El poble incansable

Passen pocs minuts de les cinc de la tarda quan comença la sessió d'investidura al Saló de Cent, atapeït com sempre en aquest casos i on aquest cop conviuen les corbates i els uniformes habituals en aquests casos amb les samarretes. I amb nens, perquè hi ha nens, la majoria en mans de gent amb samarreta, fins i tot a la primera fila. Tot i que s'ha habilitat una zona per nens, al pati de l'Ajuntament, on al principi de l'acte, n'hi ha una desena. Quan els electes entren al saló, els presents, uniformats o en samarreta, guarden silenci, però el “sí se puede” que coreja la multitud convocada a la plaça sant Jaume envaeix la sala. Perquè si en campanya Colau omplia les places, ha decidit seguir fent-ho, i els 700 convidats no són res comparats amb les entre 3.000 i 4.000 persones que hi ha a Sant Jaume, convocades també a seguir la investidura per una pantalla gegant.

A la plaça, a diferència –abissal– del que passa en el nou consistori, la majoria és absoluta. Tot i que sempre hi ha algú que no és un incondicional. L'Amparo Fuertes no va votar Colau, però ha vingut per veure com arriba a l'alcaldia la primera dona, diu. Ara, veient com ha aguantat “les pressions d'ERC”, diu que potser sí la votaria. “És que no sóc independentista”, diu. I també que tampoc havia votat Trias fa quatre anys perquè agafés aquesta deriva de la mà de Mas. “Va venir a la botiga i em va demanar el vot, i li el vaig donar, però després res”. La botiga la va tancar a principis d'any, quan ho va fer també la Deulofeu, l'emblemàtica camiseria de la plaça Sant Jaume. A les seves portes, on ara s'anuncia la propera obertura d'una cafeteria franquiciada, membres de BComú reparteixen globus i guarden bossetes de confeti. Queden dues hores de discursos. María José Lecha s'endú la primera gran ovació quan diu que la CUP denunciarà “la corrupció, els ultratges i la ciutat morta”. El poble convocat, però, segueix amb un silenci entre respectuós i indiferent els de Collboni i Bosch, que només recullen aplaudiments tebis –i el líder d'ERC, alguna escridassada quan vindica la tasca de Trias i els mèrits de Mas. Mejías i Fernández Díaz s'enduen escridassades rutilants. Amb el segon, és impossible sentir res del que diu. També Trias, a qui mentre parla la gent diu adéu amb la mà. Alguns, a més, versionen un clàssic de Peret: “A Trias se la han colau, Barcelona es poderosa, y a Trias se la han colau”, canten.

Amb Pisarello, ja tot és ovació. I també amb el discurs de Colau, de vocació castrista, si més no per la durada. De l'acte han anat marxant alguns convidats. La primera, probablement, la monja Forcades, ja de civil, que ha estat l'última en arribar i ha entrat després dels regidors. A la plaça, però, no es mou ningú. Ni l'Ayelen, que, pintada de groc, es passarà les quatre hores de l'acte sense baixar-se de les xanques on ha pujat per reivindicar els drets de les estàtues de les Rambles. El poble convocat té premi quan baixen els regidors per creuar la plaça i anar al Palau de la Generalitat, amb la Guàrdia Urbana obrint pas i sota una pluja de confeti i més dosis de “sí se puede”, el cant favorit de la tarda. Després de la visita institucional, Colau encara es marcarà un nou speech, ara a peu de carrer, que el de masses és un bany addictiu. “Us necessitarem, la nostra força serà la gent, no ens deixeu sols”, insisteix. De fet, l'últim que fa la nova alcaldessa abans de cloure la maratoniana funció és convocar els avui convocats a participar en una protesta laboral. La seva parella, l'Adrià Alemany, segueix el discurs on ha estat tota la campanya, 10 metres darrera d'ella. El fill dels dos, que a diferència del poble de la plaça, ja no podia més, se li ha dormit en els braços.