Montilla abandera la defensa de l'Estatut i rebutja «aventures i invents» sobiranistes
A un any de les eleccions catalanes, el President reivindica la «validesa i solidesa» de la fórmula de govern tripartit
El discurs d'obertura del debat de política general, probablement l'últim de la legislatura tenint en compte que les eleccions catalanes seran la tardor del 2010 va tenir regust a comiat. La crisi i les mesures empreses pel govern per sortir-ne i l'acció feta el darrer any van centrar una intervenció en què el president de la Generalitat també va erigir-se en màxim defensor de l'Estatut de Catalunya. «Faré d'aquesta presidència l'acció política més decidida en la defensa i el desplegament de la nostra llei de lleis», es va comprometre José Montilla. El cap de l'executiu va fixar un horitzó nacional limitat per la carta catalana –«la nostra ambició ha d'estar traçada»– i, en un moment en què s'està a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional, va defensar «l'exercici constant» de les competències de la Generalitat com la millor recepta contra «els adversaris». El president de la Generalitat va fer una crida «a centrar la política catalana» en el desplegament de l'Estatut i alertava, en al·lusió a CiU però també a ERC, contra els que, tres anys després que entrés en vigor, qüestionen «el caràcter estratègic d'aquest gran instrument».
«Catalunya se la juga si no en sap treure profit», va advertir Montilla. La tesi és que el govern català perdria credibilitat si, després d'anys de negociacions, ara «deixa de banda» la carta catalana. Després de la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt i en un moment en què una seixantena de municipis preparen convocatòries semblants, el President va sentenciar que «no és temps d'aventures, ni de sorpreses, ni d'invents, de cap tipus». Va rebutjar «fulls de ruta que desconeixen etapes».
Regust de comiat i també electoral, ja que el debat dóna el tret de sortida cap a la cursa per als comicis de l'any vinent. En aquest context, el president de la Generalitat va refermar la seva aposta per la fórmula de govern tripartit subratllant «la validesa i solidesa» d'una opció de govern, la del pacte d'esquerres, que, segons el seu parer, ha contribuït a la «normalitat democràtica» després de vint-i-tres anys de govern de CiU.
No al pessimisme
La reflexió sobre l'autogovern tancava una intervenció que el president de la Generalitat havia iniciat centrada en la crisi. Malgrat admetre les dificultats de l'actual situació, va voler donar exemples –amb noms propis, com ara els de Ferran Adrià i Custo Dalmau– del dinamisme de la societat catalana, en un clar missatge a l'optimisme. Fidel al seu lema de Fets, no paraules, va enumerar una quinzena d'actuacions destacades culminades el darrer any, com ara el finançament i la T1, que, per elles soles, justificarien la legislatura.
