“Som l'alternativa de ruptura i transformació”

És una organització sorgida del procés de confluència de la CUP, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Assemblea de Joves i, sobretot, molta gent que no ve de cap organització concreta. És un entorn de l'esquerra transformadora. El funcionament de la Crida és absolutament assembleari: no treballem d'acord amb quotes de partit, sinó per aportacions de les persones que hi som.

No és sols una llista. Neix l'agost passat, per la voluntat de l'esquerra independentista de crear una cosa més gran, que tingui, des del municipalisme, una trajectòria més enllà de les eleccions. De fet, el compromís és que duri quatre anys, passi el que passi. Si obtenim regidors –que creiem que n'aconseguirem–, farem reunions prèvies en els plens municipals. Seran assemblees obertes, en què la CUP desapareixerà com a organització.

Més enllà de la sigla, importa el projecte. Per això s'impulsa la Crida, compartida amb molta gent i com a resposta a un model de ciutat. Treballem per ser una alternativa de ruptura i transformació. Ens costa molt confluir amb partits que han format part del model d'un govern al qual ens oposem. L'esquerra ens trobem al carrer. Com ara amb Marea Blanca. No obstant això, la confluència en aquests moments no és possible, perquè defensem models diferents. No passa res. Igual que amb les dretes, hi ha moltes esquerres.

Hi ha partits que donen suport al consorci sanitari, i nosaltres hi hem fet una oposició manifesta. ERC dóna suport a CiU, que està molt allunyada del nostre model polític. ICV també ha format i defensat aquest model. Pel que fa a la resta de forces, nosaltres no volem sols entrar a gestionar la ciutat i fer-ho millor que els altres, que també. L'objectiu és canviar-ho tot.

El nostre objectiu no és derrocar Ros per canviar-lo per un altre. Ens serveix de poc que CiU guanyi l'alcaldia. Volem transformar l'Ajuntament. La Crida pren totes les decisions assembleàriament, i això encara no està debatut. Però en l'aspecte particular, crec que no és possible un pacte estable amb qualsevol dels partits.

Sí. La CUP i la Crida hem fet una oposició activa, constructiva i de denúncia. És evident que hi ha gent a qui això no li agrada, perquè les tres forces polítiques que són ara al govern van de bracet molt sovint.

Entenem que existeix un model de ciutat compartit pels tres partits ara a l'Ajuntament: el PSC, CiU i el PP, així com els altres partits que han format part del govern en anteriors legislatures (ERC i ICV). És el model de La Llotja, de l'ordenança del civisme, del tancament de l'alberg municipal i de la privatització de serveis públics. Ben segur que hi ha altra gent que també s'hi ha oposat, però nosaltres sempre hem intentat incidir no en la persona que ha tirat endavant les iniciatives de govern, sinó en el seu model. A la Paeria de Lleida no hi ha hagut oposició. En els darrers anys, hem estat sols. És molt important tenir un peu al carrer. Volem portar-hi la seva veu a l'Ajuntament i, alhora, fer baixar la informació del consistori al carrer. Quan entrem a l'Ajuntament, defensarem el mateix model que fins ara: serveis públics, i una Lleida justa, sostenible i compromesa amb l'assoliment de la república catalana.

Un exemple clar són les privatitzacions. S'han renovat concessions i se n'han privatitzat d'altres, com l'enllumenat. I no sols això, sinó que també s'està privatitzant l'espai públic. És el cas de les Basses, que esdevé un parc temàtic privat. Àngel Ros és l'alcalde socialista més convergent, perquè aplica polítiques neoliberals. La legislatura també està marcada per l'opacitat en la gestió. Tampoc no s'ha fomentat la participació ciutadana, més enllà de processos no vinculants.

N'és un dels paradigmes. En aquest cas, es fa un procés participatiu molt important, en el qual prenen part moltes entitats i ciutadans a títol personal. En cap de les conclusions d'aquest procés es diu que es faci un ús privat del parc. I, malgrat això, s'acaba privatitzant l'espai. Per tant, els processos participatius impulsats pel govern no són vinculants, sinó purament informatius. Els eixos de la Crida són la participació real en la ciutat, la justícia social i la implantació de polítiques d'igualtat de gènere i d'emancipació nacional.

La participació no es pot tancar a dipositar un vot cada quatre anys. Hi ha mecanismes com ara que el ple es faci en horari no laboral, que sigui retransmès per l'Ajuntament, que les entitats tinguin participació en el ple. I, més enllà d'això, hi ha eines com ara les consultes populars, que s'han de fer més sovint i han de ser vinculants.

