El feu socialista s'esquerda

L'Hospitalet, ara per ara el gran feu socialista de l'àrea metropolitana, no serà aliena al canvi que l'entrada de noves formacions –o partits que tornen després d'anys sense representació municipal– motivarà en el plenari municipal. El PSC ha governat històricament amb una àmplia majoria absoluta, i tot i així amb un pacte amb ICV-EUiA des del 1999, fins que aquest últim mandat els regidors ecosocialistes van ser necessaris numèricament. La marxa de l'històric Celestino Corbacho i el populisme xenòfob de Plataforma per Catalunya (PxC) van fer variar lleugerament, en els comicis anteriors, la distribució de regidors, de manera que els socialistes van quedar a un edil de la majoria absoluta. El pacte amb ICV-EUiA va ser, com sempre ha estat, còmode fins al novembre, en què EUiA va marxar del govern. El motiu adduït per Alfons Salmerón va ser la imputació de l'alcaldessa, Núria Marín, en l'afer de les dietes de la Federació de Municipis, una causa que finalment ha estat arxivada. A molts va sorprendre aquesta renúncia, i més d'un va interpretar la voluntat d'EUiA d'allunyar-se del govern per treballar en la confluència de formacions d'esquerra entorn de la candidatura L'Hospitalet en Comú. Aquest projecte ha quedat finalment molt desdibuixat, ja que no hi ha hagut entesa entre la CUP i Procés Constituent, sobretot, i ICV i EUiA. Finalment, Canviem l'Hospitalet –el canvi de nom ha motivat la desvinculació de Podem del projecte, que inclou ICV, EUiA i Pirates de Catalunya– concorrerà a eleccions amb nou formacions més: el PSC, PxC, Ciutadans, ERC, CiU, la CUP, UPyD, el PP i Guanyem l'Hospitalet.

La composició del plenari canviarà, sobretot, per la més que previsible entrada d'ERC, que recuperaria així la representació que va perdre en les eleccions del 2007, i sobretot de Ciutadans. Una proposta que encapçala Miguel García, vell conegut dels socialistes perquè va estar vinculat al partit durant 25 anys en càrrecs orgànics, i de la ciutat, perquè va presidir durant 19 anys el Centre d'Esports l'Hospitalet, més conegut com l'Hospi. Garcia aspira a entrar amb força al consistori, i creu que podria obtenir entre quatre i sis regidors, tot i que des d'altres sectors rebaixen aquesta previsió a dos o tres edils. Una representació que, a priori, aniria en detriment dels socialistes, tot i que també podria robar vots als populars, que han canviat l'històric Juan Carlos del Río per Sonia Esplugas, regidora des del 2007 i una cara jove en un partit que vol donar un aire nou a la seva llista. Tothom defuig de les travesses i encara més dels pactes, però hi ha coincidència general a vaticinar que ERC i C's s'asseuran en el ple i que PxC, que té ara dos regidors, sortirà del consistori o que reduirà, en el millor dels casos, la representació a la meitat. El missatge contra la immigració sembla no tenir tanta acceptació com fa quatre anys, i la manifestació islamòfoba que Pegida va convocar a l'Hospitalet amb el suport de PxC va tenir un seguiment ben escàs.

L'històric pacte d'esquerres

Núria Marín, l'alcaldessa actual i líder del PSC –l'única cap de llista que repeteix, ja que tots els partits han canviat el candidat–, vol reeditar el pacte que des del 1999 ha mantingut amb ICV i EUiA, malgrat la deserció d'aquests últims. I no descarta governar en solitari si els ecosocialistes es tanquen a pactar. Només en última instància iniciaria diàleg amb altres partits, i alerta que serà difícil pactar amb el PP. El resultat està no només en mans de l'aritmètica sinó, òbviament, de la resposta que puguin donar les altres formacions. Júlia Carballeira, que ha rellevat Lluís Esteve al capdavant d'ICV, va manifestar la setmana passada en el primer acte públic de Canviem l'Hospitalet que posaran l'eventual pacte “a decisió de la participació ciutadana”. ERC, per la seva banda, ha anunciat que no pactarà amb el PSC, “perquè aquesta ciutat està en contra del dret a decidir”, alerta Antoni Garcia, el candidat republicà. “Volem ser una alternativa als socialistes, cosa que no vol dir que no puguem arribar a acords puntuals”, afegeix.

