradicional
La formació liderada per Ignacio Blanco concorrerà finalment sota un paraigua electoral en què també s'aixopluguen Esquerra Republicana, Els Verds del País Valencià i Alternativa Socialista
i els debats interns
Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha viscut les projeccions electorals com si viatjara en una vertiginosa atracció de fira. Dels cinc diputats que té actualment a les Corts, la federació d'IU al País Valencià va passar de duplicar el nombre d'escons en les enquestes dels primers anys d'aquesta legislatura a quedar-se fora de l'arc parlamentari perquè no superava la barrera del 5% que estableix la llei electoral valenciana, mentre que en els últims sondejos revalidava el seu lloc en l'arc parlamentari. La sobtada irrupció de Podem, que absorbeix una part important del seu electoral i del seu discurs, i l'ascens imparable de Ciutadans, han reduït les esperances d'una formació que confia a ser una peça clau per poder fer fora el PP de la Generalitat.
D'avals per poder aspirar a obtenir el suport de l'electorat, no li'n falten. Començant per la feina del grup parlamentari, que ha sigut dels més destacats aquesta legislatura, no sols per les propostes i iniciatives presentades, sinó també perquè la síndica de la formació, Marga Sanz, i el portaveu adjunt, Ignacio Blanco, han sabut amagar les possibles diferències i discrepàncies internes molt millor que altres partits de l'hemicicle. A més, aquestes discrepàncies es van resoldre amb unes primàries en què Blanco es va imposar a Sanz com a candidat a la Generalitat, moment en què la líder d'EUPV li va cedir el càrrec de portaveu a les Corts. També han mantingut un discurs únic i unívoc, especialment crític i punyent en qüestions de corrupció. L'èxit més destacat en aquest aspecte és la informació que Blanco ha desvelat sobre els contractes confidencials i blindats que el govern de Francisco Camps va firmar amb Santiago Calatrava. L'arquitecte, fins i tot, es va querellar contra EUPV per la web Calatravatelaclava, en què es feien públiques informacions sobre els sobrecostos dels seus projectes. La justícia va donar la raó a l'arquitecte, que segons va informar donarà els 30.000 euros a què va ser condemnada EUPV per intromissió il·legítima en el dret a l'honor. La formació també va haver de retirar el domini d'internet, que va ser ràpidament substituït per un altre: Calatravanonoscalla.
De vegades, però, l'esforç no té recompensa, i actualment la formació es veu superada en les enquestes per partits que ni tan sols tenen un líder reconegut i amb trajectòria com Blanco ni estructura consolidada. “La política no és exacta com les matemàtiques i l'electorat no sempre actua amb lògica, no pensa que si jo he treballat bé o millor que els altres m'ho ha d'agrair amb el seu vot. Hi ha altres factors que entren en joc a l'hora de decidir-se per una candidatura”, assenyala el sociòleg Vicent Flor. A més, Flor considera que, tot i que el País Valencià pot ser una excepció, el conflicte intern en l'àmbit estatal també els ha passat factura. “EU és percebuda pels electors, amb justícia o injustícia, com un partit vell. I Podem li està furtant la cartera claríssimament per l'esquerra”, adverteix el politòleg.
A la formació, però, asseguren que no estan preocupats per la demoscòpia. “Tots sabem com es cuinen les enquestes avui dia, per què es publiquen en un moment i no en un altre i quines intencions hi ha al darrere”, indica una font que coneix l'estat d'ànim en el si del partit. Això no obstant, reconeix que sí que hi ha un cert nerviosisme a mesura que s'acosta la cita electoral. “Ens hi juguem molt, i no parle sols com a partit, sinó com a país; per això és imprescindible mantenir l'optimisme i la confiança per poder canviar el govern de la Generalitat”, assegura.
Acord Ciutadà
El perill de quedar fora ha sigut tan palpable en algun moment que la formació va haver de fer marxa enrere respecte a la primera decisió de no concórrer en coalició amb Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV). Els 11.000 vots que va aconseguir la formació liderada per Agustí Cerdà poden ser determinants a l'hora d'accedir a les Corts. “Entén que no va ser una decisió fàcil, perquè en algunes ocasions les coalicions resten més que sumen”, reflexiona l'analista polític Anselm Bodoque. “Pensem que hi ha coses que les elits polítiques tenen clares, com ara el tema de la unitat de la llengua i el territori, però no els votants, i això podria haver sigut un obstacle per a la confluència”, adverteix Flor.
Finalment, el pacte de què ja es parlava a l'estiu es va oficialitzar fa quinze dies. Acord Ciutadà és el paraigua sota el qual les dues formacions –a les quals també s'han afegit Els Verds del País Valencià i una escissió del PSPV, Alternativa Socialista– concorreran en les eleccions valencianes i municipals. En l'acte de presentació, es van subratllar les coincidències per damunt de les diferències ideològiques.