“Sóc una persona que treballa per als objectius reals”

Sí. Ho hem posat tot en marxa. La maquinària ja està engegada i a punt, i fins i tot el nostre equip ja ha començat a aplicar el nostre programa i la nostra filosofia.

No. Tothom em deia: “no saps pas on et fiques!”. Però el cert és que he estat conscient des del primer moment del que em reclamava la faceta pública: exigència d'horaris, responsabilitat del càrrec... Mentalment, fa temps que me n'anava fent càrrec i ha estat una adaptació ràpida.

M'aixeco al matí, com tothom (riu). Esmorzo molt poc i vaig caminant fins a l'Ajuntament, on tinc la primera reunió amb el coordinador general o amb els tècnics de la casa per planificar el dia. Atenc els actes d'agenda i aquestes dues primeres setmanes he mantingut l'hàbit de fer petites sortides per la ciutat, perquè sóc persona de molt de carrer. La feina al despatx s'allarga fins a quarts de deu de la nit, i després, cal complir els actes de ciutat posteriors, de 8 del matí a mitjanit, en alguns casos.

Sí, sí. Ho tinc molt clar. Fins ara tenia els telèfons en silenci i ara no, perquè sóc conscient que he d'estar sempre disponible.

La veritat és que no. Joan Mora em va explicar el mateix que va explicar en la roda de premsa sobre el traspàs del govern, i potser va insistir en alguna cosa més. Sí que em va reconèixer que l'alcalde Joan Antoni Baron li va advertir que en un afer determinat no se'n sortiria i em va admetre que va encetar de ple.

Uns quants. Alguns que ja s'estaven desenvolupant com les obres al carrer Sant Benet i a la plaça de les Tereses, i la gestió de les llicències dels locals socials de cànnabis. També han estat uns dies per començar a marcar agendes i la primera de les anotacions ha estat per iniciar accions que facilitin l'arribada d'El Corte Inglés a la ciutat. La trobada amb els agents socials locals, la posada en marxa de menjadors socials ara a l'estiu i el seguiment dels afectats de l'incendi de la carretera de Mata també són prioritats que estem atenent.

Hi estem treballant. No m'agrada penjar-me medalles que no em toquen perquè era un tema que ja s'estava treballant des de Benestar Social, i ara el que estem mirant és que es cobreixi tota la demanda.

La història així ho demostra, però nosaltres hem fet una aposta molt forta i confio poder arribar a una solució. Els contactes previs a les eleccions amb els responsables d'El Corte Inglés em van garantir que l'interès per la ciutat es mantenia i des de l'Ajuntament ja he anunciat que vull reunir-me amb els pagesos per intentar trobar una solució al contenciós que tenen interposat i que condiciona l'arribada dels grans magatzems. Però tinc un compromís total amb la transparència, i si al final les circumstàncies impedeixen que el centre comercial arribi a Mataró vull poder explicar per què i assenyalar qui n'ha estat el responsable.

Sempre he tingut claríssim que El Corte Inglés era necessari per a Mataró. I ho és per raons ben diverses. Des de l'estètica de tenir un solar sense edificar enmig de Mataró a la més important que suposaria la generació d'ocupació. L'activitat que generaria al seu voltant seria cabdal per la ciutat, i si som capaços de reurbanitzar tota la zona beneficiarà la resta de comerços.

Si un mira les dades econòmiques de Mataró s'adona que el sector que més va créixer va ser el de serveis, i és normal que els grans magatzems siguin prioritaris. Ells i l'ampliació del Mataró Parc, que també està sobre la taula i s'ha de pensar molt bé. Això enllaça amb el fet de potenciar turísticament la ciutat, valorar els atractius de Mataró com la platja, el passeig o el patrimoni cultural. I per acabar, tenim un Tecnocampus que va ser dissenyat com a motor de coneixement i que ha d'acabar sent un valor afegit per a les empreses, tant per a les locals com per a les comarcals. Amb aquests tres pilars, i sense oblidar els polígons industrials, és un moment clau per recuperar activitats econòmiques. Mataró pot donar oportunitats a gent molt diversa, estigui més o menys formada. Dins l'Acord de Progrés de Mataró vam signar el compromís amb el soci de govern d'impulsar la formació i els plans d'ocupació entre els diferents col·lectius.

