Nova etapa sense Bustos

Una data i un fet han marcat un abans i un després a Sabadell en els últims quatre anys. El 27 de novembre del 2012 va esclatar el cas Mercuri, una suposada trama de corrupció urbanística i d'altres irregularitats en la gestió municipal que esquitxava directament el llavors alcalde socialista, Manuel Bustos. El Mercuri ha tocat de ple tant l'autoestima d'una ciutat, ja afectada per la crisi econòmica, com el funcionament de l'Ajuntament, governat des del 1999 pel PSC. Com a contrapunt, el teixit social i associatiu de Sabadell ha sabut reinventar-se i sortir enfortit de la situació.

Les eleccions del 24-M seran les del canvi, les del final d'una etapa marcada per la figura de Bustos, un alcalde que durant els seus catorze anys al capdavant del govern local va sumar tants elogis com crítiques per la seva manera de fer, fins al punt que es va arribar a parlar de “l'estil Bustos”. De moment, només s'ha resolt judicialment una de les més de trenta peces en què es divideix el cas Mercuri, la de Montcada, amb un resultat negatiu per a l'exalcalde, ja que ha estat condemnat a un any i quatre mesos de presó per tràfic d'influències. Malgrat haver-se retirat públicament de la política, sembla que l'ombra de Bustos és allargada. Almenys així ho creu l'oposició quan veu en el candidat socialista, Josep Ayuso, el seu hereu i quan defineix els pròxims comicis com els del canvi –fent referència a l'entrada d'un govern nou– o els de la continuïtat, en el cas que el PSC torni a guanyar. Ayuso reconeix que ve d'on ve –ha format part del govern de la ciutat des del 2003–, però defensa que és una altra persona amb un equip renovat i un nou projecte de ciutat clar. En el camí, ha superat un difícil procés de primàries en el si del seu partit i s'ha convertit en l'alcaldable en detriment de l'actual alcalde, Joan Carles Sánchez, i la candidata d'aquest a ser la cap de llista, Marta Farrés. En tot cas, les pròximes eleccions són les més obertes que ha viscut la ciutat en els últims anys. Es preveu una gran fragmentació del vot, com indica una enquesta elaborada pel Grup Opinòmetre, i un escenari postelectoral de pactes entre diferents formacions, la qual cosa porta alguns a vaticinar que seran necessaris com a mínim tres partits per formar govern. Ara per ara, el PSC governa amb majoria amb tretze regidors i hi ha cinc forces més al consistori: CiU, el PP, ICV, EUiA i l'Entesa per Sabadell.

Als comicis del 24-M, s'hi presenten onze candidatures. Tot i els esforços fets per diferents actors com ara Procés Constituent i Sabadell Guanyarà, sobretot en l'últim any, per crear una proposta unitària dels partits d'esquerres –deixant clar que seria a l'esquerra del PSC–, la confluència no ha estat possible per problemes interns dels partits i desavinences a l'hora de plantejar qui havia de conduir el procés, i com i quan s'havia de fer. La Crida per Sabadell, proposta impulsada per l'Entesa, la CUP i el Moviment Popular de Sabadell (MPS), ha fet el seu camí i ha anat teixint una candidatura ciutadana creada des de la base, segons indiquen. El seu candidat és Maties Serracant, actual regidor de l'Entesa. Un procés diferent ha seguit Unitat pel Canvi per Sabadell, la proposta que encapçala Joan Berlanga i que aplega gent d'ICV, d'EUiA –el sector que té el suport explícit de la direcció nacional i Eduard Navarro com a cap visible–, i de Podem, que no disposa del vistiplau de Podem Catalunya. La confluència es va produir a uns dos mesos de les eleccions i no va estar exempta de traves. L'altra proposta de candidatura ciutadana –que és com es defineixen– és la de Guanyem Sabadell-Sí Se Puede, que encapçala Marisol Martínez, una històrica d'EUiA a Sabadell, que després d'un fort estira-i-arronsa amb la direcció nacional, a partir d'un controvertit procés de primàries, ha acabat, de moment, en expulsió.

La continuïtat, la representen CiU i el PP. Els convergents s'han decantat per una aposta segura: Carles Rossinyol, que és alcaldable per tercer cop i que s'ha envoltat d'un equip estable que té com a segon Antoni Font, regidor, diputat i membre d'Unió. Els populars han dipositat la confiança en Esteban Gesa, el portaveu del partit a l'Ajuntament i cap visible de la formació després de la marxa de l'anterior alcaldable, Antonio Vega.

