“L'acadèmia militar és necessària”

El camí fins a l'alcaldia ha estat llarg. Va començar fa molts anys. Ja havia estat alcalde de Tremp entre el 2005 i el 2007, en aquella ocasió Miquel Verdeny va haver de deixar el càrrec per raons de salut i el vaig substituir. A les eleccions del 2007 comptava ser candidat, però no ho vaig ser. Sembla que a un sector de Convergència no li havia agradat la meva gestió a l'Ajuntament i com que jo aleshores era independent... També hi va haver el tema de la presó. Quan la Generalitat va plantejar de fer un centre penitenciari a la demarcació de Lleida, vaig estar totalment a favor que es fes a Tremp i al meu partit li va fer por que es repetissin les manifestacions i protestes que hi havia hagut a la Segarra. Així que aquelles eleccions em vaig quedar a casa i CiU va baixar de 5 a 4, ERC en va traure 2 i el PSC, 7, majoria absoluta. El 2011 em van tornar a proposar de ser candidat i com que el partit s'havia renovat molt i m'entenia bé amb la gent que hi havia al capdavant, vaig acceptar. Vam aconseguir recuperar el regidor perdut, a costa del PSC, que en va traure 6. ERC no va poder repetir els 2 que havia tingut històricament, perquè es va dividir i Reagrupament va aconseguir un regidor. Comença la política de pactes. Sumàvem amb ERC i Reagrupament. Un divendres vam tancar l'acord. Era tard i vam decidir signar-lo dilluns. Un ajornament fatal. Mai no sabrem com ho va aconseguir, però aquell cap de setmana Víctor Orrit va convèncer el regidor de Reagrupament perquè li fes costat. Ens vam quedar a l'oposició per sorpresa. Paral·lelament, jo vaig entrar al Consell Comarcal del Pallars Jussà com a president i governava amb ERC. La veritat és que l'entesa era molt bona políticament però, sobretot, personalment, així que a les eleccions del 2015 no hi ha hagut sorpreses. Si sumàvem CiU i ERC sabia que seria fàcil perquè al Consell no hi ha hagut ni el més mínim incident en quatre anys. I així va ser: nosaltres vam mantenir els 5 regidors, el PSC es va quedar també amb 5, el PP no en va aconseguir cap i ERC va pujar a 3. El pacte estava servit. Només calia cuinar-lo tant a l'Ajuntament com al Consell Comarcal. Es perden moltes oportunitats quan el color polític del Consell i el de la capital no són el mateix.

La pena és que la situació econòmica et limita molt. La Generalitat fa tres anys que no fa manteniment de camins. I aquests camins no són per anar a una granja o a una finca. Són accessos a nuclis habitats. Qualsevol problema en aquestes vies té repercussions en l'assistència sanitària o en el transport escolar. I els ajuntaments no ens en podem fer càrrec. Hi ha moltes coses que voldries fer però estàs molt limitat econòmicament. Sort en tenim de la Diputació, que fa de mare del món local i ens ajuda.

Més de 300 quilòmetres quadrats de superfície i 28 nuclis habitats, cadascun amb les seves necessitats. No dónes l'abast. Mira, ara acabava d'apuntar que s'havia de fer arribar més aigua a Eroles. Enguany ha plogut molt poc i a l'estiu la població es multiplica per quatre o per cinc, o sigui que s'ha de portar en cisternes perquè la captació s'asseca i no entra aigua al dipòsit. Ja vam portar quatre cisternes de 13.000 litres cadascuna a primers de juliol i encara no arribem. És evident que tard o d'hora haurem de fer una inversió perquè no podem estar així. I això només és un petit exemple d'un dels nuclis. N'hi ha 27 més. No ho pots assumir de cap manera. Mentre hi va haver el pla d'obres, anaves traient alguna cosa, però ara només pots destinar una part del pressupost municipal al nucli que veus més necessitat. I amb una inversió cada any no acabarem mai.

