CiU i sis més a Olot

Josep Maria Corominas ha exercit l'alcaldia amb una certa comoditat, per no dir amb molta comoditat, tot i no tenir la majoria absoluta. Més enllà de les polèmiques inicials pels sous, les dedicacions i la contractació d'una empresa externa per als temes de comunicació i imatge, ha tingut poca controvèrsia política. Heus aquí alguna mostra: els arbres històrics del parc dels Coloms, la profusió de fires, l'intent d'apagar els semàfors de nit per estalviar i, per esmentar un exemple ben recent, el túnel de l'Hostal del Sol de la variant nord. Cap, però, excepte els sous i les dedicacions, de calat polític profund. A més, ha pogut inaugurar la seva aposta estel·lar, la plaça Mercat, i també l'hospital, tot i que llargament treballat pels anteriors equips de govern socialistes.

Té la inèrcia dels equips guanyadors i, arribats a aquest punt, semblaria que els problemes li poden venir de la conjuntura política forana. El més rellevant és el bon moment polític d'ERC a escala nacional i el precedent de les últimes eleccions que s'han celebrat a Olot, les europees, on aquest partit va guanyar. A escala local, compten i molt les persones i, en aquest sentit, el cap de llista, Pere Gómez, ve avalat per unes primàries i per un programa que ha creat amb la participació oberta de la ciutadania i per la feina feta d'oposició constructiva. Una altra variable de política general és veure com valoraran els electors olotins el PSC, que torna a apostar per Josep Guix. El partit està en hores baixes a escala nacional i caldrà veure si Guix pot fer arribar als electors el missatge que té un projecte de ciutat alternatiu, més social, que dóna continuïtat al truncat el 2011, quan el PSC va passar a l'oposició.

Una altra qüestió a tenir en compte és saber quin espai electoral ocuparan els partits d'esquerres, sobretot amb la irrupció de la CUP per primera vegada a la campanya electoral olotina i amb ICV i EUiA diluït a les sigles dins de la coalició Olot en Comú, molt més heterogènia. Hi haurà espai per a tots? Si és així, sabran ajuntar esforços i, si l'aritmètica electoral els ho permet, sumar una majoria que desbanqui CiU i Rcat del govern local? En aquest cas, cal tenir en compte que ERC espera millors resultats i ser decisiu per governar. O per contra, cadascú farà la guerra pel seu costat? A la banda dreta de les propostes electorals, el pastís se'l juguen el PP, que amb Júlia Sala al capdavant, intentarà mantenir la cadira que històricament ha tingut al consistori, però que en diverses ocasions li ha anat de pocs vots, i la Plataforma per Catalunya, que va sorprendre tothom el 2011 en convertir-se en la tercera força. Ha començat la cursa!