El PSC escurça distàncies amb CiU per pactar a Mataró
Els socialistes tampoc no tanquen la porta a incorporar ERC, sempre que el debat sobre el procés no sigui prioritari
La formació assegura, taxativa, que no pensa governar amb només sis regidors
L'aritmètica electoral fa estranys companys de viatge i obliga a replantejar posicions que semblaven inamovibles durant la nit del 24-M. A la capital del Maresme el PSC de David Bote es va imposar contra tot pronòstic amb només un regidor de marge i davant d'un escenari tan fragmentat com difícil d'encaixar, i tres dies després expressava sense complexos la seva voluntat de reeditar el tripartit amb ERC i ICV-EUiA, malgrat que la suma no arribava a la majoria absoluta. Paral·lelament, el candidat de CiU, Quim Fernández, ja va allargar la mà als guanyadors amb una oferta també de tripartit –PSC, CiU i ERC– que els socialistes van guardar al calaix perquè la veien poc atractiva. Menys d'una setmana després i dinamitada la coalició d'esquerres per la negativa dels republicans a reeditar-la i feta tota la roda de contactes amb la resta de formacions, els interessos han variat per a la força guanyadora i qui fins ara no era prioritari en les travesses s'ha convertit en un possible soci. Les converses entre socialistes i convergents han pres una nova dimensió en els darrers dies amb la voluntat de construir un pacte de govern prou còmode per a les dues formacions i on els aspectes supramunicipals –llegiu el debat sobre el procés sobiranista– quedin en un segon pla. Fonts de les dues formacions coincideixen a dir que les confluències s'han de buscar en els temes de ciutat, on l'aliança està més que assegurada. I és aquí on els dos rivals, que sumen onze regidors, es veuen legitimats per tirar endavant un govern estable pels propers quatre anys. Tot i això, cap d'ells descarta que ERC, que ja al seu moment no va veure amb mals ulls la proposta feta per CiU, acabi afegint-se al projecte.
Un entra segur
De moment, en una roda de premsa feta ahir a la seu del PSC i prèvia a la reunió de l'assemblea local, el primer secretari de Mataró, Xesco Gomar, ja va donar indicis del rumb que pren la construcció del nou govern mataroní. Acompanyat d'Assumpta Escarp, secretària d'organització del PSC, que va valorar els resultats en l'àmbit de Catalunya, Gomar va repetir que “no hi ha res tancat” pel que fa a pactes, però va insistir en el fet que el PSC no governarà sol i aposta per un pacte que garanteixi la governabilitat. Consultat sobre les preferències, Gomar va evitar pronunciar-se i va recordar que serà la militància la que donarà el vistiplau a la futura aliança, però va etzibar sense embuts que “com a mínim un dels dos –amb referència a CiU i ERC– entrarà segur”. També va matisar que no es tanca la porta a treballar des de fora amb les altres formacions que ja han declinat formar govern. Si la clau de volta és el paper que ha de tenir el procés sobiranista en el pacte, el PSC li treu importància. “Nosaltres respectem tots els posicionaments polítics dels partits democràtics i entenem que es parli del procés, però no és prioritari”, va dir, i va garantir que quan hi hagi un pacte signat “s'informarà a tothom, perquè el PSC no fa pactes secrets”.
Des de CiU, la número dos de la llista de Quim Fernández, Núria Calpe, recorda que els contactes amb el PSC “i amb altres forces” s'han mantingut i que la proposta d'unir en un sol govern el PSC, CiU i ERC “ja la va plantejar el nostre candidat la mateixa nit de les eleccions”. “Creiem en un govern fort, que englobi les forces més votades i que sigui representatiu del que han dit les urnes”, comenta, i hi afegeix que “l'esperit del pacte de ciutat que ja vam plantejar el 2011 es manté”.
Finalment, el líder d'ERC, Francesc Teixidó, no amaga que no l'incomoda parlar d'un nou tripartit amb els socialistes i CiU. “N'hem de continuar parlant, perquè de moment avancem en positiu i hi ha moltes coincidències programàtiques”, destaca. Tot i això, el republicà reconeix que l'escenari de país també influirà en la decisió final, on “la governabilitat de Mataró és molt important, però també ho és el debat sobre el futur de Catalunya”.
