El bressol del procés
dividits. El primer municipi on es va fer la consulta manté la prova de força entre la CUP i ERC després d'un mandat tens, i hi entra en joc Arenys de Munt 2000, que va governar 12 anys
La victòria de la CUP de les eleccions municipals passades a Arenys de Munt en relació amb ERC va ser molt ajustada, amb només 35 vots de diferència. Al capdavant de la CUP, Josep Maria Ximenis va ser alcalde i va treure profit del seu lideratge al capdavant de la consulta sobiranista impulsada des d'Arenys de Munt el 2009. Des de l'oposició, Ximenis va proposar al ple una moció per fer la consulta ciutadana sobre l'autodeterminació de Catalunya. Segons recordava en una entrevista en aquest diari l'any passat, amb motiu del cinquè aniversari de la primera consulta “ni els independentistes hi confiaven” però van ser els atacs espanyolistes per evitar-ne la celebració els que ho van desencadenar tot. “Des de llavors, la gent va passar a creure-hi amb bogeria.”
Arenys de Munt ha marcat un punt d'inflexió de l'independentisme i del procés sobiranista, que encara continua, però també ha estat l'escenari propici per tensar la corda entre la CUP i ERC que, a Arenys de Munt, mai no s'han acabat d'entendre. La rivalitat entre totes dues formacions ha marcat un mandat convuls que va acabar esqueixant el govern i deixant la CUP governant en minoria després que CiU la va abandonar. Enmig dels retrets entre uns i altres, va esclatar la moció de censura per fer-ne fora l'alcalde, Ximenis, i amb el suport de CiU i el PSC es va viure un episodi que encara en va encrespar més les relacions polítiques.
Com afectarà la moció de censura de què ha estat objecte la CUP i com acceptaran els electors les candidatures de les dues formacions seran clau en aquests comicis. Josep Manel Ximenis s'ha afanyat a aclarir que aquest és l'últim cop que es presenta i que els estatuts de la CUP li permeten superar els dos mandats, en municipis on s'ha aconseguit governar. Ximenis ha prescindit de tots els regidors que li han donat suport fins ara i presenta una llista amb una àmplia representació de dones que –de ben segur– hi tindran molt a dir.
L'alcalde d'ERC, Joan Rabasseda, també repeteix, però amb les cares conegudes dels qui l'han acompanyat un cop desbancat l'exalcalde, Ximenis. Tot i el poc temps al capdavant de l'Ajuntament, ERC ha aconseguit l'entesa amb els seus dos socis i ha pogut executar abans d'acabar l'obra cabdal del municipi que és la urbanització de la riera, l'única destacada encara pendent del pla de rieres del Maresme començat als anys noranta. És un mèrit que es podria atribuir directament CiU, que ha liderat l'àrea d'Urbanisme durant els últims anys, però que no interessa al nou candidat, Lluís Campassol, que fa una aposta per trencar amb el passat i començar de zero. CiU haurà de fer mans i mànigues per recuperar part dels votants descontents que el 2011 van decantar-se cap al PP, que per primer cop va obtenir representació, amb un regidor, i que ara tindrà més difícil mantenir-lo.
CiU i ERC ho tindrien fàcil per reeditar el pacte, mentre que el PSC podria sortir penalitzat d'haver-se sumat a les forces sobiranistes. Faltarà veure si es valorarà la feina que ha fet la regidora i, de nou, candidata, Àngels Castillo, i com li afecta la davallada del PSC arreu del territori.
Reaparició sobtada
La sorpresa a Arenys de Munt ha arribat a última hora amb la reaparició del grup Arenys de Munt 2000 (AM2000), llista afí a ICV, que el 2010 va anunciar que es dissolia com a partit polític. La formació que va arribar a governar durant dotze anys pot tornar a aglutinar votants descontents amb el panorama polític i esgarrapar vots a ERC i la CUP. La seva candidata, l'exregidora Carme Cantallops, ja ha anunciat que l'objectiu és posar fi al “malestar polític” de l'últim mandat i aconseguir un consens de les forces polítiques. El partit que va encapçalar durant dos mandats l'exalcalde, Andreu Majó, va obtenir majoria absoluta el 2003 i, a continuació, va propiciar un govern de concentració. La incògnita és si AM2000, a la llista del qual hi ha els exalcaldes Andreu Majó i Carles Mora, tornarà a engrescar o si, al contrari, no s'entendrà aquest retorn precipitat.
La capacitat de treballar plegats seria un bon propòsit en el municipi bressol de les consultes independentistes, però ara per ara aquest veïnatge sembla complicat.