Política

ALEJANDRO FERNÁNDEZ

CANDIDAT DEL PP A TARRAGONA

“Vull ser el polític influent que mai no hem tingut”

L'alcaldable del PP a Tarragona assegura que té “l'ambició” i la força “guanyadora” per ser l'alternativa al govern del PSC

Aposta per un projecte “transformador” de la ciutat amb la potenciació dels serveis com a eix principal

Denuncia la manca de “voluntat política” de l'alcalde actual i “l'apatia” en què s'ha sumit la ciutat

CRISI DEL PP
“És obvi que la marca no està com el 2011, però el projecte local és
més fort”
TARRAGONA 2017
“Si els Jocs sortissin malament, no ens en sortiríem del ridícul que faríem com a ciutat”
SOSTRE
“Els nostres adversaris sempre ens posen sostres i s'acaben equivocant”
PACTES
“Parlar abans de temps de pactes és un error, no el tornaré a cometre aquest any”
TRANSFORMACIÓ
“O Tarragona es converteix en una ciutat de serveis o té el futur molt complicat”
DEBAT NACIONAL
“Qui es pensi que el debat català li resoldrà el problema, tindrà una decepció”
BALLESTEROS
“Està de retirada. La seva actitud apàtica s'ha contagiat i hi ha hagut una decadència”
LITORAL
“El tercer fil va ser un error històric, però calen solucions urgents per a la façana marítima”
MUSULMANS
“No vull més mesquites a Tarragona. Farem una moratòria indefinida”
APARCAMENT
“El Jaume I s'ha de resoldre plantejant una oferta global de l'aparcament o no vindrà ningú”

Alejandro Fernández, que repeteix per tercer cop com a alcaldable del PP a Tarragona, va donar la sorpresa a les municipals d'ara fa quatre anys en escalar fins als set regidors i gairebé arrabassar el segon lloc a CiU. Va tenir durant deu dies l'alcaldia de la ciutat a tocar gràcies a un pacte amb la federació nacionalista que finalment la direcció nacional de CiU va tirar enrere. Ara Fernández assegura que arriba amb l'ambició de guanyar les eleccions.

