Colau imposa tarannà ja d'entrada

A les 17.36 h d'ahir, i enmig d'una sonora ovació al Saló de Cent i a la plaça Sant Jaume coronada pels crits de “Sí se puede”, Ada Colau va ser proclamada alcaldessa de Barcelona. Tot i que l'acte va estar presidit per la litúrgia clàssica d'aquest tipus de proclamacions, s'hi van poder percebre nítidament alguns dels trets distintius bàsics del que vol ser l'acció política de la nova cap de l'executiu local. Va ser un corpus doctrinal que es va sintetitzar en el to de proximitat del seu discurs –tot i això llarg, molt llarg–, o les contínues apel·lacions a la necessitat de situar la ciutadania en l'eix troncal de la tasca del futur govern. Colau promet una idiosincràsia nova. I ahir, això, també es va visualitzar amb determinats gestos de la posada en escena. Com ara, que algunes entitats de la ciutat van ocupar les cadires de la estança més noble del consistori reservades a l'autoritat, mentre representants del teixit empresarial havien de seguir l'acte per una pantalla des d'una sala annexa.

El guió de la cerimònia ja estava escrit d'antuvi i, com a tal, Colau va ser ratificada per una majoria absoluta de 21 vots –els de BComú, ERC, PSC i 1 de la CUP–. En el seu parlament, l'alcaldessa va voler donar significat a aquest ampli suport –“no és una dada irrellevant, és un gest de confiança que recollim”–, però també va apel·lar a la necessitat de diàleg amb la resta de formacions “perquè hi ha hagut un vot pel canvi, però també pels matisos”. En una al·locució planera i poc protocol·lària, Colau va glossar alguns trets biogràfics –com l'avi pastor o una estada d'estudis a Milà–, va tenir paraules de record per la històrica activista veïnal de la Barceloneta Emilia Llorca, abans d'entrar en matèria. I ho va fer emfatitzant que vol ser una “alcaldessa de a peu de carrer, dialogant, però també ferma per exigir respecte per a la seva gent. No volem que hi hagi, mai més, ciutadans de primera i de segona”. Les formes, o el tarannà de govern, són un punt central del discurs polític de Colau. I, sobre això, va garantir que no es desviaran dels seus compromisos ara que tindran la tutela de l'Ajuntament. “Estem aquí per governar d'una nova manera, en què la gent sigui la protagonista. No ho farem d'esquena a la gent”, va proclamar.

No era ni el lloc ni el moment per anunciar primeres decisions, però sí que va esbossar grans propòsits de mandat de fort contingut polític. Es va comprometre amb el procés de transició nacional –“en volem ser un motor” va dir–, va avançar que Barcelona vol liderar un pol de ciutats que prenguin partit en contra de l'acord comercial que negocien Europa i els Estats Units –el controvertit TTIP– i va convidar la resta de grups a arribar a grans pactes de ciutat en qüestions com la lluita contra l'atur i la precarietat laboral, la generació d'activitat a partir de sectors com la rehabilitació o les energies renovables i la defensa de drets socials, entre els quals el de l'habitatge. Aquest últim prec va ser rebut amb aplaudiments per una concorreguda delegació de la PAH present al Saló de Cent.

Prèviament a Colau, van parlar els presidents de la resta de grups municipals, que van coincidir a oferir col·laboració al futur govern. En una jornada com la d'ahir, és el to que tocava. Al marge d'això l'alcalde sortint, Xavier Trias (CiU) va destacar que deixen “un Ajuntament amb unes finances sanejades”, i va avançar que seran especialment crítics amb les decisions “que suposin aturar projectes en marxa”. Per veu crítica, però, la de la CUP. “Si BComú planta cara als lobbies ens tindrà al costat però si hi ha continuisme en les polítiques, ens trobaren de cara” va advertir la seva candidata María José Lecha.