El PP sacrifica Camacho per remuntar
La presidenta del PP deixa pas a García Albiol, el polèmic exalcalde de Badalona, com a cap de llista per les eleccions del 27-S
El candidat avisa que no ha perdut mai, mentre que la direcció a Catalunya es mantindrà fins al 2016
un dels valors
a l'alça, serà la segona de la llista
Cop de timó al PP per les males perspectives electorals a Catalunya. Alícia Sánchez-Camacho compareixia ahir en un comitè de direcció del partit d'urgència per anunciar que no repetirà com a candidata a la Generalitat i que la substituirà el polèmic exalcalde de Badalona Xavier García Albiol. En la decisió han pesat dos motius clars. D'una banda, la necessitat de relleu d'una Camacho esgotada políticament i que ja havia expressat a la direcció de Madrid el seu desig de marxar. De l'altra, les nefastes expectatives electorals a Catalunya.
Que Camacho era una figura vinguda a menys i que calia un revulsiu electoral no havia passat inadvertit a la direcció de Mariano Rajoy. Sobretot els dos últims anys. Enrere quedava el paper emergent de Camacho, que des que va arribar a la direcció del PP català, el 2008, havia aconseguit anar augmentant electoralment els rèdits del seu partit. El 2006 la formació tenia 14 diputats al Parlament i se'n va deixant-ne 19. En el primer govern d'Artur Mas va actuar de crossa –i va arribar a aprovar-li els pressupostos– però l'esclat del procés independentista els va anar allunyant, fins a convertir-los en antagònics. A partir d'aquí, la figura de Sánchez-Camacho es va radicalitzar en la defensa del discurs de la por i l'unionisme; a la qual cosa es va sumar un element extern que li va anar totalment a la contra: el cas de les escoltes al restaurant La Camarga, on va dinar amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez. Un escàndol que va fer que el Parlament reprovés la seva actuació quan es va negar a comparèixer a la comissió d'Afers Institucionals per donar explicacions.
Ahir, Alícia Sánchez-Camacho afirmava que era necessari fer aquest canvi per continuar el cicle d'èxit del PP amb ella al capdavant. I ho feia negant que estigués desgastada. Segons ella, marxa “estant en plena forma, sense estar cansada i mantenint el compromís amb el partit i amb el millor projecte per a Catalunya”. Per què, doncs, el canvi? La resposta la donava ella mateixa: responsabilitat i generositat a favor d'una llista renovada que faci arribar a la societat catalana la millor candidatura per recuperar la il·lusió, tot i que moments abans assegurava que no s'havia perdut. “Els projectes continuistes no han de durar sempre, perquè un projecte com el del PP ha d'estar per sobre d'interessos personals”, va remarcar també Sánchez-Camacho. A més, va insistir que no es tracta d'una imposició del carrer Génova i que havia comunicat la seva idea de marxar als de Rajoy fa temps.“La nova candidatura surt de Catalunya i s'ha consensuat a Catalunya, amb la suma de voluntat, perseverança i renovació”. Tot i això, Camacho plega relativament. Mantindrà la presidència del PP català almenys fins al congrés que s'ha de celebrar l'any vinent, i algunes fonts del partit insinuaven ahir la possibilitat que l'encara diputada al Parlament faci les maletes cap a Madrid a partir del novembre, i sigui cap de llista a les generals en lloc del ministre Jorge Fernández Díaz.
La polèmica com a relleu
El lloc de presidenciable l'ocuparà García Albiol, el polèmic exalcalde de Badalona, que va arribar a ser jutjat i posteriorment absolt del delicte de provocació a la discriminació per uns fulls volants xenòfobs que relacionaven immigració i delinqüència. O que en l'última campanya a les municipals es va presentar amb el lema Netejant Badalona. En les primeres declaracions d'Albiol després de la proclamació, aquest prometia ser “la sorpresa” del 27-S i es dirigia als que se senten “catalans i espanyols, amb independència de si són federalistes, autonomistes o el que siguin”. I també aprofitava per carregar contra aquells que més possibilitats tenen d'esgarrapar el terreny electoral del PP, Ciutadans: “Jo podria haver fet com Albert Rivera. En el moment més complicat de la història política de Catalunya, agafar i marxar a Madrid, perquè em donin copets a l'esquena i em diguin que guapo que sóc.” Albiol demostrava ser home de partit i esgrimia els arguments repetits per la formació, en el sentit que aquestes són unes eleccions autonòmiques com qualsevol altra i que de plebiscitàries no en tenen res. Però això no vol dir que no siguin importants. De fet, va admetre que són les que ho seran més en la història de Catalunya. I per mostrar la seva confiança en el resultat feia valer la seva experiència: “Tots els reptes electorals que m'he marcat m'han portat a millorar resultats respecte a les eleccions anteriors. Sempre. Mai he perdut.” Ahir, després del ple municipal de Badalona, el popular va anunciar que la proclamació no el farà renunciar a intentar recuperar l'alcaldia, el 2019.
Darrere d'Albiol, el PP situa un dels valors a l'alça del partit. Serà Andrea Levy, recentment nomenada gestora del programa electoral per a les eleccions generals. Finalment, també es va donar a conèixer que Enric Millo serà el número tres. Millo, ideòleg del PP català, és la mà dreta de Camacho i l'actual portaveu parlamentari. Avui el president espanyol, Mariano Rajoy, serà a Castelldefels per presentar l'equip. Tot plegat, coincideix amb una reestructuració interna de la direcció catalana, en la qual Millo assumeix la vicesecretaria d'acció política i comunicació, mentre que Juan Milián serà el nou vicesecretari d'estudis i programes.
Molts elogis al candidat, a Madrid
Diversos dirigents estatals del PP mostraven ahir la seva satisfacció per l'elecció de García Albiol. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, qualificava de magnífica elecció la tria i destacava el “discurs clar” del candidat, a qui considera “una persona molt enèrgica”. També va tenir paraules d'agraïment per la tasca d'Alícia Sánchez-Camacho, que ha aconseguit “alguns dels millors resultats del PP a Catalunya”.
El vicesecretari general de sectorials del PP, Javier Maroto, en destacava la “valentia del discurs”, que ha aconseguit combinar un to “assossegat i modern” que connecta amb allò que pensa la gent al carrer. I el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, feia el mateix, però a més hi afegia que “l'estereotip de radical” que s'atribueix a Albiol té poc a veure amb la realitat. Segons ell, l'exalcalde de Badalona va ser apartat del càrrec per una “coalició de perdedors”.
Pel que fa als partits catalans, els comentaris es van limitar a expressar el seu respecte per la tria que poden fer totes les formacions.
