Les particulars eleccions de Salt

Les circumstàncies polítiques a Salt són complexes per naturalesa. La immensa diversitat del municipi —social, econòmica, cultural...— fa que sigui una mena de bombolla enmig del Gironès. Políticament és complex perquè en els resultats electorals hi intervenen els mateixos factors que als municipis del voltant, però amb matisos diferents i se n'hi afegeixen altres d'específics. Fa quatre anys, per exemple, la irrupció de PxC va ser precisament causada per una tempesta local —però que podia haver estat dramàtica–. També van passar altres coses. El desprestigi nacional que havia acumulat ERC com a integrant del tripartit va ser una de les principals causes —també devia haver-n'hi de locals, però amb menor efecte— perquè perdessin els dos regidors que de manera quasi tradicional havien anat renovant mandat rere mandat. El tripartit tampoc no va beneficiar al PSC, que va perdre tres regidors. Dels vint-i-un regidors, doncs, el ple va quedar format per nou de CiU, sis del PSC, tres de PxC, dos d'Independents per Salt (IpS) i un del PP.

Quin marc ens trobem ara? La conflictivitat social és menor, l'emergència social és important i el debat sobre la sobirania nacional remou vots. Però cal veure quin impacte tindran a Salt. Part de la població és indiferent a la qüestió nacional o, almenys, no la té entre les seves prioritats i, en canvi, les ebullicions polítiques estatals hi tenen més efecte que en els municipis del voltant. Moltes persones pot ser que votin partits de nova fornada —o no tan nova, però sí de poca o nul·la tradició— com Podem (a Salt en coalició amb ICV-EUiA, amb el nom de Canviem Salt) i Ciutadans. Un grup que sembla sòlid és el d'IpS, que aquest mandat reforça la seva identificació amb la CUP. Tot fa preveure que la formació, encapçalada per Ferran Burch, si ha de variar la seva representació sigui per créixer. Entre els partits tradicionals la cosa no és gaire més clara. Una candidatura sorprenent és la del PP. Ho deixa una persona de tarannà moderat com Felip Gil, i hi aterra una mena d'Àtila de les idees: el controvertit diputat del Parlament Sergio Santamaria —que no és de Salt, per cert–. Santamaria ja ha demostrat en els dies previs a l'inici de la campanya que farà servir el discurs sobre la immigració per esgarrapar vots a Salt, en el més pur estil Xavier García Albiol, alcalde de Badalona. Si ho fa, i ja ha començat a fer-ho, es corre el risc que encengui novament l'esca de la discòrdia social per interès merament partidista.

Caldrà comprovar si el PSC nota la crisi interna que ha patit en l'àmbit nacional. És previsible, però, que sigui en menor mesura que en d'altres municipis de la comarca, on, qui pot, defuig la marca. Salt en això també és especial, perquè l'agrupació local, liderada per Iolanda Pineda, s'ha mantingut sòlida i no hi ha hagut cap gran desfeta interna. Els socialistes saltencs són en general més afins a la branca oficialista del partit que als anomenats díscols.

Pel que fa a CiU, amb Jaume Torramadé al davant, la sospita és que les diferències entre els dos partits de la federació en l'àmbit nacional els afectarà poc al municipi, tret d'algun vot que, amb vocació nacional, pot anar cap a ERC. És fàcil suposar que els republicans, liderats per Jordi Viñas, recuperaran espai polític i possiblement l'augmentaran. La percepció és que els veïns, en general, coneixen poc els distints projectes polítics i voten més per afinitat a una sigla o a les persones que es presenten. S'intueix una fragmentació gran del ple que pot dificultar la governabilitat i pot fer indispensables els pactes. ERC ha pactat en mandats anteriors amb CiU i també el PSC. I es preveu que en aquesta tríada hi hagi els possibles pactes a dues bandes, tot i que no és descartable que es facin malabarismes per sumar més regidors. Sembla difícil que sigui amb IpS, ja que el seu model de poble és molt divergent del dels grans partits. Tot i això, pot passar, i fins al 24 tot és possible, i més a Salt.