Pacte per Silla o salvar algun cul

Si democràcia significa govern del poble, hem d'acceptar que la celebració de comicis amb normalitat és un acte necessari, però, no suficient per gaudir d'una democràcia plena. És indiscutible que el sistema serà més perfecte quan major siga la capacitat d'iniciativa i de control dels ressorts de poder per part de la societat en el seu conjunt. En canvi, la qualitat de la democràcia minvarà en la mida que reduïm el poder en mans del poble sobirà.

En el nostre sistema de democràcia representativa, la ciutadania té la facultat, entre d'altres, d'elegir els governs locals, però, el sistema no preveu l'elecció directa dels alcaldes més que en poblacions molt menudes (menys de cent habitants). En el cas de Silla, com ja saben els lectors, la ciutadania elegeix dèsset regidors i aquests, entre elles, uns dies després, l'alcalde.

Al menys, això és el que diu la llei. Però, en la pràctica, les coses han de passar per un altre sedàs, la representativitat i idoneïtat del qual no tinc tan clara des del meu punt de vista. Resulta que els regidors han estat presentats a les eleccions i avalats per un partit polític o agrupació d'electors. En el cas de que cap llista obtinga la majoria absoluta (nou regidors) l'elecció del cap del govern local dependrà dels pactes que puguen fer els diferents grups polítics. Ací és on jo detecte un possible problema.

La militància en partits polítics és ben escassa en Espanya. El nombre d'afiliats d'un partit rara vegada arriba a l'u per cent del cens electoral. D'entre ells, aquells que participen en assemblees internes per tal de prendre decisions al sí d'una organització encara en són menys. Així, en un cas com el que ara vivim a Silla, els pactes post electorals per elegir l'alcalde no dependran totalment dels regidors, sinó de la decisió de la assemblea interna dels distints grups polítics, és a dir, unes poques persones reunides a porta tancada entre les quatre parets d'un local.

A Silla no és la primera vegada que passa i en la nostra història hem tingut mostres per a tota classe de gusts i preferències. En la pràctica els afiliats d'un partit polític, no importa de quin signe siguen, poden prendre qualsevol decisió en funció dels interessos personals d'uns pocs o de filies i fòbies que guarden poca relació amb els idearis polítics o la coherència ideològica de la formació en la que militen.

En les nostres darreres eleccions locals la ciutadania s'ha decantat majoritàriament per opcions polítiques d'esquerra, progressistes i innovadores i ha reaccionat amb fermesa contra les polítiques de retallades i la presència de candidats de conducta suposadament tèrbola o sospitosa de corrupció. La dreta i l'extrema dreta, ancorades en pràctiques clientelars pròpies del passat i en molts casos ofensives a la dignitat de les persones, han perdut vots i no pocs. També és cert que prudentment els veïns han repartit el seus vots configurant un mapa polític més plural que mai. La interpretació d'això no pot ser altra que una voluntat popular clara de passar pàgina i netejar la política d'interessos espuris, tot respectant la diversitat política i els distints matisos que una societat moderna ens mostra.

És a partir d'ací on els nostres representants haurien d'elaborar el seu pla de ruta per als pròxims quatre anys. Haurien de posar-se d'acord en un programa comú que sintetitze els que han presentat les distintes opcions, i repartir la responsabilitat de la seua execució entre tots. Hauria de formar-se un govern local de coalició en el que participaren tots, excepte els que prediquen la xenofòbia i fomenten l'odi entre les persones. Tampoc no hi caben els que s'han tombat baix la figuera, han deteriorat els serveis públics i els han privatitzat, i són sospitosos de tebiesa o excessiva condescendència amb la corrupció.

L'alternativa és continuar amb el Partit Popular, amb la seua motxilla d'incompetència, indolència i interessos poc recomanables, salvant-li de pas el cul a Serafí Simeón, o donar suport a Vicent Zaragozá buscant tots plegats la recuperació moral i material del nostre poble. La primera ha estat rebutjada pel veredicte de les urnes. La segona només podrà donar-se si els pocs que tenen poder de decisió actuen de forma coherent i el pronunciament majoritari del poble.

Esperem que no es deixen arrossegar per filies i fòbies tan humanes com negatives per a la democràcia i el bé comú.