La plaça Europa i les dues ciutats

L'Hospitalet disposa des del 2007 d'un punt neuràlgic pel que fa a l'economia que és la plaça Europa. Un projecte que va arrencar amb Celestino Corbacho i que amb Marín com a alcaldessa s'ha anat omplint d'activitat. El PSC es vanta d'haver atret empreses com ara Copisa, Puig, Werfen, KPMG, Olympus i Gallina Blanca, a més de milers de congressistes al recinte firal. Però presumeix, sobretot, d'haver reinvertit en els barris els 18 milions d'euros anuals que les empreses instal·lades al Districte Econòmic aporten a les arques municipals. “Aquests recursos han permès tirar endavant projectes tan rellevants com el poliesportiu del Gornal, Torre Barrina, el cinema Romero, l'escola de música i l'equipament dels Blocs Florida”, assenyala Marín, que afegeix que són projectes molt importants i que “la grandíssima transformació que ha viscut l'Hospitalet els últims anys ha de continuar amb nous equipaments”. La plaça Europa va sorgir de l'espai que es va guanyar amb el soterrament de part de la Granvia. Ara s'ha projectat la continuació de la reforma de la Granvia i la creació d'un nou parc empresarial i uns gran zona verda, de 27 hectàrees, a tocar de Bellvitge. Diverses entitats veïnals de la ciutat, tanmateix, es queixen de la manca d'equipaments que hi ha als barris. Alguns de titularitat municipal, com ara centres cívics, i altres de la Generalitat, pels quals asseguren que l'Ajuntament no ha lluitat prou.

La resta de partits reconeixen la importància de la plaça Europa com a pol d'atracció empresarial però qüestionen el model de ciutat que s'està construint. “El PSC ha fet coses però ha oblidat que una ciutat no és només un conjunt d'edificis amb una zona industrial potent perquè vinguin empreses noves”, denuncia el convergent Jordi Monrós. “Qualsevol ciutat, la formen persones, i les persones que viuen a les diferents zones de l'Hospitalet pateixen la degradació dels barris, no s'ha invertit en els barris més antics, hi ha brutícia, incivisme...” Una lectura en què coincideix amb la candidata popular, que recull la queixa de molts veïns que es lamenten que no es netegen tots els barris per igual.

Tant el PP com CiU esmenten la seguretat, la neteja i el civisme com a eixos bàsics dels seus programes, ja que argumenten que moltes zones de la ciutat tenen greus mancances pel que fa al manteniment de l'espai públic i que els residents perceben una ciutat insegura, tot i que els índexs de criminalitat dels cossos policials ho neguin.

La coalició d'ICV-EUiA i Pirates alerta, al seu torn, de l'existència de 10.000 persones sense cap prestació i dels set o vuit desnonaments diaris, una situació d'“emergència social”, segons Ana González, que és corroborada per entitats com ara Creu Roja i Waslala, a la Florida, coneixedores del greu impacte de la crisi sobre moltes famílies. Ciutadans assegura que “han faltat polítiques d'esponjament i atenció als barris”, que en alguns casos concentren una immigració propera al 50% i “una densitat similar a Bombai”. “El Centre és el barri dels senyors, amb més neteja, mentre que els altres barris estan més desatesos”, declara el seu candidat, Miguel García, que es presenta per primer cop a les eleccions, i decidit a “desmantellar la xarxa clientelar que el PSC ha teixit en 36 anys de govern”.

ERC, que aspira a recuperar la representació que va perdre el 2007, reclama un pacte entre les diferents administracions per abordar la pobresa i critica la reforma de la Granvia que es vol abordar sobretot per l'impacte que tindrà a la zona agrària. “La plaça Europa no està al 100% i veiem una febre de voler construir oficines quan encara hi ha oficines buides, com passa a Cal Trabal, on es volen fer set torres quan el que cal és diversificar al conjunt de la ciutat”, afirma l'alcaldable d'ERC, Antoni Garcia.

Generar ocupació és, per a tots, la manera de pal·liar la crisi. I a partir d'aquí, els matisos. Els socialistes aposten per atreure activitat empresarial no només a la Granvia sinó a la carretera del Mig, ara per ara un polígon industrial obsolet i que el PSC vol convertir en un districte cultural. “És ideal per a la instal·lació de totes les activitats culturals públiques i privades”, defensa Marín. Ciutadans advoca per una baixada d'impostos per generar més riquesa, ja que no troba raonable “que s'hagi apujat un 30% l'IBI per mantenir les despeses que genera l'excés de regidors i personal de confiança”, segons García. Els partits agrupats en Canviem l'Hospitalet proposen una renda mínima garantida i l'impuls municipal a la recuperació de contractes, mentre que CiU, el PP i ERC defensen la creació de partides per lluitar contra la pobresa energètica; la baixada de l'IBI i la limitació als empadronats de certs ajuts, i la reactivació de zones industrials en desús, respectivament.