ERC i Ciutadans són dos dels partits amb presència al Parlament de Catalunya que ara per ara no estan representats en el ple i que aspiren a entrar-hi en el pròxim mandat. Esquerra ha marcat des d'un principi perfil propi i ha apostat per Juli Fernàndez, la mateixa persona que els va representar en els últims comicis, per fer el salt cap endavant que, a més, esperen que sigui substancial i els situï en un lloc clau per formar govern. C's confia per tercer cop en Joan Garcia, un candidat que forma part del partit des que es va fundar, per tenir representació a Sabadell. L'impuls del partit en els àmbits estatal i català podria ajudar la secció local a millorar els resultats.

La crisi i les obres

Els últims quatre anys a Sabadell han estat marcats, com en altres municipis, per la crisi econòmica. Dues dades posen de manifest com ha colpejat la població: hi ha unes 18.000 persones a l'atur i uns 2.500 usuaris del Rebost Solidari, el banc d'aliments de la ciutat. En aquest temps, a la ciutat ha crescut i s'ha consolidat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) com a resposta no institucional al problema de l'habitatge. Un altre col·lectiu que ha sorgit durant aquest mandat és la Plataforma Sabadell Anticorrupció. Nascuda després de l'esclat del Mercuri amb el suport de diversos partits com ara ERC, l'Entesa, EUiA i ICV i una trentena d'entitats de la ciutat, fa d'acusació popular en el cas.

El que també ha marcat el dia a dia dels sabadellencs han estat les obres. El perllongament dels ferrocarrils a la ciutat ha afectat, i encara ho farà –es preveu que es posi en funcionament el 2016–, el sud, el centre i el nord de la ciutat deixant encara temes pendents com ara el cobriment de la línia al barri de Can Feu –hi ha una plataforma veïnal reivindicativa i molt activa que ho demana– i la retirada de terres abocades a l'entorn del Torrent del Capellà –una reivindicació que també té al darrere el moviment veïnal–. La polèmica i les crítiques s'han centrat en un dels espais afectats per les obres: el passeig de la plaça Major. Mentre el govern municipal defensa el resultat i explica que encara no està enllestit del tot perquè falten elements, l'oposició, veïns i usuaris consideren que, després d'uns vint anys afectat per diferents obres, el passeig no compleix les expectatives. Serà un dels temes que portaran cua en el pròxim mandat, com també es continuarà parlant del trasllat de bars i discoteques de la Zona Hermètica a Sant Pau de Riu-sec –un espai que havia de ser un pol industrial i que de moment ho és, però comercial–, ja que la data límit per marxar és el 31 de maig del 2016. El debat sobre els espais d'oci a la ciutat i sobre la reindustrialització de Sabadell, que es lliga amb un impuls a l'ocupació, també serà present en el pròxim mandat, ja que són dos temes que recullen els partits en les seves propostes. Pel que fa al futur de la ciutat, caldrà definir un nou pla d'ordenació urbanística municipal, perquè l'actual, segons reconeixen partits com ara el PSC, ja ha quedat obsolet.

Dos anys de difícil govern

Tothom coincideix a dir que els últims quatre anys, però en especial els dos darrers arran de l'esclat del Mercuri, han estat com a mínim difícils per a la ciutat i els seus habitants. Fets com ara el canvi d'alcalde, la marxa de diversos regidors i la falta de confiança entre el govern local i l'oposició, que s'ha posat de manifest en moments com ara l'aprovació de pressupostos i ordenances fiscals, han provocat que institucionalment els últims mesos hagin estat complicats. El PSC vol renovar la confiança dels sabadellencs i, com diu el seu alcaldable, confia en “la maduresa dels electors” per fer-ho, i els partits de l'oposició volen un canvi per donar un gir a la ciutat, que tradicionalment ha votat a l'esquerra. Alguns recullen entre les propostes per al pròxim mandat l'elaboració d'auditories per saber què ha passat al consistori, i tots parlen de més transparència i proximitat amb els ciutadans. Els comicis a Sabadell estan oberts, tan oberts com ho van estar quan l'exbatlle Antoni Farrés no es va presentar a les eleccions el 1999, després de vint anys a l'alcaldia. Llavors va guanyar Bustos per pocs vots i va saber sumar suport en comicis següents fins a arribar a la majoria. El que sembla clar és que Sabadell comença una nova etapa.