El llarg estiu de les generals

Sense treva ni descans. Mariano Rajoy ha decidit que enguany no hi ha vacances per a unes cambres espanyoles que acostumaven a tancar la parada a finals de juny i no s'hi tornaven a posar fins a mig setembre. El juliol ha estat un mes inacabable per a ses senyories, que han hagut d'acudir a gairebé tantes sessions plenàries com un mes d'activitat parlamentària normal. El PP ha decidit posar la directa i aprovar totes aquelles lleis que durant mesos rondaven pel Congrés amb moltes possibilitats de quedar amagades al fons del calaix. Iniciatives ideològiques com ara la reforma de l'avortament, la presó permanent revisable i la llei mordassa han vist la llum amb prou antelació perquè fins que arribi el moment de votar s'hagin estovat els més conservadors, mentre els ministeris treuen fum per tenir enllestits els pressupostos a primers d'agost. L'habitual passejada de Cristóbal Montoro amb el llapis electrònic s'avança gairebé dos mesos, amb un únic objectiu: que els comptes estatals pel 2016 iniciïn el tràmit parlamentari en ple mes d'agost mentre els ciutadans es barallen per conquerir un pam de sorra a la platja per poder estendre la tovallola. Quan els seus electors tornin del descans, serà el moment de llançar-se a la caça del votant, exhibint uns números que els faran servir de programa.

Rajoy convertirà la precampanya per a les eleccions generals en la més llarga i ensopida de les que es recorden, mentre que obligarà els seus rivals a vigilar-se entre si per d'aquí a final d'any no caure en les contradiccions com les que, per exemple, ha deixat la crisi grega, o per evitar que el dia a dia de la gestió dels governs d'esquerres sorgits del 24-M no se'l giri en contra, que és l'únic que espera el PP per obtenir una majoria relativa que li permeti formar govern. Perquè mentre Ciutadans creix en les enquestes –i el PP confia que sigui exactament la xifra d'escons que necessita per fer tàndem– l'esquerra apareix cada cop més fraccionada i a hores d'ara es baralla per un grapat de vots. Així, mentre Podem es fa el dur i segueix menystenint Alberto Garzón (d'IU), intel·lectuals i artistes que havien fet “el gest de la cella” per promocionar Rodríguez Zapatero, ara ja ni es recorden del PSOE i planten cara a Pablo Iglesias perquè abaixi el fums si vol arribar a La Moncloa. Entremig, Pedro Sánchez va fent la viu-viu confiant que una carambola –que Rajoy no sumi amb ningú i ell sí– el converteixi en el futur president espanyol.