“La primera estructura d'estat és el municipi”

Nosaltres sempre hem dit que vam estar quatre anys centrats en el tema econòmic. L'objectiu prioritari era redimensionar-nos com a ajuntament i intentar aconseguir els reptes econòmics de gestió amb una situació que fos viable.

Teníem 13,5 milions d'euros de deute de banc, però n'hi havia un de molt pitjor: més de 7 milions d'euros a proveïdors pendents de pagar. En total, 21 milions de deute.

Pagant els proveïdors, en primer terme: era una qüestió de recuperar la confiança. Mollerussa ja no podia ser més aquella ciutat que sortia als diaris perquè no pagava la llum. Havia de complir amb les seves obligacions independentment del seu percentatge d'endeutament. Vam haver de redimensionar la despesa corrent, la de personal, la dels serveis... Per la qual cosa, quan arriba el crèdit de l'Estat per pagar proveïdors –que era una gran trampa, perquè els ajuntaments estaven tan endeutats que demanaven més del que després podien tornar–, a l'Ajuntament de Mollerussa i la Fira de Mollerussa els cal un crèdit de 4,2 milions, quantitat a la qual podíem fer front. Finalment, tot i que l'objectiu era pagar proveïdors més que reduir deute, hem aconseguit reduir el deute bancari, que és l'indicador que ens permet assolir reptes de cara al futur. Això vol dir que ara complim.

Complim la llei d'estabilitat pressupostària, paguem els proveïdors a menys de trenta dies i estem sota els límits d'endeutament del 110%: ens trobaríem en un 102%. Això vol dir que podem tancar el pla de sanejament de la Generalitat i ara ja sí que estem en situació de fer el que vam dir en l'última campanya electoral: Mollerussa està en disposició de fer el salt de qualitat que necessita.

Hem demostrat que sabem gestionar en temps de crisi. I ara hem de continuar tocant de peus a terra, racionalitzant la despesa i sent ambiciosos en els plantejaments de futur. Els pròxims quatre anys, així ho crec, Mollerussa podrà demostrar que pot ser molt competitiva.

Tenim un acord amb la Generalitat, que ens ha atorgat la màxima valoració per dinàmiques comercials. Mollerussa disposa d'una associació de comerciants potent. Fa dos anys vam aconseguir un premi a la iniciativa comercial, amb la posada en marxa del molleuro, que posa de manifest la bona feina feta a Mollerussa per potenciar el comerç de proximitat i alhora afavorir el creixement econòmic de la ciutat. Recentment, la Generalitat ens ha renovat la confiança.

Sense cap mena de dubte. El nostre comerç crea promoció econòmica i teixit urbà, gairebé sense locals buits. Petits comerços, serveis i indústries que, havent superat la pitjor etapa de la crisi, ara que sembla que els indicadors macroeconòmics comencen a ser més positius, s'han de convertir en la punta de llança de la consolidació de la nostra ciutat.

Nosaltres som la comarca del Pla d'Urgell, que sempre ha tingut voluntat de ser. Efectivament, és compacta, per la qual cosa és positiu que tingui una capital forta que faci de locomotora, però alhora necessita els pobles del voltant perquè alimentin i donin cobertura a aquesta falta de terme municipal que té Mollerussa, que no es pot estendre precisament per aquest motiu. Per tant, és una estratègia conjunta de territori. Persones de Miralcamp o de Palau van a viure a Anglesola o vénen a Mollerussa. En definitiva, el saldo és positiu en l'àmbit comarcal. Com a capital, Mollerussa presta serveis a tota la comarca, de més de 40.000 habitants. Mollerussa en té més de 15.000. Més de 5.000 estudiants vénen als centres educatius de Mollerussa, per exemple.

L'exercim com a capital que som. Els nostres serveis potser són més cars, però podem oferir serveis que no té el poble del costat. Aquest és el valor afegit que ens diferencia.

Ho és qualsevol ciutat que vulgui competir amb nosaltres. Geogràficament, estem molt ben situats: a 20 minuts de Lleida, una hora de Barcelona, 45 minuts de Tarragona, una hora i mitja de les pistes d'esquí, una hora de Saragossa, tres hores de Madrid amb l'AVE... Podem ser ambiciosos a l'hora de projectar-nos com a ciutat. Més que cap a Lleida, la nostra visió és perifèrica, de 360 graus.

