Es busca programa i filtrador

Publicar en castellà exigeix l'ambició de voler aportar alguna originalitat en una llengua parlada per 490 milions de persones, i aquest repte no es viu enlloc amb tanta reverència com a Castella-la Manxa, bressol del Quixot, on l'horror a la pàgina en blanc coexisteix amb l'ombra de la mestria literària de Miguel de Cervantes. En la campanya de les municipals i autonòmiques que es va cloure ahir, ningú ha viscut amb tanta pressió aquest pànic a la pàgina en blanc com la presidenta manxega María Dolores de Cospedal, que finalment va poder sortir del bloqueig creatiu que la tenallava durant mesos i va poder presentar el seu programa electoral ahir, l'últim dia de la campanya, la vigília de la jornada de reflexió i a quaranta-vuit hores de la votació.

Després d'haver alimentat una expectativa equiparable a la d'un llançament editorial de J.K. Rowling, Cospedal va aplicar ahir un vernís de normalitat al que és una excepcionalitat insòlita a Europa occidental: realitzar una campanya electoral durant catorze dies sense tenir programa electoral. “Jo em presento amb un programa concret i dient el que vull fer, no em presento amb generalitats. I a més el meu programa me'l faig jo, jo no encarrego a ningú que em faci res per presentar-me jo després amb una vareta màgica”, havia proclamat el 14 d'abril la candidata a la reelecció. Però els dies se succeïen i la seva obra no es plasmava al paper.

Quan la campanya expirava i es feia ja evident l'absència del contracte amb els electors, però, Cospedal va abraçar l'oralitat. “He optat per anar realitzant les propostes personalment dia rere dia per posar més èmfasi en tot el que s'anava presentant i fer-ho en els fòrums més idonis”, va dir ahir a TVE just quan al web oferia ja el gruat programa. Finalment, el contracte amb els castellanomanxecs consta de 360 propostes, entre les quals hi ha Tu Sanidad + Cerca, una llei de paisatge cultural i la rebaixa de l'IRPF.

L'absència de programa al PP, però, no és monopoli de la seva secretària general. La candidata a l'alcaldia de Madrid, Esperanza Aguirre, no va creure convenient publicar el seu fins abans-d'ahir, setanta-dues hores abans de la votació. Tot i constar de només deu punts encabits en un foli –no es parla enlloc de corrupció i la promesa més nítida de les deu és “no apujar els impostos i, si es pot, abaixar-los”–, la divulgació s'ha vist eclipsada per la filtració de la declaració de la renda del 2013, un any en què Aguirre va arribar a cobrar 369.000 euros abonats per la firma catalana Seeliger y Conde. Curiosament, Aguirre havia lamentat la penúria del seu dia a dia en la biografia La presidenta, redactada per Virginia Drake. “No tenir pagues extra em té màrtir, n'he tingut tota la vida i les trobo a faltar per Nadal i a l'estiu. No és que faci números a final de mes, és que no hi arribo!”

En saber-se dijous que cobrava 369.000 euros, Aguirre va desviar teatralment el seu Pepebus de campanya per acudir a la seu de la fiscalia i va exigir tenir al telèfon Mariano Rajoy i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè investiguin la filtració. “L'Agència Tributària sap des de quin ordinador, a quina hora i quan i de qui és la clau, ja estan trigant a dir qui ho ha filtrat”, insistia ahir Aguirre. A La Moncloa, qui va replicar va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría: “A aquestes altures de la investigació no podem determinar que l'origen hagi sigut l'Agència Tributària.”

Mentre a Madrid conclou la campanya amb aires de novel·la negra amb filtradors i programes ocults, el detall de la declaració d'Aguirre ha permès descobrir que els 5.000 euros anotats a la casella de “premis i jocs d'atzar” els va cobrar gràcies al premi de periodisme taurí Manuel Ramírez que entrega Abc pel seu article Los toros. “Quan el toro, que és per a mi l'animal més bonic del món, surt a la plaça, sempre sento que ha arribat l'hora de la veritat”, escrivia Aguirre entre les 780 paraules del seu article Los toros. Mentre els lectors de Cospedal descobrien ahir que la candidata els regala lectura a contrarellotge, entre els devots d'Aguirre regnava el consol de saber que la també dosificada literatura de la lideresa no és obviada pels jurats.