“Marx i Engels, toca't!”

El triangle Aznar-Botella-Aguirre és un polígon indesxifrable des del moment en què Esperanza Aguirre insisteix a declarar-se devota de l'expresident José María Aznar, que al seu torn fa costat a la seva esposa i actual alcaldessa de Madrid, Ana Botella, que al seu torn encaixa el tràngol de ser menystinguda per una Esperanza Aguirre que ignora el seu llegat municipal en la seva cursa per esdevenir la propera alcaldessa de Madrid el 24 de maig. Sota el sol que ahir escalfava el parc de Madrid Río, que discorre en paral·lel al riu Manzanares, el PP madrileny es va sumar a la festivitat de San Isidro amb l'alineació del seu enrevessat trident de gala, que va delectar els militants i simpatitzants populars en horari infantil amb una coreografia descoordinada i amb passos de ball de subtil deslleialtat.

Abans que el triangle es fes verb, el llenguatge no verbal ja va parlar per ells. Si bé Aguirre va rebre el seu convidat Aznar plantant-li un petó a cada galta, a l'hora de saludar Ana Botella els petons abans sincers van mutar en una salutació més pròpia del carrer Serrano de Madrid i que consisteix a renunciar a buscar la galta amb els llavis per impactar simplement una galta contra l'altra. En el moment àlgid de la fredor que les distancia, ni Aguirre ni Botella es van plegar al simulacre d'esbossar un so amb els llavis que reproduís el so del petó que les dues sabien que no es produiria. Com si endevinés ja la tensió, la candidata a la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, va acudir-hi amb un confortable retard per sumar-se en l'últim moment a la fotografia de família. “Estimada Ana...”, va dir Aguirre ja a l'escenari.

Amb Mariano Rajoy a Burgos, Aznar es va arremangar les mànigues de la camisa blanca de marca Ralph Lauren i va pujar a l'escenari amb la disposició d'entrar en matèria, és a dir, en Podem. El disgust de llegir una entrevista en què Pablo Iglesias es presenta com a socialdemòcrata va forçar l'arremangament. “Diuen: «Ah, que som socialdemòcrates... Que on ho hem après? En Marx i en Engels...» Que jo et dic, i perdó per l'expressió: Toca't...! En Marx i en Engels!”, va etzibar quan, en el fragor, es va adonar que el míting matinal era en horari infantil i va deixar als adults la llicència d'omplir els punts suspensius amb l'òrgan reproductor que cadascú desitgés.

Després del seu castís “toca't...!”, Aznar va prosseguir. “Marx i Engels! El capital i El manifest comunista. Els hereus de Marx i Engels van ser entre d'altres Lenin i Stalin, que perquè alguns se n'assabentin –i més quan diuen que són professors– van assassinar per milions els socialdemòcrates que coneixien”, va concloure el seu breu curs d'introducció al marxisme l'exprofessor universitari a Georgetown i president de FAES.

Esperonat per les ovacions, Aznar va animar a votar el PP perquè és el garant de la “continuïtat històrica”. “Caldrà renovar algunes coses, però la base no la poden trencar a puntades de peu quatre revolucionaris de saló”, va advertir. Conscient que el d'ahir podia ser l'últim gran míting conjunt, Aznar va voler rescabalar l'esposa de les ferides del PP. “A la ciutat de Madrid es reconeix el PP. Ningú ha fet ni de lluny el que s'ha fet a Madrid per sanejar els comptes. Ho dic perquè és la veritat i ho dic amb especial orgull”, va lloar-la.

Botella, al seu torn, no va oblidar els comptes pendents i va colpejar Aguirre on més li dol: en la baixada d'impostos. “Esperanza, quan arribis a l'alcaldia, al novembre [el mes de la presentació del pressupost] veuràs com baixen els impostos, perquè els hem baixat nosaltres”, va etzibar-li. “Pobre Aznar, volia passar a la història com un estadista i passarà a la història com la versió caricaturesca de Darth Vader”, ironitzava Pablo Iglesias hores abans. Des d'ahir al PP de Madrid ja saben que al seu trident la força l'acompanya, però, això sí, a cadascun per separat.