El metge i la voluntat

Joan Carretero va néixer a Tremp, una vila esdevinguda ciutat el 27 de maig del 1884, que és el cap, casal i arxiprestat del Pallars Jussà, una terra de frontera marcada per una història convulsa en la qual es barregen el fet de ser una plaça forta, alhora pretesa i combatuda en totes les guerres que hi va haver en el seu territori, i la lluita per entrar a la modernitat. Carretero, que va estudiar medicina i va treballar primer a Barbens (Pla d'Urgell) i després a Puigcerdà, és una persona que no deixa indiferent i potser per això, des que el 1995 es va presentar com a candidat d'ERC a l'Ajuntament de la capital de la Cerdanya, ha deixat una empremta inesborrable ja fos com a metge de capçalera, o com a president del club de futbol. El seu mandat, que es va allargar entre el 1995 i el 2003, no tan sols va posar Puigcerdà al mapa sinó que li va donar ales per entrar com a conseller de Governació en l'executiu presidit per Pasqual Maragall. Destituït el 2006 a causa d'unes declaracions en què es mostrava molt crític amb l'actitud de Zapatero respecte a Catalunya en el procés d'elaboració de l'Estatut, el 2007 es va desmarcar de la direcció d'ERC i va crear un corrent d'opinió en el si del partit, Reagrupament, que el 2009 es va transformar en una organització política independent i el va escollir com a president. El gener d'enguany, en una conferència, va assegurar: “El que és imprescindible és saber com s'arriba a la independència i què es fa un cop s'ha assolit.”