El pacte valencià s'enfanga

Semblava cosa feta, però la gestió d'un govern d'esquerres al País Valencià es comença a complicar. O almenys és la sensació que traspua cada vegada que els protagonistes de la cruïlla històrica en què es troba la política valenciana compareixen davant dels mitjans de comunicació o que es coneixen els seus moviments. De la il·lusió pel possible canvi a la Generalitat després de vint anys de governs del PP, s'ha passat a la incertesa més absoluta entre els analistes polítics i a la perplexitat d'una ciutadania que assisteix a la guerra ja oberta i declarada entre el PSPV-PSOE i Compromís per ocupar la presidència de la Generalitat.

Els resultats electorals van situar els socialistes de Ximo Puig com a segona força més votada, amb 23 escons –darrere dels 31 del PP–, seguida pels 19 de la coalició liderada per Mónica Oltra, i Podem i Ciutadans (C's), amb 13 diputats cadascú. Els populars d'Alberto Fabra es van descartar des del primer moment, ja que el possible pacte entre el PP i C's de què es va parlar abans dels comicis matemàticament no és possible (la majoria absoluta se situa en 50 diputats). Davant d'aquesta aritmètica, Puig es va sentir legitimat per iniciar converses amb Compromís i Podem i formar un consell que encapçalaria ell mateix. Però ha topat amb les aspiracions d'Oltra, que argumenta l'incontestable ascens en el nombre de vots i diputats –l'ha triplicat, mentre que el PSPV n'ha perdut deu– en la cursa per la presidència. Tots dos han demanat “calma” i han insistit que el què està per damunt del com i del qui. Però les seues estratègies assenyalen tot el contrari.

La reunió, a instàncies del líder valencià de Podem, Antonio Montiel, sols va servir per acordar cinc punts programàtics comuns i per aconseguir la primera foto de Puig i Oltra junts una setmana després de les eleccions, tot i la insistència dels socialistes perquè la trobada s'haguera produït abans i sols a dues bandes. Fonts de l'entorn d'Oltra neguen cap distanciament amb Puig i al·leguen motius d'agenda. El cert, però, és que la diputada sí que ha tingut temps per reunir-se amb la candidata de C's, Carolina Punset, i amb el líder de Podem. Pablo Iglesias explora una possible coalició amb Compromís de cara a les eleccions estatals a canvi del suport de la seua formació perquè Oltra siga presidenta de la Generalitat. “M'agradaria que Oltra fora la presidenta i treballarem en aquesta direcció”, va transmetre al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en la reunió que van mantenir fa unes dies.

Oltra, que també ha posat distància amb el soci majoritari de Compromís, el Bloc –no es va fer acompanyar a la primera trobada trilateral per cap membre del partit d'Enric Morera–, ja suma els vots de Podem com si li foren propis per a la investidura. “Els nostres 32 escons són més que els 23 dels socialistes”, ha deixat anar en diverses ocasions.

Ciutadans i el PP juguen

El joc d'Oltra ha obligat Puig a fer un moviment que a priori no es considerava en una partida que es preveia més tranquil·la. El líder socialista ha dit que explorarà –i té el vistiplau de Sánchez– el possible suport de C's. Punset ha dit que comparteix algunes propostes d'Oltra, però també ha advertit que no facilitarà un govern de “catalanistes i radicals”. En aquest envit, els socialistes també necessitarien l'abstenció en la votació de Puig com a president. Una possibilitat no tan remota, ateses les declaracions i els oferiments fets per la coordinadora del PP, Isabel Bonig, i l'alcaldessa Rita Barberá per “garantir l'estabilitat del govern” i “allunyar-lo dels radicals catalanistes”.

A més, l'embarrancament del pacte autonòmic també n'ha arribat a condicionar d'altres d'especial importància com ara el de l'alcaldia de València, on finalment Joan Ribó serà alcalde amb el suport dels socialistes.