Ho entenc perfectament. Tant geogràficament com tradicionalment i, fins i tot, lingüísticament la Terreta és més Ribagorça que no Jussà. És complicat que esdevingui municipi propi, però una bona solució seria que es convertís en entitat menor descentralitzada (EMD). Ja s'ha fet la petició a Governació i jo ara com a alcalde m'he de preocupar que es doni una resposta al més aviat possible. Si és una EMD podrà gestionar els recursos que genera i, a la vegada, tindrà accés a ajuts. No és un municipi, però una EMD té més llibertat. Té un ajuntament, té un president i quatre vocals... Compartiria secretari amb Tremp i els acords que es prenguessin haurien de ser ratificats pel ple de Tremp, però quan una EMD pren una decisió, difícilment es tomba, perquè es respecta la seva autonomia. De vegades em queixo que decideixin per mi des d'un despatx de Barcelona. Doncs això és el mateix. Avui he tingut una reunió amb responsables de Ferrocarrils de la Generalitat i els deia que quan tinguem els dos trens a finals d'any o primers de l'any que ve, s'ha de preguntar al territori abans de fixar freqüències i horaris. Perquè són els usuaris que han d'agafar el tren els que saben a quina hora han de sortir per arribar a temps al metge o a la universitat. O les combinacions per enllaçar amb els Avant a Barcelona.

Jo els deixaria escollir. Si Governació els concedeix l'EMD crec que s'hauria de preguntar als veïns si volen pertànyer a Tremp o al Pont de Suert. Cap problema: dret a decidir. I si hi ha serveis que els han de seguir tenint a Tremp, portes obertes. La intercomarcalitat no és dolenta. Les comarques no hem de competir, al contrari.

Sí, les dues comarques formem part de la Comissió de Seguiment del Montsec. La Noguera gestiona el Centre d'Observació de l'Univers i el Pallars Jussà l'observatori de Sant Esteve de la Sarga. I fins i tot editem fullets conjuntament. No hem d'oblidar que el certificat de destí turístic Starlight no s'ha donat ni a una comarca ni a l'altra, sinó que la Unesco el concedeix al Montsec. Passarà exactament el mateix amb el Parc Natural del Montsec, que ja s'està tramitant. O amb el Geoparc, en què es treballa per presentar sol·licitud el dia 1 d'octubre. Són tres projectes que ens poden ajudar a promoure l'activitat econòmica i els tres són intercomarcals.

Tenir empreses fortes que creïn llocs de treball. Moltíssima gent que marxa a estudiar a Lleida o, sobretot, a Barcelona no torna per una qüestió d'oportunitats laborals. Per això estava a favor de la presó, perquè crearia molts llocs de treball. S'ha de ser realistes: som on som i tenim l'autovia lluny. Per més facilitats que donem a les empreses, sense unes bones comunicacions és molt difícil que una firma gran aposti per instal·lar-se a Tremp.

Una cosa és el que en puguis pensar com a ciutadà i una altra el que en pensis com a responsable d'una administració. L'acadèmia crea molts llocs de treball i genera una important activitat econòmica. També genera proturisme. El dia de l'entrega de despatxos no hi havia un llit des de Cellers fins a Sort. I passa el mateix quan es jura bandera. I aquesta gent que ve descobreix el Pallars, el seu paisatge, el seu patrimoni, la seva gastronomia. Si en comptes d'un acte militar parléssim d'una competició esportiva, diria exactament el mateix. Ja m'agradaria a mi que el Barça pugés a fer la preparació de pretemporada! Jo ja sé que hi ha gent que no entén que un alcalde sobiranista que té l'estelada a la façana se'n vagi a un acte militar i li faci una encaixada de mans al rei Felip. Però em dec a una administració que té una col·laboració amb l'acadèmia que permet, per exemple, que tota la comarca gaudeixi de la piscina climatitzada. I ja sé que les xarxes socials bullen, però hi hem de donar suport.

Els quatre anys que he estat al Consell Comarcal m'he cansat d'explicar que quan era petit sempre vaig sentir a dir que érem una comarca de pas. I potser ja és hora que ens creguem que tenim potencial paisatgístic, que tenim romànic, que tenim castells, gastronomia... No ens hem de conformar amb els turistes que passen, hem de voler ser destinació final. Som els grans desconeguts.