Ambició en ‘stand-by'
Tania Sánchez abandona IU i els acusa d'immobilistes, mentre que els de Lara insisteixen a posar en relleu que la formació li feia nosa
Decideix no participar en el 24-M amb Podem i trenca amb la seva parella, Pablo Iglesias
Fer un pas enrere per agafar més embranzida. Els que han seguit Tania Sánchez amb els ulls clucs no volen creure en cap cas que l'empremta de l'exdirigent d'IU s'hagi esborrat. La seva retirada de la cursa electoral cap al 24-M és considerada una operació per recuperar forces després d'una etapa molt moguda, perquè, tal com a ella mateixa li agrada definir-se, políticament és tan “dura” i tan “batalladora” que l'única cosa que li bull al cap a hores d'ara és la preparació del seu retorn. “Ha estat una decisió intel·ligent; necessitava allunyar-se i respirar!”, s'assegura des del seu entorn. I, en aquesta fase de fer net, s'hi encabeix la ruptura amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, una relació que els seus detractors consideraven que anava més enllà de la qüestió personal i que s'havia convertit en una unió d'interessos polítics amb un únic objectiu: erosionar IU.
Perquè, en poc temps, Sánchez va passar de ser la cap de cartell a la comunitat de Madrid amb els de Cayo Lara –després de superar unes primàries– a protagonitzar una forta topada amb els seus dirigents que la va dur a estripar el carnet, adduint que els defensors de l'immobilisme dins d'IU li havien fet la vida impossible. L'endemà ja havia format una plataforma –Convocatoria por Madrid– que semblava que no tenia altra fita que tancar un pacte amb Podem, malgrat que, públicament, ella assegurés que ni de broma passaria a engrossir la nòmina del partit d'Iglesias. “La resposta és no. I prou”, clamava durant la roda de premsa de comiat d'IU. I quan semblava que tot estava dat i beneït per encapçalar una candidatura avalada per Podem, Sánchez va caure de la llista. “El que importa és el projecte, no les persones”, assenyalava el seu equip.
Personatges emergents
El cert és que hi ha qui subratlla que aquesta política madrilenya s'ha cremat abans d'hora. La seva irrupció en l'escena política espanyola ha seguit el patró d'altres personatges emergents de l'últim any: una sobreexposició mediàtica en tertúlies i entrevistes que li ha servit perquè, en un moment determinat, el públic conegui el seu nom i fins i tot es plantegi donar-li suport en unes eleccions sense ni tan sols conèixer la seva trajectòria. Però que hagi sortit com un bolet no vol dir que no tingui un passat i, de fet, la seva tasca a l'Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid i els eventuals tractes de favor al seu germà haurien estat alguns dels elements que van contribuir a prendre la decisió de passar a un segon pla. L'hipotètic cas de tràfic d'influències en aquest consistori de la perifèria de Madrid –on durant anys el pes de la família Sánchez ha estat notable– està sent investigat per la justícia arran de la querella del PP contra l'antiga regidora per diverses adjudicacions, que superen el milió d'euros, a una empresa propietat del seu germà.
Algunes fonts indiquen que una de les raons per decidir plantar IU no va ser tant la possibilitat que la denúncia acabés en imputació com el fet que, sense haver-hi procés, se sentís desprotegida i assenyalada per una part de la vella guàrdia. En canvi, des de la formació insisteixen que la seva ambició desmesurada és el que la va fer fugir. “La sigla del partit li feia nosa; feia vida a part”, conclouen.
El temps dirà si l'actual situació de reserva política de Sánchez acaba en un ressorgiment perfectament planificat amb l'esquerra extraparlamentària espanyola, delerosa de fer el gran salt al Congrés. De moment, continua enredant amb la seva plataforma –insinua que hi podria donar forma de partit– i procura no allunyar-se gaire de la premsa. De fet, ha concedit entrevistes per continuar fomentant la imatge de política compromesa i independent.
Fins i tot, dues setmanes abans d'anunciar la ruptura sentimental havia volgut deixar clar que ella no era “un ninot” en mans de la seva parella. Tania Sánchez i Pablo Iglesias es van conèixer el 2011 durant la campanya de les estatals, quan l'ara aspirant a presidir La Moncloa era assessor d'IU. Els rumors de possible separació van coincidir amb el declivi polític de Sánchez, però en un primer moment tots dos ho van desmentir. Finalment, la parella feia públic, a través d'un comunicat, que també en l'àmbit sentimental havien decidit que cadascú seguiria el seu camí. Hi ha qui suggereix que la que fins fa quatre dies era coneguda com la musa de l'esquerra també s'havia convertit en un llast per als d'Iglesias i que dins de Podem –un partit que ara també està en hores baixes– molts consideraven que una aliança política amb Sánchez els hauria perjudicat.