L'Ajuntament, arruïnat i rescatat
cunit. L'Estat ha hagut de tutelar els comptes econòmics durant aquest mandat perquè fa quatre anys el consistori tenia un endeutament del 220%
Quan vam entrar a l'Ajuntament no ens fiava ningú perquè la institució havia perdut tota credibilitat”, explica sense embuts Montserrat Carreras, l'alcaldessa convergent durant els darrers quatre anys. Feia 12 anys que estàvem a l'oposició i els diferents informes de l'interventor ja feien intuir que la situació era critica, però la bufetada de realitat tenia una xifra: 42 milions de deute. Cunit, un poble que no arriba als 12.000 habitants, tenia un 220% d'endeutament, el doble que el permès per l'Estat. D'aquest deute, explica Carreras, 22 milions corresponien a bestretes bancàries i els altres 20 eren de factures sense pagar. “Hi havia proveïdors que feia dos anys que no cobraven”, exclama, i per exemplificar la situació recorda que per tapar un forat gros que s'havia fet en un carrer van haver de demanar un sac de ciment a un paleta del poble perquè no els fiava ningú. El menjador escolar, els serveis de brossa, la llar d'infants i una llarga llista més de serveis impagats van obligar a prendre mesures dràstiques des del primer moment. “S'acabava de constituir l'ajuntament i no podíem pagar la paga extraordinària del juny”, diu l'alcaldessa. Venien temps de poques alegries i moltes decisions difícils d'explicar per redreçar una situació de bancarrota municipal. De bones a primers va caldre reequilibrar ingressos i despeses perquè es gastaven 4 milions no pressupostats i això va suposar reestructurar tots els serveis, fer ajustaments de personal (es va passar de 200 treballadors a 150) i un control molt rigorós de la despesa. Es van renegociar els grans contractes i alguns dels externalitzats es van rescindir. “L'escola de música costava al consitori 200.000 euros, més les quotes que pagaven els pares. Ara hem cedit l'espai, es manté el servei i encara en traiem un rendiment”.
Però 42 milions de deute són molts diners, tants que des del mateix govern de Madrid no es va aprovar el pla de sanejament que havia fet l'Ajuntament per poder-se acollir a un pla estatal de pagament de proveïdors. “Ens van dir clarament que no teníem capacitat de tornar en 10 anys els 15 milions que avançava el pla”, explica. Això va suposar que l'Ajuntament de Cunit fos dels pocs que s'hagués d'acollir a un pla de rescat, que ha suposat estrictes mesures de control i moltes exigències. Un 20% del pressupost es dedica a eixugar el deute, els impostos s'han hagut d'augmentar un 15% i de diners per fer inversió pràcticament ja no en queden. La motxilla que portem és gran”, reconeix l'alcaldessa que opta a la reelecció. És conscient que les seves han estat polítiques poc agraïdes però treu pit i diu amb orgull que “per ser un Ajuntament arruïnat hem pogut fer inversions per un milió d'euros perseguint moltes subvencions”. Ara l'endeutament ha baixat fins al 150%, i aplicant el pla de sanejament vigent, fins al 2017 no s'arribarà al màxim que permet la llei, el 110%. Amb aquest panorama són pocs els coloms que es poden fer volar, encara que estiguem en campanya.