No volem un Mataró com Calella. Mataró no és un Ferrari del turisme i no passarà de ser un municipi sense visitants a una població amb molts visitants en poc temps. Però, seguint amb la comparació, això no treu que siguem un cotxe fiable, confortable i que puguem fer un bon paper en el món del turisme. Hi ha prous indicadors que ens diuen que anem pel bon camí. Sense anar més lluny, el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ens acaba de renovar la Q de qualitat a les platges del Callao i el Varador. Només fa falta una empenta per anar millor.

PSC i CiU tenim un acord transparent i públic per governar la ciutat de Mataró. Sóc una persona que sempre mira endavant i que treballa per als objectius reals. Perquè, en definitiva, serà això el que la gent valorarà el 2019. Tinc dues opcions: o treballo pels objectius reals o em dedico a pensar si s'hagués pogut tancar un altre pacte. Cal que entri en baralles o posar-me a treballar?

És difícil perquè no puc explicar-ho un a un. Amb la gent amb qui he pogut compartir una taula i raonar-los el pacte no ho ha estat tant. Amb en Quim Fernández parlem molt sovint. Hi ha confiança i no hi havia una idea preconcebuda sobre com s'adaptaria CiU al nou govern. La realitat és que jo tenia un objectiu que era guanyar l'alcaldia amb un programa concret i ho he aconseguit i ara tinc un company de viatge que es diu CiU.

Per mi, ser 11 i no 14 és una oportunitat perquè t'obliga a tenir molt present que cal diàleg amb l'oposició.

Jo hi confio. I faré el que depengui de mi. Vaig dir que allargaria la mà a tothom, i hi estic parlant. Jo ho compleixo, i ho faig amb paper i llapis. Espero que la resta també compleixi.

El lema amb què hem signat l'acord és Nosaltres Mataró i ens hi cenyirem. Davant la tempesta política que es preveu el 27-S amb un Parlament que, segons les enquestes, no suma prou cap de les opcions i en què la possibilitat que pactin forces com el PSC i CiU, igual que hem fet aquí, és molt improbable, només ens queda seguir el rumb marcat. Agafar fort el timó i seguir aquest rumb que es diu Acord pel Progrés de Mataró. Jo em barallaré, si cal, per mantenir-lo, perquè si deixem que la tempesta ens arrossegui no ho pagaré jo, sinó els ciutadans que esperen que posem en marxa Mataró.

A les recollides en el document del pacte. No cal recordar que el PSC és un partit d'esquerres amb una aposta clara i ferma per les polítiques socials, com són la salut, l'educació i la feina i, alhora, és un partit no independentista i no canviarà ni a nivell local ni nacional.

Quan es parla del deute s'han de tenir clars els terminis de pagament, i en aquest sentit, s'ha fet una reestructuració del deute de cara als propers anys. També prioritzarem els recursos d'una manera diferent. Però anirem a trucar portes a la Diputació, a la Generalitat, a Madrid...

Aquí s'ha d'anar a buscar allò que Mataró es mereix i necessita, i tinc moltes esperances que els socialistes tornin a governar Espanya per poder concretar una entrevista amb en Pedro Sánchez i transmetre-li les peticions de la ciutat que li vaig fer quan va venir a Mataró a presentar la meva candidatura.

La convocatòria pels Fons Feder està a punt de sortir i nosaltres, com a ciutat, volem ser-hi. Entre tots hem de ser capaços de fer una proposta amb possibilitats. El que fa la Comissió Europea és buscar iniciatives en què hi hagi molts col·laboradors treballant-hi, i això requereix molt d'esforç per determinar quins partners tindrà l'Ajuntament de Mataró, un treball feixuc de planificació en què la ciutat també exercirà de capital de comarca.

Dedicaré molts esforços durant aquests quatre anys per canviar aquest relat, aquesta manera d'entendre la ciutat. És cert que molta gent utilitza les grans avingudes fetes en època socialista per desplaçar-se fins al centre, on hi ha més oferta comercial. Això és un fet objectiu. Jo em refereixo a canviar el discurs sobre el Mataró de diferents velocitats. Quan parlem que ‘Tot Mataró sigui Mataró' és per dir que les oportunitats, els accessos als serveis i els indicatius socials han de ser al més homogenis possibles a la ciutat. Que tothom tingui les mateixes oportunitats. No pot ser que Rocafonda tingui una taxa d'atur que superi el 40%!

Un de molt proper: l'exalcalde Manuel Mas, que va dissenyar la ciutat i que va pensar en un Parc Central, en una Via Europa... I l'exregidor Remigi Herrero, també.

Paciència i pedagogia.

No vull fer judicis de valor previs. Un professor amb paciència i pedagogia, que sóc jo, els convidarà a participar, i és això el que depèn de mi. I el que faré.