Política

ROSA MARIA PERELLÓ

ALCALDESSA DE TÀRREGA

“L'acord amb el PSC ha costat, i és estable”

acords · “Pel que he vist en els primers plens, a l'oposició detecto una desconfiança total” ABASTAMENT · “Ens afegim a l'aigua del Segarra-Garrigues, però s'haurà d'entendre que no tots paguem igual”

ESTABILITAT
Rosa Maria Perelló (CiU) afronta el segon mandat com a alcaldessa de Tàrrega havent guanyat regidors i vots en un consistori en què la majoria dels regidors, i alguns dels grups, s'hi estrenen. Perelló, també vicepresidenta primera de la Diputació de Lleida, és una política pragmàtica i amb tendència a buscar l'acord des d'unes conviccions fermes. Segurament per això, i amb la CUP com a primera força de l'oposició, ha prioritzat l'estabilitat del govern travant un pacte amb el PSC, que és, d'altra banda, el soci de CiU a tota la demarcació.
Volem una solució
per al desviament
de la C-14. Mirarem
de replantejar el projecte per fer-lo més assequible
L'ampliació del servei d'urgències del centre d'atenció primària s'ha de poder fer
en aquest mandat
tant sí com no

El mapa polític de l'Ajuntament de Tàrrega sorgit de les darreres eleccions és força diferent respecte al mandat anterior. La contenció en la despesa tornarà a marcar el mandat.

