Rivera al Rubicó

Un dels encants que adornen Ciutadans i la personificació del partit en Albert Rivera és el vici –típic de les tonadilleras espanyoles– de no confessar sempre l'edat real, i l'encanteri de la joventut exagerada ha regalat als votants de Madrid la gràcia de poder votar C's com a força regeneradora obviant que va néixer el 2006 –i no abans-d'ahir– i que ja ha actuat nou temporades als escenaris catalans. Un altre encanteri llaminer per al votant, però, és la indefinició ideològica, la puresa sense passat que condemna tots els entrevistadors a haver de recitar sense fe la pregunta obligada cada cop que al davant hi ha un entrevistat de Ciutadans: vostè és de dretes o d'esquerres? “Entenc que la gent vulgui ubicar cada partit polític per fixar les opcions i no haver de pensar massa, és natural que s'intenti posar cada partit en una capseta. Però no ens volem resignar a entrar en aquest eix perquè no és la realitat. Tenim components de la dreta tradicional i clàssica i també una manera de veure la vida que té a veure amb l'esquerra clàssica”, va resumir durant la campanya el candidat a la comunitat de Madrid, Ignacio Aguado, en una de les argumentacions més prolífiques.

Després de guiar la travessia de C's en l'arena de la reeixida indefinició, Rivera es troba ara davant el seu particular Rubicó i qualsevol pas ja no serà innocent. Com si el destí tingués el detall d'avisar C's que res ja no serà igual, els consellers madrilenys en funcions Lucía Figar i Salvador Victoria han sigut imputats pel jutge que investiga el cas Púnica. En un gest de reflexos, l'aspirant del PP a presidir la regió de Madrid, Cristina Cifuentes, es desmarca del seu PP madrileny i que presideix Esperanza Aguirre i ofereix les dimissions dels dos consellers davant l'altar dels sacrificis de Rivera.

Conscient del llast d'una marca que a Madrid està tacada per Gürtel i Púnica, Cristina Cifuentes s'esforça a presentar la negociació amb els seus amics personals de Ciutadans, Albert Rivera i Ignacio Aguado, com si fos una joint venture sustentada en el bon feeling personal. L'actitud de C's de no voler entrar en cap govern, però, deixa Rivera amb un únic as a la mà: la investidura. Perquè un cop superat el tràngol de la investidura, un govern del PP presidit per Cifuentes ja seria monocolor del PP i en mans de Rivera només hi hauria ja la pólvora de la moció de censura, una arma estrident per a un partit d'estabilitat que com a gurú té Luis Garicano, el professor de la London School of Economics.

Davant l'arriscada jugada inicial de debutar consolidant el PP a Madrid, el candidat del PSOE Ángel Gabilondo ha ofert a Ciutadans un ampli acord de regeneració que inclou molts dels precs proclamats per Rivera: eliminar la condició d'aforat del parlamentari, definir el règim d'incompatibilitats, publicar al web de la comunitat tots els contractes públics de la regió de Madrid, sospesar la supressió del Consell Consultiu... El decàleg d'un exministre d'Educació que no té carnet del PSOE sacseja la consciència de Ciutadans, que amb 17 escons ara haurà d'explicar per què desestima la carta als reis de la regeneració que els regala Gabilondo (37 escons) i vota el PP de Cifuentes (48 escons), que té com a ànima última la caçatalents Aguirre que ja acumula cinc dels seus últims consellers imputats.

“Cap home pot creuar el mateix riu dues vegades, perquè ni l'home ni l'aigua seran els mateixos”, advertia el grec Heràclit. No hi va afegir que quan un home creua el seu primer Rubicó està condemnat inexorablement a mullar-se, fins i tot quan el riu té poca aigua, com el Manzanares.