Forquilla que s'obre

L'olla de la precampanya a Palafrugell bull des de fa gairebé un any; el cert és, però, que ha bullit amb poc interès. La riquíssima vida cultural palafrugellenca no ha donat gaire espai als seus polítics. Avui s'apuja el foc i i la cassola tardarà poc a bullir a tota màquina.

Per anar aclarint dubtes als més despistats, ni Frederic Suñer (CiU), ni Lluís Medir (Entesa) es presenten com a alcaldables aquest cop, tot i que encara ressonen harmònics els seus protagonismes passats: les seves dues patacades sonades, la del convergent, el 2003 –pèrdua de 2.000 vots i pas de set a dos regidors–, i la de Medir, el 2007, quan va deixar pel camí més de 1.500 vots, encara no estan del tot resoltes ni tampoc capgirades.

El 2011, la capacitat de reacció diversa dels seus hereus va marcar la tendència de cada formació i l'examen de revàlida serà ara, el 2015, quan es confirmarà o es desmentirà allò que els comicis del maig del 2011 van marcar: la tendència de l'Entesa en caiguda lliure al fons del pou i l'escalada de la llista nacionalista, que gairebé doblava ara fa quatre anys els vots respecte als comicis de l'any 2007. El paper decantador de les dues formacions fa rellevant el seu esdevenidor.

Palafrugell sembla viure el preludi d'un canvi d'escenari. Les sensacions derivades d'haver viscut un mandat al govern o a l'oposició poden emboirar la realitat numèrica objectiva. El que és innegable és que, el 2011, l'Entesa (peça bàsica en els encaixos dels anteriors mandats) va perdre 1.000 vots més i que CiU va doblar el resultat del 2007. Tan cert com que ERC es mantenia enfilada al sostre obtingut el 2007 (al voltant dels 1.300) i que el PSC continuava la tendència de descens de vots –tot i haver acabat ocupant l'alcaldia durant tot el mandat gràcies a la sociovergència–, amb la pèrdua d'un miler de vots en setze anys.

Aquell panorama de tendències va generar espai a forces polítiques minoritàries, que es van fer un espai al plenari. Plataforma per Catalunya va entrar amb força, un fet que va sorprendre els seus mateixos impulsors. I el PP, que va obtenir dos regidors, el seu millor resultat al municipi en unes municipals, va deixar una tendència d'obertura de forquilla que les noves llistes que s'han posat a la graella de sortida volen continuar eixamplant. Ciutadans, a través de Víctor Girbal, un exregidor de CiU, arriba en un moment de canvi a la vista. El Bloc Municipalista, encapçalat per l'escindit del PSC al final dels 90, Lluís Solano, sembla tensar pel costat contrari. Mentre la forquilla aguanti, sembla que hi ha lloc per a tots, a costa de les llistes arrelades històricament.