Com valora els resultats electorals per a la governabilitat de l'Ajuntament de Tàrrega?
Per a Convergència, van anar molt bé. No ha estat suficient per governar sols amb el nostre programa, però augmentar dos regidors i vots és un gran resultat en un context difícil, atès el gran ventall de partits que s'hi presentaven. Estem satisfets, perquè creiem que la ciutadania ha entès la gestió que vam fer en el mandat anterior. Hem fet el que hem pogut i més. No sols hem endreçat, sinó que hem fet moltes coses, dins del marge pressupostari que tenim.
La prioritat del mandat anterior va ser retallar dèficit i reorganitzar. Aquest segon s'entreveu diferent?
Ens vam proposar no gastar el que no teníem, i hi havia ben poc. Vam buscar i aconseguir força ajuts externs. I, en aquest sentit, vull destacar el paper de la Diputació de Lleida a tots els municipis. I coses petites d'estructura interna amb diversos eixos.
Ara ha reforçat la junta de portaveus i l'ha fet més estable. Per què?
La configuració del ple és completament diferent. De disset regidors, tretze són nous. També hi ha grups nous. Crèiem que la junta de portaveus havia de prendre més importància, per poder debatre més temes que els que van als plens i, així, poder aportar coses entre tots. Es convocaran mensualment, sense ordre del dia, i el govern proposarà temes. Crec que ens ajudarà a tots plegats a conèixer-nos, a participar i a escoltar.
L'oposició també podrà fer propostes a la junta?
Ho proposa el govern. Es tracta que la resta de grups en siguin coneixedors abans que un tema avanci i arribi al ple. La voldria ben operativa, entenent que són iguals que les de govern: el que s'hi debat, queda allà, internament, mentre no s'arribi a un acord. Això és bàsic.
Preveu acords amb l'oposició? I amb quins grups prioritàriament, tenint en compte la coalició amb ERC a escala nacional?
En assumptes municipals, pel que he pogut veure en els primers plens, detecto una desconfiança total. Potser és una qüestió de desconeixement i, a mesura que avanci el mandat, desapareix. En aquest moment, però, ho veig difícil, perquè es tradueix en un no. Estem oberts al diàleg.
Atès l'acord nacional, es planteja canviar de soci i incorporar ERC al govern municipal?
No. L'acord amb el PSC ha costat molt, però la nostra voluntat és que sigui estable. El que passarà no ho sabem, però ara no ens ho plantegem. Tenim clares les línies de l'acord. És obvi, que en la qüestió nacional, ens situem a anys llum. Som antagònics, però ho entenem i el govern en qüestions municipals anirà a l'una. En la resta d'aspectes, tothom té llibertat per defensar les seves idees.
Més enllà de les dues regidories que té el PSC, en què consisteix aquest acord?
Ens hem posat d'acord que la política social ha de prevaler, així com la promoció econòmica i el manteniment de les finances. També volem continuar endreçant, perquè les possibilitats de pressupost continuen sent molt ajustades.
Era imprescindible un soci de govern?
Legalment, la minoria et permet aprovar pressupostos per junta de govern, però jo no veia que fos el més desitjable. Per mi, era imprescindible un govern estable, perquè la gestió en aquests temps és molt dura. Fins a la presa de possessió, teníem les portes obertes per veure què oferia la resta. I era que si no els agradava, un pacte d'esquerres, donava. I això no et garanteix poder governar.
En el mandat anterior, es va fer, entre altres coses, una reordenació de l'àrea de Cultura, amb molt pes. N'hi haurà més?
Sí. Cultura és una mica l'exemple que hauran de seguir les diverses àrees, amb les seves particularitats. L'àrea d'Atenció a les Persones, en la qual hi ha tres regidors amb un sol fil conductor. L'altra àrea que prendrà gran importància és la de Serveis, en la qual dotarem el manteniment de totes les infraestructures municipals. Ens cal una mica de canvi, perquè el manteniment s'ha de fer des de Serveis i Urbanisme, i els dos regidors s'hauran de posar d'acord. Tot això ens permetrà gestionar millor i saber exactament on som en cada moment.
S'està fent una segona fase d'obres a Cal Trepat. En què consisteix?
El viver d'empreses de Cal Trepat era un projecte del mandat d'abans del 2011, i ja tenia fons Feder atorgats. Teníem molta necessitat que el viver comencés a funcionar. Amb pocs diners, s'hi han reubicat algunes subvencions per poder iniciar el viver d'empreses i l'ampliació de la zona comercial. El projecte de la nau 19 quedava ajornat, perquè el mig milió que atorga el Feder l'has de tenir pagat: el del museu del 2012, encara ens l'han d'abonar. Ara s'acaba el 2015 i no volem perdre aquests diners. A més, estem convençuts que hi ha necessitat, perquè els espais actuals ja els tenim plens. En total, seran 12 espais per a empreses.
L'antiga Indox no se n'ha sortit, però encara caldrà veure si aconsegueix que la comprin sense els treballadors.
La llei concursal és molt dura i es veia difícil que un nou soci es fes càrrec de tots els salaris i quotes de la Seguretat Social pendents, que, segons la meva informació, pujaven a 6 milions d'euros. Des del comitè d'empresa asseguren que és més fàcil tancar i tornar a obrir; tot i que els treballadors són conscients que anant a l'atur perdent l'antiguitat, valoren més la possibilitat de tenir una feina. Per tant, si es fa un reset sembla que té més possibilitats.
Hi ha esperança encara per a la plantilla, doncs?
Per a tots no, i aquest és el drama, però crec que per a una part de la plantilla sí. Ens agafem a això com a taula de salvació.
Quines seran les prioritats dels pròxims pressupostos?
Tenim diversos projectes que tot just estan en cartera i no es faran aquest 2015. No hem fet la llista de prioritats, sinó que només les hem enumerat. Ara tot just comencem a elaborar-lo. Estem en un moment difícil pressupostàriament, amb poc marge de despesa. Hi ha algunes coses en què tots estem d'acord: pel que fa a inversions, poder cobrir el mercat, fer la carretera de Tàrrega al Talladell, el carrer la Pau... La inversió vorejarà els 700.000 euros. Amb l'aplicació de la regla de la despesa, no pots augmentar més de l'1,02 de l'any anterior.
Darrerament, hi ha hagut diversos atropellaments al centre de la ciutat. L'històric projecte de desviament de la C-14 es podrà aconseguir aquest mandat?
Els darrers atropellaments no són per la falta del desviament, perquè eren veïns de Tàrrega, a causa d'enlluernaments. El projecte de la C-14 està com estava, perquè puja a 42 milions d'euros. Penso que la C-14 s'hauria de replantejar i proposar un desviament possible. I això es pot fer. Suposo que de menys recorregut. Ja veurem què es pot fer, perquè és clar que volem el desviament dels camions fora del centre de la ciutat.
Ja s'hi han posat a treballar, en aquest replantejament?
No, però hi estem instats. Volem buscar-hi una solució més assequible, perquè si esperem que es faci com s'ha previst fins ara per tenir-lo, no hi ha possibilitats pressupostàries per part de la Generalitat. El pressupost per a desviaments de carreteres del govern és d'uns 8 milions... Ens hi podem estar 30 anys, i no volem.
Aviat tindran l'aigua del canal Segarra-Garrigues.
El nou projecte per portar aigua de boca del Segarra-Garrigues sense Tàrrega no tindria sentit, perquè en som els principals consumidors. Però volem remarcar que volem saber el cost de l'aigua. Aquí som els habitants que som, i el projecte s'enllaça també amb la Conca de Barberà, on s'ha de portar l'aigua a una cota més alta i, per tant, més cara. Ho explicaré de la manera següent: volem anar a dinar tots junts, però que cadascú es pagui el seu plat.
Això potser serà complicat.
Serà complicat de fer-ho entendre, però s'haurà d'entendre. Perquè, entre altres coses, la responsabilitat de l'aigua en alta és de l'ACA, no dels ajuntaments. El compromís del conseller és que el projecte es farà, que es buscarà finançament i que establirem un preu mínim de l'aigua. Tàrrega vol participar en la gestió, perquè l'haurem de fer repercutir i per a Tàrrega té molt poc cost. No podem pagar tots igual. Les necessitats de cada territori són diferents. Volem tenir garantida l'aigua de boca, i el projecte ho permetrà. Ens hi afegim, però amb la condició de saber-ne el preu.
L'aigua s'apujarà per al ciutadà amb aquest canvi?
S'apujarà el que és raonable. La del Segarra-Garrigues ja arribarà potabilitzada i n'hauríem de mirar tots els costos. Ben segur que estem disposats a pagar una mica més, però no a duplicar-ne el preu. Aquesta situació se la trobaran tots els municipis, però per a qui avui no té aigua la hi subministren amb camions cisterna; el preu li importa poc. El que li importa és l'aigua.
Quines assignatures han quedat pendents del mandat anterior?
Moltes. Amb el centre d'atenció primària ens passa una mica com amb la C-14: esperàvem un gran equipament i ara no tenim res. Un dels serveis que fan falta són unes urgències amb quatre o cinc cabines on et puguin fer les primeres atencions. Descongestionaríem les urgències a Lleida per a coses més simples: ara, si et fas un tall a la nit, hi has d'anar. És possible readaptar-lo, i cal fer-hi una ampliació en superfície. S'ha de fer en aquest mandat tant sí com no. L'altre projecte important és cobrir l'Espai Fassina. Sempre es parla que no tenim un gran pavelló firal, però si esperem aconseguir 2 o 3 milions per poder-lo construir... Ara ja invertim 50.000 euros anuals en envelats per a diverses activitats. Amb poc temps ho tindríem amortitzat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.