Es defineixen com una marca guanyadora, però els resultats de les eleccions europees indiquen una tendència contrària. Els afectarà?
A les europees vam quedar com a tercera i quarta força els socialistes i nosaltres, i ara evidentment no serà així. Les europees són una cosa, i les municipals són una altra. I el cicle guanyador del PP a Tarragona no s'ha acabat. Tant Tarragona com Badalona són les ciutats catalanes on el PP és més fort, i sortim amb tota l'ambició del món.
No els afectarà el desgast de la marca del PP en l'àmbit estatal?
Seria fer trampes al solitari obviar que la marca no està com el 2011. Però en canvi el projecte local és més fort.
Hi ha qui diu que el 2011 ja van tocar sostre.
Els nostres adversaris sempre ens posen sostres. El 2011 deien que era metafísicament impossible que el PP tingués més de cinc regidors. Després arriben les eleccions i s'acaben equivocant.
Per què té aquesta fortalesa el PP a Tarragona?
Perquè tenim un projecte de ciutat, una idea clara, i som un partit molt obert a la societat de Tarragona. També hem defensat sempre el tarragonisme polític i la capitalitat de Tarragona, a vegades en solitari.
La capitalitat va ser un dels temes centrals el 2011. Ara ja no està en risc?
Mentre el debat de les vegueries no estigui enterrat, sempre estarà amenaçada la capitalitat provincial, que és una de les nostres senyes d'identitat i principal capacitat d'influència. No hi ha la por immediata de fa quatre anys, però mentre no hi renunciïn sempre estarà en perill.
Molts candidats critiquen la tasca de l'oposició durant aquest mandat. Se'ls ha visualitzat prou?
M'estranyaria moltíssim que em diguessin que he fet una oposició extraordinària. És el previsible: parlar malament de nosaltres, cosa que els agraeixo profundament. El que m'interessa és que ens percebin com a alternativa. I hi ha una part substancial de la societat que sap perfectament que l'única possibilitat en el cas que Ballesteros no sigui alcalde és el PP.
Vostès han donat suport al govern del PSC a l'hora d'aprovar diversos pressupostos.
Fa quatre anys teníem un acord amb CiU, i al cap de deu dies Oriol Pujol el va desautoritzar. Quedaven dues opcions: o bloquejar la ciutat o que tirés endavant. Si ens haguéssim quedat sense pressupostos, hauria estat un desastre.
Després d'aquesta experiència amb CiU, com plantegen els pactes postelectorals?
Més que mai tinc clara la frase de José María Aznar que diu: “Primer es guanya, i després es pacta.” D'aquella experiència vaig poder comprovar que hi ha gent que no és capaç de mantenir la seva paraula, i que parlar abans de temps de pactes és un profund error. I no tornaré a cometre aquest mateix error.
Però hi ha algun partit amb qui no pactaria?
No parlaré de pactes.
I el debat nacional condicionarà aquesta entesa?
Les campanyes electorals són com una mena de guerra psicològica: fer prediccions, dir qui pactarà amb qui... I de vegades els polítics ens fixem més en això que en les propostes. Crec que s'ha de parlar de Tarragona, i el debat català i espanyol no m'interessa ara.
El preocupa l'ascens de Ciutadans?
La competència no m'ha fet mai por. Els que van amb por és perquè no tenen projecte propi. I els que van pensant que el debat català els resoldrà el problema s'emportaran una decepció.
El seu logotip de campanya és una gamba. Què vol simbolitzar amb això?
La gamba de Tarragona és com la mateixa ciutat: és un tresor massa desconegut. Es coneix més la gamba de Huelva o de Palamós, però la de Tarragona és la millor. I hi ha ciutats que tenen menys coses que Tarragona, i són més conegudes. I al mateix temps Tarragona és com la gamba, és un tresor que s'ha de donar a conèixer.
Què s'ha de fer, doncs, per donar-la a conèixer?
Primer de tot cal tenir molt clar que o Tarragona es converteix en ciutat de serveis o té el futur complicat. Si som una ciutat exclusivament industrial, tenint en compte que la indústria tributarà exclusivament a la Canonja d'aquí a tres anys, és una ciutat coixa. Molts poders fàctics, de fet, no veuen Tarragona com una ciutat de serveis.
I aquesta concepció es pot canviar en quatre anys?
Ho pots canviar en quatre i en dos si tens voluntat política. Si la teva voluntat és qui dia passa, any empeny, i no tens vocació de transformació, que és el que ha passat aquests darrers vuit anys, doncs evidentment deixes que les coses continuïn igual. Jo tinc aquesta idea, i si sóc alcalde la penso dur a terme. A diferència de Josep Fèlix Ballesteros, a mi no em perdonarien estar vuit anys adormit.
Sovint se li retreu que com a diputat del PP no ha fet prou perquè Tarragona es visualitzi més a Madrid.
La influència no s'aconsegueix només amb voluntat, s'aconsegueix amb ambició. Tarragona no té en el dia d'avui polítics en el primer nivell d'influència ni a Barcelona ni a Madrid. I hi ha una diferència fonamental: Ballesteros està de retirada, i dient que després dels Jocs del Mediterrani es retirarà...
No pas públicament...
