Política
Josep Fèlix Ballesteros
Candidat del PSC a Tarragona
“Hem donat estabilitat política i institucional”
Josep Fèlix Ballesteros subratlla que en els darrers quatre anys, tot i governar en minoria, ha aconseguit aprovar els grans temes de ciutat amb un gran consens
Els Jocs del Mediterrani i l'atenció social són dues qüestions preeminents en el seu programa
Assegura que, si surt reelegit en els comicis del 24-M, serà el seu últim mandat
Fa vuit anys que el socialista Josep Fèlix Ballesteros ocupa l'alcaldia de Tarragona. Té el motlle fet a la cadira i espera que no se li trenqui en els pròxims quatre anys. Però no més.
És el darrer cop que es presenta a la reelecció?
Sí. Em vaig comprometre a estar-hi dotze anys i ho compliré. I aquest és el mandat en què es veuran les grans realitzacions: el Mercat Central acabat i funcionant, els Jocs del Mediterrani, el Banc d'Espanya, la Savinosa descatalogada, la recuperació de la mirada al mar... En aquests quarte anys és quan Tarragona ja té l'energia suficient per fer el salt endavant que necessita.
Després aspira a altres responsabilitats dins del partit?
No ho sé, perquè me'n vaig anar de la política el 1999 i vaig deixar tots els càrrecs pensant que no hi tornaria mai més, i si em descuido m'hi poso al 200%! No es pot dir mai. La meva pretensió actual és ser alcalde durant quatre anys i després tornar tranquil·lament a la meva professió, que m'apassiona, a l'equip psicopedagògic de l'ONCE i gaudir una mica de la família, dels amics i de l'esport.
Està governant en minoria. S'ha trobat molts entrebancs?
Còmode no ho és mai, però tenir majoria absoluta tampoc no ho és. Ha estat menys difícil del que jo m'imaginava, però s'ha hagut de fer molta feina de negociació, de debat, de pacte previ. El resultat quin és? Que hem donat una gran estabilitat política i institucional a la ciutat en un moment social, econòmic i polític molt difícil. Els grans temes s'han aprovat o per unanimitat o sense cap vot en contra: per exemple, el pla d'ordenació urbana municipal, que feia tretze anys que s'estava tramitant; el pla estratègic Tarragona 2022, i els Jocs del Mediterrani.
L'oposició li ho ha posat fàcil?
Els grans temes de ciutat s'han aprovat amb un gran consens. I aquest és el bagatge del qual em sento més orgullós. L'oposició hi ha posat el seu granet de responsabilitat i ho vull reconèixer encara que sigui políticament incorrecte. L'oposició ha tingut una actitud responsable que cal reconèixer.
El 2007 el PSC va pactar amb ERC. Aquest pacte és impossible ara?
No, no és impossible. Seré capaç de posar-me d'acord amb aquelles forces que proposin un projecte de Tarragona potent, pensat i decidit des de Tarragona. El que no permetré són decisions o ingerències des de fora de Tarragona en la política municipal. Ni del meu partit ni de cap. Aquesta és l'única condició. La relació personal amb la gent d'Esquerra és excel·lent i, en l'àmbit polític, més enllà del procés, ens hem entès; també amb Convergència i fins i tot amb el Partit Popular, amb el qual ens separen moltes coses, hi ha hagut una coincidència d'objectius important en la gestió municipal i una lleialtat que valoro molt. A priori, no veig persones amb qui de cap manera em podria posar d'acord.
Corre el rumor que ja tenen un prepacte amb Ciutadans.
Us asseguro que no. Segur.
El PSC, 10 regidors; el PP, 5; CiU, 4; ERC, 3, i Ciutadans, 2. Aquest és el pronòstic amb més creuetes a Tarragona?
És possible que vagi més o menys per aquí. Seria un fals si no digués que la nostra expectativa és obtenir un bon resultat, una clara primera posició. Que passi això serà bo per mantenir una certa estabilitat social, cultural i política a la ciutat.
Un govern molt fraccionat, per la possible entrada de més partits, el preocupa?
No, al contrari. Quan el poble parla, no s'equivoca mai. L'opinió expressada per 136.000 tarragonins i tarragonines individualment i la suma col·lectiva d'aquesta expressió no pot ser una equivocació. Si el que vol el poble és que ens entenguem diverses forces, ho farem. També sé que el poble no vol que fem trampes amb alcaldies d'un any o dos ni que repartim només cadires, sinó que parlem dels problemes que els preocupen.