Sí. Els plantejaments en l'àmbit firal, però també en el sector agrari o alimentari, estan fets amb una dimensió global l i competitiva, no només local. Això és el que fa que una de les comarques més compactes i petites esdevingui una de les més riques de Catalunya. La nostra fortalesa és que l'activitat no es concentra només a la capital com en altres comarques: Mollerussa sense la comarca no seria el que és, però la comarca sense Mollerussa tampoc.

Mollerussa –malgrat que la Big Ben està situada a Golmés– es va beneficiar del flux de gent que venia a gaudir de l'oferta d'oci i lleure, durant generacions. La llàstima és que fem memòria i valorem aquestes icones quan tanquen. Però ho fa després de temps de declivi, en què ningú ha estat capaç de revitalitzar-la. Quedarà sempre en la memòria col·lectiva: jo em vaig casar a la Big Ben. Per tant, vivim el tancament amb nostàlgia i una certa ràbia, però com a institució no hi hem pogut fer res. Actualment, l'Estat espanyol no ens permet fer accions per intentar rescatar o invertir en coses que no són estrictament competència de l'Ajuntament, les no obligatòries. I quan parlo d'això, em refereixo a les piscines cobertes, les escoles bressol, les escoles de música... Estem absolutament marcats.

Amb total normalitat. Nosaltres, en l'àmbit municipal ens vam presentar a les eleccions dins la llista de CiU. I els electors ens van fer confiança donant-nos la majoria absoluta. Per tant, nosaltres no farem cap actuació partidista que pugui perjudicar aquesta confiança. En l'àmbit municipal, l'assumpció del rol és claríssima: la gestió de l'alcalde i del seu equip de govern són la prioritat, per la qual cosa la sigla desapareix.

Pel que fa a la convivència personal, som gent adulta i no ha canviat res. En l'aspecte polític, sí, evidentment. Hem fet el millor que podíem fer: la gent de Convergència tenim la convicció que hem de construir un nou estat independent per a Catalunya i ho hem volgut fer sumant. Si Unió no ha volgut seguir aquest plantejament i ha decidit lliurement anar per un altre camí, és respectable. Vull afegir, també, que Catalunya no hauria arribat fins on és ara sense la feina conjunta –amb clarobscurs, com a tot arreu– que ha fet la federació i, per tant, la gent d'Unió.

És evident. Jo, com a diputat, dedico els meus esforços, cada dia, a assolir els objectius que ens hem fixat des de Convergència Democràtica de Catalunya. A partir del trencament, el camí que Unió emprengui com a grup polític m'és igual.

Crec que és la millor llista possible, perquè l'hem aconseguit pactant amb tothom. Al final s'ha fet el que des del 25 de novembre calia fer: un front del sí, perquè no hi hagués cap dubte del caràcter plebiscitari del 27-S. La clau és no mirar qui votem, sinó què votem. Han de ser persones preparades, amb l'objectiu clar de la independència, i generoses per arribar al consens. La foto dels integrants és una picada d'ullet al món.

Finalment, tendeixo al pragmatisme. I, a més del sentiment independentista, que el tinc, he descobert que en un estat català faria millor la meva feina i podria exercir de manera òptima la política de proximitat, fixant normatives per als serveis socials i legislant en allò en què el món municipal ha de ser competent. No oblidem que la primera estructura d'estat és el municipi. Jo vaig molt a Madrid i aquesta gent va a sac: no ens perdonaran mai la gosadia d'intentar marxar d'Espanya. Per tant, aprofitem l'oportunitat, perquè no en tindrem cap altra.

Organització. En primer terme, sóc alcalde de Mollerussa i hi dedico tot el temps que puc. Si per a Mollerussa no fos bo que el seu alcalde fos diputat, no ho seria. Per fer bé la meva tasca, és molt important ser en els llocs on es legisla. Que l'alcalde de Mollerussa sigui a Madrid vol dir que estem situant la ciutat en el món de les decisions. Aquests anys s'ha discutit la LRSAL i nosaltres hi érem defensant els interessos del món municipal. Això sempre és bo.