Colau i Bosch es donen temps
L'alcaldessa serà investida per majoria absoluta amb els vots d'ERC i PSC
Hi haurà quatre àrees i la Urbana dependrà d'Alcaldia
BComú no aplicarà el límit salarial del codi ètic als gerents ni al cap de Seguretat
Ada Colau serà avui investida alcaldessa, i no ho farà simplement com l'alcaldable de la llista més votada, sinó per majoria absoluta. Colau obtindrà, a més dels vots dels 11 regidors de Barcelona en Comú, els dels cinc d'ERC, els dels quatre del PSC i un dels tres de la CUP –que diu que destinarà els altres dos a donar suport simbòlic a lluites veïnals–. En total, 21 dels 41 edils del ple de Barcelona votaran aquesta tarda a favor de la investidura de Colau, cinc més dels que fa quatre anys van votar a favor de la de Xavier Trias.
Colau i Alfred Bosch van comparèixer ahir per anunciar el suport d'ERC, i van deixar molt petita la capacitat de la sala de grups municipals de l'Ajuntament. A partir d'avui, Colau usarà la sala Lluís Companys, reservada al govern municipal. No com Alfred Bosch, que, com ja havia anunciat, continuarà fent servir aquest espai reservat per als grups de l'oposició. De moment, si més no. Colau arrencarà el mandat governant en solitari, però amb l'horitzó d'un eventual pacte amb ERC que ahir es va escenificar amb la roda de premsa conjunta, fonamentada, això sí, més en el gest purament simbòlic d'avalar amb els vots republicans la presa de possessió. Una decisió que, segons Bosch, no ha estat fruit “de cap negociació”, sinó que només vol ser “un vot de confiança” a la nova alcaldessa.
Per què la bona disposició de Bosch i Colau a arribar a acords no s'ha concretat per ara ni en pacte de govern ni de governabilitat, ho van justificar tots dos amb l'argument que encara no hi ha hagut temps material. El cert és que al si de BComú es veu de més bon ull un govern de coalició amb ERC que un amb el PSC que els resultaria molt més difícil de justificar als seus votants. Els socialistes formen part de l'statu quo que els partits posteriors al 15-M advoquen per substituir, van governar a Barcelona 32 anys seguits i van configurar i consolidar un model de ciutat amb què els de Colau s'han mostrat molt crítics. Però fins ara són els socialistes els que han mostrat més interès a governar amb Colau. En canvi, els republicans, tot i que ahir Bosch va insistir a no tancar cap porta, fins ara s'han mostrat més partidaris d'un pacte de governabilitat a la manera del que mantenen al Parlament amb CiU. D'una banda, perquè la calculada ambigüitat de Colau respecte del procés independentista topa amb la rauxa d'Esquerra en aquest àmbit. I, de l'altra, perquè una coalició BComú-Esquerra abans de les eleccions al Parlament podria esquerdar encara més l'entesa que els republicans van pactar amb Convergència en forma de full de ruta independentista. Ahir, però, Bosch hi insistia: “No estem parlant del 27-S, sinó de la ciutat de Barcelona.”
Relegat com a objecte de desig, el PSC de Jaume Collboni va ajornar fins ahir a la nit la decisió sobre la votació en el ple d'avui, però ni l'exhibició de la preferència pels de Bosch va frenar la bona predisposició dels socialistes cap al nou govern municipal. En el consell de la federació barcelonina celebrat al vespre, la proposta de Collboni de votar sí a la investidura de Colau va ser avalada amb 89 vots a favor, 17 en contra i 5 abstencions. En aquest cas, l'escenificació del flirt –una altra compareixença conjunta, ara entre Colau i Collboni– queda per aquest matí.
Quatre àrees de govern
El govern de Colau, que es formalitzarà avui, es dividirà en quatre grans àrees en mans de sengles tinents d'alcalde. Gerardo Pisarello assumirà la primera tinència d'alcaldia, que aplegarà els àmbits econòmics i de règim intern i que ha estat batejada com de Treballs, Economia i Planificació Estratègica; l'ecosocialista Laia Ortiz portarà la de Drets Socials, que inclourà els àmbits de salut, educació i també habitatge; la també edil d'ICV Janet Sanz assumirà la d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, i l'última de les quatre àrees, la de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, quedarà en mans de Jaume Asens. Colau també nomenarà avui els 10 regidors de districte. El cartipàs, però, encara s'ha de completar i, en tot cas, serà modificable en el moment que hi hagi algun soci de govern.
La possibilitat que Asens –que, com a membre de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats, s'havia mostrat molt crític amb la policia en el documental Ciutat morta i durant la crisi de Can Vies– assumís l'àrea de Seguretat, de la qual depèn la Guàrdia Urbana, havia creat alarma en el cos policial. Ahir, Colau va confirmar que la patata calenta policial dependrà directament d'Alcaldia i estarà en mans d'un delegat –un càrrec no electe amb funcions equivalents a les d'un regidor però sense vot–. L'elegit és l'expert en seguretat Amadeu Recasens, que ahir mateix va acceptar l'oferta de Colau. Recasens, doctor en dret penal, va ser director de l'escola de policia de Catalunya del 1996 al 2004, i després, ja amb el tripartit, va dirigir el Centre d'Estudis de Seguretat de la Generalitat.
Nous matisos al codi ètic
Colau també va admetre ahir que ni a Recasens ni al gerent municipal, l'expresident del grup municipal del PSC Jordi Martí, se'ls aplicarà el límit salarial de 2.200 euros nets mensuals que BComú va establir en el seu codi ètic per a regidors i alts càrrecs. Mentre la majoria del plenari no ho aprovi, la formació no pot aplicar la limitació salarial amb caràcter general, però sí que podria fer-ho als seus edils i fitxatges. I ho farà amb els primers, però no amb els segons. L'argument de Colau, ahir, va ser que cal establir una diferència “entre l'estructura tècnica i la política”, de manera que el límit només s'aplicarà “als electes i els assessors”. És a dir, que Colau cobrarà menys que el seu gerent municipal i el seu delegat de Seguretat. Els matisos, però, no apareixen en el codi ètic . Es podria al·legar que el text diu que compromet “totes les persones de la candidatura que ocupin càrrecs electes, de lliure designació i gerencials”, i que ni Martí ni Recasens formaven part de la candidatura, però, per aclarir el dubte, el mateix codi, en el seu primer paràgraf, precisa que l'hauran de complir “les persones que ocupin càrrecs electes i de lliure designació”, sense establir cap més acotació.