Els Jocs del Mediterrani són la seva gran aposta, però no hi ha equipaments fets ni finançament garantit. Està tranquil?
Em preocupa, sobretot pel que fa a l'Estat, perquè la Generalitat s'hi ha implicat molt bé. No em costa reconèixer l'actitud del president de la Generalitat, que s'ha compromès a fer possibles els Jocs, no només col·laborant en els àmbits de la seguretat, l'esport, la salut i la cultura, sinó també en la inversió. Pel que fa a l'Estat, és cert que en el tema dels beneficis fiscals ha anat molt bé, però falta el compromís d'inversió, sense el qual no és que els Jocs siguin impossibles, però baixaria de categoria el nivell dels equipaments.
No perillen, doncs, els Jocs?
No, no estan en perill, però em semblaria d'una deslleialtat terrible que l'Estat no hi posés els 12 o 15 milions d'euros que es va comprometre a posar.
Acabaran sent una càrrega econòmica per a la ciutat?
No, segur. Aquest projecte l'hem pensat perquè el llegat no sigui feixuc, ni en endeutament ni en manteniment de les instal·lacions. Per exemple, hem renunciat a fer la Vil·la Mediterrània. Què farem? Situarem els atletes en quatre hotels de la Costa Daurada. És una iniciativa que ens feia una mica de por, però que el comitè internacional ha valorat molt bé perquè veu que un dels problemes d'aquests grans esdeveniments esportius és que deixen uns llegats que són difícils d'assumir.
Amb els Jocs a mig mandat i amb unes arques municipals esprimatxades, serà difícil activar altres projectes de ciutat?
No. Per exemple, el Mercat Central, que és el projecte que ens ha fet patir més, ja el tenim finançat; a més, en aquests moments anem avançats en els pagaments a l'empresa constructora. Per tant, ho hem resolt, tot i que amb moltes dificultats.
I amb molts retards, també.
Realment, el retard és de sis mesos. Provocat per la negociació amb els paradistes i per una cosa que és impossible calcular: hi va haver unes filtracions d'aigua subterrània i vam parar les obres per assegurar les cases. Per què ha durat tant? Perquè hi ha un pecat original, i és que quan jo arribo a l'alcaldia em trobo els paradistes en un envelat provisional, sense tenir ni projecte (i això és molt greu) ni l'excavació arqueològica extensiva que s'havia de fer a tot l'entorn. Això ha provocat que els paradistes, en lloc d'estar allà els tres anys que duraven les obres, n'hi han estat set o vuit.
Una altra herència és el pàrquing Jaume I. És el seu gran fracàs no haver resolt l'ús d'aquest gran forat, físic i econòmic, de la Part Alta?
No. Encara que hagués trobat una solució, no hi hauria pogut fer res perquè, com que està sota jurisdicció de la justícia, ni jo ni cap alcalde hi podem actuar fins que la justícia decideixi. Hi ha una ordre expressa del jutjat que diu que no hi podem entrar ni a tocar ferro. Per molt que hagués tingut una idea clara, el pàrquing estaria com està fins que no es resolgui el tema judicial. Pot ser interpretat com un fracàs? L'evidència és que no hi ha el pàrquing ni res funcionant. I és un desastre, perquè no pot ser que un equipament que n'havia de costar quatre n'acabi costant prop de trenta.
Els tarragonins saben que viuen en una ‘smart city'?
No ho han notat perquè és un concepte que és molt lent. Però hi ha moltes iniciatives amb el concepte smart, com ara l'aplicació Epp: per què un senyor ha de pagar una trucada o venir a fer una instància per reparar un carrer, quan avui amb les noves tecnologies es pot fer de manera més àgil? Hem fet 2.400 intervencions a la via pública a través de l'Epp, que és un servei gratuït. Es tracta d'una solució intel·ligent, perquè estalvia costos i intermediació, i agilitza la tramitació. El jardí vertical de la Tabacalera, que s'ha criticat tant, ens continua estalviant 28.000 litres d'aigua de reg cada dia. N'hi ha més exemples.
Ha rebut crítiques pels preus abusius dels aparcaments. Ha funcionat el seu model de zones verdes i taronja?