Com a mínim diu que serà el seu darrer mandat... Jo sí que tinc l'ambició i l'edat per convertir-me en el polític influent que Tarragona no ha tingut mai.
Com valora aquest darrer mandat?
Un alcalde ha de liderar la seva ciutat, i l'actitud apàtica de Ballesteros s'ha contagiat. Han estat anys d'una certa decadència per a Tarragona. I no hi ha hagut cap alcalde en la història de Tarragona que hagi disposat dels pressupostos que ell ha tingut.
I on han anat els diners?
L'Ajuntament té ara 300 treballadors més que fa vuit anys. El que fa el socialisme és convertir l'estructura en una mena de gegant inassumible.
D'on trauria més recursos?
La principal font és l'activitat econòmica. Cal una ordenança de comerç i una solució per a la façana marítima. Per això proposem el trasllat de l'estació del tren a la zona del carrer del Mar per generar una nova centralitat i revitalitzar la Part Baixa. Si soluciones la qüestió de la façana marítima, converteixes Tarragona en una ciutat de serveis.
Aquest trasllat no fa impossible retirar les vies del tren de la costa?
Hem de buscar solucions urgents. Des que Ballesteros i Albert Abelló [CiU], des de la Cambra de Comerç, van reclamar el tercer fil, estaven renunciant a una retirada a curt o mitjà termini de les vies del tren. El que busquem amb aquesta solució és donar contingut a espais ara degradats. Continuo pensant que el tercer fil va ser un error històric, però no podem estar quatre anys més aturats.
L'ordenança de comerç que proposen ha estat polèmica per les limitacions a locutoris o basars, que solen gestionar immigrants.
A mi m'és indiferent qui el gestioni. Si algú vol que d'aquí a cinc anys la ciutat estigui plena de locutoris, ja sap a qui votar. Ja tenen pràcticament mitja ciutat.
Continuen exigint que es limiti la instal·lació de noves mesquites?
Al programa tenim una moratòria que impedeixi indefinidament la instal·lació de noves mesquites. La nova normativa que ha intentat impulsar el govern permetia la instal·lació discrecional de mesquites a tota la ciutat, sota uns criteris massa ambigus. Crec que això és una bestiesa. Jo, francament, no vull més mesquites a Tarragona.
En aquest mandat també va generar força controvèrsia la seva aposta per un cens d'indigents.
Proposàvem un cens per diferenciar els que formen part de màfies i els que són problemàtiques socials reals. I aquests darrers, derivar-los obligadament als serveis socials, perquè al carrer tampoc no s'hi poden estar. No parlàvem en cap cas d'expulsió. Va ser una mesura polèmica i que mantenim al programa.
Què plantegen en la gestió dels serveis socials?
La política d'increment dels ajuts d'aquest mandat ha estat consensuada amb nosaltres. Els nostres matisos serien que els immigrants no puguin accedir-hi fins al cap de cinc anys d'empadronament. I cal honradesa, que l'equip de govern no ha tingut en casos com ara el d'Inipro.
Per què no van denunciar aquest cas al jutjat?
Vam ser nosaltres que el vam destapar políticament. Jo no entenc la política per dedicar-te tot el dia a anar al jutjat. Això ho fa la CUP.
La relació centre-perifèria, com la resoldria?
El més important és la qualitat de l'espai urbà. La gent dels barris no està obsessionada per anar caminant al centre, el que vol és tenir un barri endreçat. Urbanísticament Tarragona té coses més urgents, com ara tota la zona de l'entorn de la muralla, que dóna una imatge terrible de l'entrada a la ciutat.
Aposten per fer un pàrquing al Jaume I tot i que el govern ha fracassat en tots els intents per fer-lo.
És evident que no s'ha fet bé el procés. L'oferta no pot ser només un pàrquing: a l'empresa se li ha de plantejar una oferta en termes globals d'aparcament de Tarragona, perquè si no evidentment no vindrà ningú, ja que aquell forat és un problema. Necessitem places d'aparcament a la Part Alta i haurem de fer un pàrquing menys ambiciós, amb menys places, prioritzant els residents. Fer un forat nou al passeig de Sant Antoni ho veig arriscadíssim. El pàrquing hauria de tenir una planta menys, i així per fi es podria tornar a recuperar la visió del Rectorat.
Si fos alcalde, què faria amb els Jocs del 2017?
Si jo hagués estat alcalde, no hauria estat el meu projecte. Però un cop t'han escollit t'estàs jugant el prestigi de la ciutat, i, per tant, cal un suport absolut. Si sortissin malament, d'aquesta no ens en sortiríem, del ridícul que faríem.

Un perfil cent per cent polític

Alejandro Fernández (Tarragona, 1976), pare de dues filles, és llicenciat en ciències polítiques i màster en comunicació política. Durant vuit anys va ser professor a la Facultat de Dret de la URV a Tarragona. El 2003 va fer el salt al vessant pràctic de la política en ser escollit regidor a l'Ajuntament de Tarragona, on va formar part del darrer govern de Joan Miquel Nadal (CiU). Actualment és el president del PP a la demarcació tarragonina i, des del 2011, és diputat al Congrés dels Diputats



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.