La justícia social i l'economia, en què apostem per la remunicipalització dels serveis públics. Això vol dir revertir les concessions i aturar-ne la privatització. En tenim exemples: a Alfés i a París, el servei d'aigua ha tornat a ser municipal. Volem la reobertura de l'alberg municipal. També, una política d'igualtat i de medi ambient transversal. També proposem fomentar la cultura no dirigida des de l'Ajuntament. La volem autogestionada i que constitueixi un projecte en comú amb diversos agents. A més, Lleida ha de ser un més en el procés cap a la república catalana. Per exemple, no pot ser que encara existeixin carrers amb noms de feixistes. Volem esborrar aquests símbols.

Com al Roser, on hi havia el Museu Morera i l'Escola de Belles Arts, les Basses era un espai municipal. I l'Ajuntament renuncia al Roser per fer-hi un hotel de luxe. En aquest cas, s'hi afegeix l'anorreament de la memòria històrica, perquè és el darrer baluard de resistents a l'ocupació borbònica. A les Basses es privatitza l'espai, quan nosaltres defensem que a Lleida hi calen més zones verdes grans. Les Basses és un lloc molt bo per fer activitats de lleure i relacionades amb la natura, perquè està en un entorn com l'horta. En volem la integració amb l'horta, que proposem que esdevingui un parc agrari.

Ja, però no tot s'hi val. És discutible que aporti o no turistes, però nosaltres, més enllà d'això, anem al fons: l'ús privat d'un espai públic. Si algú vol fer un parc temàtic, hi ha sòl de sobra als polígons. L'Ajuntament de Lleida no és una promotora immobiliària, sinó d'activitats per a tothom.

En part, ha estat positiu, perquè els ha forçat a fer mesures de transparència, encara que tard i a destemps. De fet, Ros ens van convocar a una reunió per explicar què estava fent Marta Camps. I li vam dir que no calia convocar els partits, sinó fer-ho públic a la ciutadania. Demostra la falta de transparència del govern. Marta Camps fa bé de treure a la llum tota aquesta informació, però la pregunta és per què no ho va fer durant els deu anys que ha estat la mà dreta. Creiem que aquest tipus de coses són una pràctica habitual. N'hi ha que poden ser legals, però són absolutament poc ètiques. Com ara que Ros se'n vagi a fer reunions a la Caixa cobrant dietes de 3.000 euros per assistir-hi, en un moment en què hi ha desnonaments cada dia.

Lleida ha de ser una baula més en el procés cap a una república catalana. Ha de treballar per assolir l'emancipació nacional, sempre lligada a la social. No pot ser que Lleida en quedi al marge com fins ara. No sols no pertany a l'AMI, sinó que, en les primeres consultes de l'abril, hi va posar traves. Tampoc creiem que calgui un excés de protagonisme en aquest camp, perquè ja hi ha gent de la Crida que empeny per aquest camí en altres organitzacions, però hi donarem tot el suport. Parlem d'independències, però també cal parlar de sobiranies com ara l'alimentària i l'energètica.

Segur que no amb una ordenança de civisme que criminalitza i estigmatitza la pobresa, aprovada durant el tripartit. L'ordenança, en lloc d'oferir alternatives socials, sanciona. Hi ha hagut una feina molt important del tercer sector, que ha modificat les parts més dolentes de l'ordenança. Malgrat això, cal reformar-la encara més o derogar-la. Calen mesures socials i, alhora, en calen de punitives sobre els habitatges sobreocupats i els solars buits. Ens hem cansat de denunciar l'existència de pisos sobreocupats. Al seu moment, vam presentar una proposta per sancionar els habitatges buits dels bancs i el govern de Lleida ho va obviar.

És un bolet. Creen un centre de comerç, amb un horari definit, en una zona del nucli antic on hi ha poc teixit social, i sense treballar contra l'especulació immobiliària. Quan tanquen les botigues, tot continua igual. La seu de la CUP és al costat del Mercat del Pla i constatem que els problemes es mantenen. Alguns dels problemes són comuns amb la Mariola. Calen polítiques de treball social i perseguir els que estan especulant. L'exclusió social, la falta d'infraestructures bàsiques, la pobresa, els pisos sobreocupats, els solars buits... Tot això no se soluciona obrint un centre comercial.