Sí, ha funcionat tant que ara tenim peticions de zones verdes i taronja, concretament al voltant del carrer Goya i Covadonga, al Serrallo i en altres zones.
Però els preus dels pàrquings continuen sent cars.
Des que jo sóc alcalde, el cost dels pàrquings públics per als usuaris ha baixat un 47%. Els que no han baixat són els privats. Per què? Perquè aquesta ciutat al seu moment va fer una aposta per privatitzar pàrquings, cosa que em sembla una greu errada. I, curiosament, qui més es queixa [Albert Abelló, candidat de CiU], quan era president de la Cambra de Comerç no ho va criticar mai i llavors estava a les seves mans. Quan es cometen pecats, se n'han d'assumir les conseqüències. I quan en el passat es fan encerts, també hi ha rendiments.
Citi un encert del passat.
Haver tirat endavant el Teatre Tarragona, tot i que no ho van saber tramitar perquè es van embolicar en el projecte. I també haver iniciat els treballs de revisió del POUM. Van ser dues decisions encertades.
Ja fa vuit anys es va comprometre a impulsar la reforma administrativa. No ho ha aconseguit.
Està molt millor, però no té el nivell que jo voldria. Reconec que hem fet el 60% del que vam dir que faríem i no som prou àgils a l'hora de tramitar les autoritzacions i els permisos més complexos. És el repte pendent. Amb tot, ja tenim el 75% de la tramitació feta electrònicament, i això és un avenç.
En quin altre punt faria autocrítica com a alcalde i què creu que li han criticat més?
Les dues coses es responen igual: he posat terminis optimistes d'acabament d'obres. És veritat que ho he fet induït pels tècnics, que em deien que una obra estaria enllestida a l'abril, i després no ho estava ni al maig ni a l'octubre. Per tant, he estat molt optimista en previsions d'acabament d'obres que no s'han pogut complir. Faig autocrítica per això i per no haver completat la reforma administrativa. En canvi, una de les coses a què ens vam comprometre i que estem fent és retre compte cada quatre anys del meu patrimoni, fins i tot dels meus saldos.
Què prioritzarà si torna a ser alcalde?
L'atenció social. Mentre que la Generalitat ha rebaixat un 20% l'atenció social i l'Estat gairebé un 27%, l'Ajuntament de Tarragona l'ha incrementat en aquests vuit anys en un 218%. Hem tingut una autèntica obsessió per arribar al cent per cent de la gent que necessités algun ajut i me'n sento especialment orgullós. A més dels Jocs del Mediterrani, tenim tres deutes pendents: engegar el POUM de manera clara i fer el pla de millora urbana 34, la Budallera, i el pla parcial 10, que és el de l'Ikea. Per això posaré un regidor molt bo en aquesta àrea, Josep Maria Milà, que és la persona que més sap d'urbanisme d'aquesta ciutat. L'altre projecte és la recuperació de la mirada al mar, que penso que és el gran objectiu de la ciutat en els pròxims quatre anys.
La possibilitat de treure les vies no es preveu a curt termini?
Us podria que sí, però no podem enganyar. És un projecte a llarg termini, però no hi podem renunciar. Qui digui que ens les podem treure de sobre en dos o tres anys menteix, com va mentir qui ho va dir en el passat.
Un psicopedagog en política des de fa anys
Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona, 1959) va voler deixar la política municipal el 1999, després de ser regidor de Cultura, Joventut i Festes entre el 1987 i el 1989 i posteriorment regidor a l'oposició, entre el 1989 i el 1999. Es volia dedicar exclusivament a la seva activitat de psicopedagog a l'ONCE. Però el parèntesi no li va durar gaire. El 2003 va tornar com a candidat del PSC, però no va poder desbancar CiU, aleshores amb el convergent Joan Miquel Nadal al capdavant. També va ser vicepresident de la Diputació entre el 2003 i el 2007. Aquell any, el 2007, se'n va sortir. Va passar a ocupar l'alcaldia de la capital tarragonina i es va comprometre a no ser alcalde durant més de tres mandats; per tant, si el 24 de maig surt reelegit, anuncia que ja no hi tornarà més. Fa 32 anys que està casat i té un fill i una filla. Diu que té pocs diners als comptes corrents perquè els aboca tots en un pla de pensions i que té “una obsessió per tenir coberta la jubilació”.
JUDIT FERNÀNDEZ
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.